Chus Sánchez en 2013 va ser finalista del Premi de Novel·la Curta Dolça Chacón i va rebre el segon premi del Certamen de Contes de Terror H d’Humanitats. Aqueix any va publicar les novel·les Mi vida al desnudo. Diario sin secretos y La cripta de las estrellas. En 2014 va guanyar el segon premi de Relat Històric que concedeix el Museu L´Iber de València i el tercer Premi de Relat de Terror Històries per a no Dormir. En 2015 va ser finalista del Certamen de Narrativa Curta Vila de Torrecampo. En 2016 va guanyar el Premi Arjona de Relat Breu. Va ser en 2017 quan va resultar finalista del Premi de Novel·la Curta de Terror Ciutat de Utrera i en 2019 va ser finalista del V Premi de Creació Literària Vila del Llibre. Recentment ha vist publicat el llibre de relats il·lustrat Eligieron ser libres i la novel·la Nadie se conoce, que hui us presentem, amb les editorials Aloha i Apatxe Llibres.
El tancament d’enguany ve amb la seua participació en el llibre Todo era Marzo y otros relatos, una obra realitzada desinteressadament per catorze autors i autores d’Alacant. Una obra solidària que pretén dedicar el 100% dels fons de la seua venda perquè l’entitat Alacant Gastronòmica Solidària puga continuar realitzant menús per a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia.
El passat 11 de desembre Chus Sánchez va presentar la seua novel·la Nadie se conoce en la llibreria Pynchon d’Alacant qüestió que va ser l’excusa perfecta per a conéixer-la en directe, comprar la seua novel·la i poder llegir-la una tarde desembre.
La novel·la se situa en ple segle XIX, on la protagonista Emma Soler, una adinerada vídua, narra la seua estranya amistat amb Arthur Hensen, un doctor d’origen anglés establit en Fisterra (Galícia). Una relació nascuda de la soledat, el dolor i la pèrdua.
Per a Arthur, el nostre metge, la seua escapatòria en la vida es trobava en experiments i en gruixuts tons de medicina incomprensibles. Va embalsamar amb les seues pròpies mans el cadàver de la seua jove esposa perquè no se sentia capaç de suportar la soledat, necessitava conservar-la al costat d’ell per a combatre la desgràcia d’haver-la perdut i li busque un lloc a la biblioteca de la seua casa.
A l’any, va morir Alicia la seua filla xicoteta i tampoc va haver-hi funeral, atés que menyspreava qualsevol llaç que li acostara a un déu.
I la tercera mort en el “Pazo dels anglesos” –la seua llar- va ser la de la senyora Ramírez, la seua majordoma. L’única raó apel·lable de les tres morts sota el mateix sostre era la maleïda casualitat, deia, perquè volen matar-me de soledat. Aquestes circumstàncies provoque que tres cadàvers embalsamats convisqueren en aqueix estat a la biblioteca.
Posteriorment també embalsama als seus dos gossos que havien enverinat en la finca. Ell confessa que res pot acabar amb la seua tristesa i que si poguera embotellar-la no cabria en els cellers de la comarca.
Aquestes circumstàncies, aquest dolor el va viure en primera persona Emma Soler que visitava diàriament a Arthur a la seua casa.
És Arthur qui provoca una situació inesperada demanant-li matrimoni encara que ella no ho veu per a la seua vida, malgrat l’amistat quasi fraternal que ella sent.
La novel·la ens descobreix diverses persones-homes en la vida d’Emma com són la història del xiquet Sebastián o del capità Manuel Blanco… i es pot comprendre que Elena, l’esposa d’Arthur embalsamada, realment era qui li feia ser allí, alguna cosa que podria semblar un romanç irracional.
D’altra banda, Emma evoca una situació sobre la mort del seu marit Alberto que li produeix tensió, una suposada infidelitat que ella ha aconseguit endevinar amb qui va poder ser.
La novel·la em sembla una història amb molts o, almenys, diferents amors en ella i en el seu cercle, que apareixen i reapareixen convertint-se en una constant al llarg de la vida d’Emma.
“Què va ser abans de convertir-se en un bri de pols? …va esvarar xopada pel ventre per a convertir-se en pell morta…”.
Comentarios