El pròxim 18 de juny, en la llibreria Pynchon, a les 12’00 hores, l’autor David de Juan Marcos, acompanyat del també escriptor Luis Leante, presentarà la seua última novel·la «Desde que me quedé sin dioses» (Edicions Linx, 2022).
Des que em vaig quedar sense déus narra com l’autor coneix a Momo, refugiat palestí de la guerra civil siriana, en 2018 i decideix contar la seua història i la de la seua família: des de la catàstrofe palestina de 1948, la seua infància i joventut a Damasc i la revolució de 2011, fins a la presó, la tortura i l’exili, primer a Dinamarca i després a Suècia, on hui treballa amb adolescents fugits de la guerra. A mig camí entre la novel·la, les memòries i el diari, aquesta història real d’un doble exili és a més una anàlisi de la culpa del supervivent i dels prejudicis als quals s’enfronta un immigrant àrab a Europa.

Aquesta novel·la híbrida perquè una novel·la, memòries i reportatge, ens plantes diverses preguntes i la principal, que ja se m’ha plantejat en altres ocasions, com quan vaig presentar Fills d’un país sense Déu, d’Eduardo Lostal, és com podem ser tan poc humans a Occident enfront dels problemes del Tercer Món o de països en guerres perpètues on s’incompleixen els drets humans repetidament? i per què aqueixa falta d’empatia amb l’altre, amb l’immigrant?
Una història real novelada, però tan real com que el mateix autor apareix i es troba amb el protagonista.
La manera de narrar la història és exquisida i la introducció de la metaliteratura atractiva, perquè ens dona a conéixer les dificultats del procés creatiu i s’esmenten diferents obres literàries d’interés.
David de Juan Marcos (Salamanca, 1980), de professió biòleg, va començar escrivint relats, gènere en el qual ha obtingut diversos premis i reconeixements. La seua primera novel·la, El ball de les sargantanes (2011) li va servir per a rebre la beca de la Fundació Antonio Gala per a Joves Creadors, i va ser guardonada amb el XXVII Premi Internacional de Novel·la Ciutat de València Vicente Blasco Ibáñez, convertint-se prompte en un èxit de públic i crítica. La millor de les vides (Harper Collins 2016), obra de tall generacional que va ser traduïda a l’italià, va ser la seua segona novel·la, a la qual va seguir El lladre de verges (Harper Collins 2017) la seua consagració definitiva en el gènere.
Us esperem en la presentació.