Diumenge passat el cicle Alacant Noir va celebrar una taula redona sobre Nous Talents en el MACA amb la participació de nous escriptors com a J.M. Ferri de Villena a partir de la seua “Jinetes de la Tormenta” i autors d’Alacant com Luis Sala Miquel que va presentar “Oda” i Altea Cantero autora de “Ogro” al qual hui en Loblanc.info li dediquem aquest article.
Altea Cantero escriu des que té memòria. Va nàixer en l’estiu d’Alacant, a l’albor dels anys huitanta, filla d’emigrants manxecs. A la ciutat de la primavera va créixer, va escriure i va estudiar fins que, a la majoria d’edat, va emigrar a un altre lloc de la península per a continuar la seua formació universitària.
Altea mai ha deixat de tornar a la seua terra cada solstici, tant com mai ha deixat d’escriure. Des de la infantesa va explorar de manera especial el camp de la poesia, que no ha abandonat mai i en el qual ha publicat alguna obra i merescut diversos guardons nacionals i internacionals.
Altea Cantero és el nom amb el qual aquesta dona ha signat la seua primera novel·la, Ogro, sota estricte pseudònim, després de dècades de publicar no ficció i escriure poemes amb el seu “altre” nom. Ogre, tant com el propi àlies “Altea Cantero”, naix de les arrels –les intenses memòries familiars- i les ales –els vericuetos més truculents de la imaginació.
Altea desitja, per raons diverses, salvaguardar aquest anonimat. El que importa és la mà que escriu i, sobretot, la història que anhela ser llegida…
Ogre ha sigut ressenyat en premsa internacional d’alt impacte per l’escriptor i politòleg argentí Juan von Zeschau: “Ogro: una puerta al noir español”. Aquest autor ha destacat diversos valors literaris crucials en l’obra. També l’editor José Álvarez, de l’Editorial Atlantis que va estar interessada en la publicació de la novel·la, assenyala: “Ogro és una novel·la d’intriga estupenda. Recorda, per descomptat, a les novel·les clàssiques de la gran autora anglesa Agatha Christie, però és molt més que això. És l’espill d’una Espanya que ja a penes existeix i és, també, un afortunat crit de clam per la justícia i la dignitat personal. Ogro és una novel·la la lectura de la qual mereix molt la pena: emociona, entreté i convenç. Ogro és una d’aqueixes novel·les que costa treball deixar de llegir una vegada iniciada la lectura. Un d’aqueixos llibres que enganxen en gran manera; tant l’estil narratiu com la pròpia estructura de la novel·la, ens fa pensar que ha sigut aquest, i no un altre, el principal objectiu de l’autora: oferir un excel·lent divertimento a un públic ampli. No per això descurant, ni molt menys, les justes i corresponents ambicions artístiques i literàries. Qualsevol pàgina del manuscrit dóna bona mostra del talent que atresora”.
En Ogro la major part dels personatges de la novel·la són dones: monges i alumnes del Col·legi Sagrado Corazón de la Dolorosa, a Conca. L’obra ofereix una notable quantitat de personatges, tots creïbles en la seua particularitat; diferenciats, ben construïts. L’autora ha compost un notable mosaic humà. Quan es produeix el que sembla ser un terrible crim en el Col·legi, la societat de lloc queda molt impactada. Els mitjans no perden l’oportunitat de fer negoci. És possible que es tracte d’alguna classe de crim ritual? A Conca? Per si de cas, parlem del ‘Ogre del Xúquer’. Una novel·la poblada per dones, però en la qual la investigació del cas correspondrà a dos homes: a l’inspector Cánovas i al sotsinspector Tuñón. Un cas que sembla no tindre explicació convincent i que absorbirà per complet a Cánovas. De seguida comprovarà que res és el que sembla; que res pot afirmar-se amb rotunditat; que tot és esvarós i misteriós. Què diantres va passar en aquest col·legi per a arribar a assassinar a la mare Purificació? L’obra pren la forma de la novel·la negra. Una gran investigació té lloc, i cada pista, cada revelació atordeix tant al lector com als propis investigadors. La investigació no sembla mai donar fruits clars, incontrovertibles, definitius, malgrat dos inspectors que ho donen tot.
Comentarios