La pell està passada de moda. La pressió social pels drets dels animals i la consciència dels nous consumidors del luxe ha provocat que nombroses firmes descarten el seu ús per a centrar-se en la inversió i investigació de nous materials i teixits.

Durant els anys 80 la pelleteria era sinònim de luxe i sofisticació propi d’un estatus social elevat, reservat únicament a princeses, aristòcrates, estrelles de cinema i dames de societat. A principis dels 90, Anna Wintour va decidir incloure peces de pell en Vogue democratitzant així el seu ús per a la dona treballadora i moderna.

La resposta en contra no es va fer esperar quan el 1994 Calvin Klein va rebutjar de ple les pells i les tops del moment, Christy i Naomi, van protagonitzar una campanya per PETA sota el lema: “Prefereix anar despullada que portar pells”. També Pamela Anderson es va posicionar dient que Anna animava als joves dissenyadors i models al fet que usaren i portaren pells pells. Actualment segueix apareixent, en concret en el número de setembre, una editorial dedicada exclusivament a la pelleteria ia més l’editora segueix sent fortament criticada per grups ecologistes i increpada a l’entrada de les desfilades.

Amb el canvi de mil·lenni els dissenyadors novaiorquesos Ralph Lauren i Tommy Hilfiger van negar les pells i quinze anys després Giorgio Armani va fer el mateix, sent el primer membre oficial de l’Alta Costura a dir no. Recentment la casa de costura Jean Paul Gaultier s’ha sumat a aquest rebuig, a més de Gucci, Michael Kors famós per les seues abrics de rabosot i Diane Von Furstenberg, especificant que tampoc faran servir pells exòtiques, mohair i angora.

La creadora del punk, Vivienne Westwood, pionera en la lluita mediambiental i en oferir una visió única de la moda ha estat i segueix sent clara al respecte. Stella McCartney de la mateixa manera quan va fundar la seua marca va explicar: “Si em volen, saben que no hi haurà pells”.

Al setembre Versace i Burberry comunicaven la mateixa decisió. Tom Ford, recentment convertit al veganisme, descarta la pelleteria i es compromet a l’ús dels adobs únicament de subproductes alimentaris oferint així una resposta que pretén conciliar a admiradors i detractors a tractar de manera sostenible el consum de pell en moda.

D’altra banda, tenim firmes que com Fendi inclou una línia d’alta costura pelletera que pretén ser menys prominent que la seua línia de prêt-à-porter. Prada, en el mateix sentit, s’ha compromès a fer menys visible en la seua campanya les peces de pell però, encara no ha declinat el seu ús per complet. Colom Spain, signatura jove i creadora d’un nou concepte de masculinitat que encaixa amb una encertada visió de modernitat amb peces d’inspiració folklòrica i nostàlgica ha presentat la seua primera línia de bosses fabricats a Ubrique amb pell de gasela i cues de rabosa a manera de clauer .

Grans noms com Dior, Chanel, YSL, Louis Vuitton, Alexander McQueen, Hermès, Oscar de la Renda o Roberto Cavalli, entre d’altres, segueixen usant pells i no s’han pronunciat al respecte. Tot i que en particular Chanel, coincidint amb la presentació de la seua col·lecció Metiers d’arts en Nova York, anuncia la seua renúncia a l’ús de pells exòtiques: serp, cocodril i fardatxo.

La complexitat que dóna la pelleteria pel que fa a disseny i confecció requereix de professionals especialitzats, el que finalment es tradueix en un nombre limitat de peces a un alt preu. I encara que segueix havent-hi demanda, les firmes estan treballant en el desenvolupament de fibres de poliuretà i la poliamida, com els abrics de Margiela, per dissenyar noves peces que no pretenen imitar les pells sinó crear teixits alternatius i redefinir conceptes, deixant enrere el passat per apostar per un canvi basat en l’empatia, respecte i responsabilitat social i animal.