La cultura i el patrimoni formen la base sobre la qual naix la identitat d’un poble. És així com Saix ha apostat per la posada en valor i difusió de l’obra del gran pintor saixenc Pedro Caldés Náger.
Pedro Valdés va nàixer en aquesta localitat alacantina l’any 1906, però prompte va haver de mudar-se amb la seua família a destins com Almeria o València, on es va embriagar de la llum del Mediterrani. Després d’aconseguir una prestigiosa beca a Roma, va haver de participar en la Guerra Civil. Després es va assentar a Alacant, on va participar activament tant en la formació de nous artistes, com a catedràtic i professor de diferents centres, com també en la vida social i cultural de la capital llevantina en exposicions i concursos. Ffaleció al seu poble natal, l’any 1996, on des de 1975 s’havia retirat per a pintar els paisatges de la vall del Vinalopó, els elements quotidians o immiscir-se en la vida del seu poble, les seues festes i les seues tradicions.
Amb el seu estil ple de llum, les seues composicions paisatgistes i costumistes són el reflex de la naturalesa i la vida en el terme municipal de la Vila de Saix passats pel filtre i la perspectiva de Pedro Valdés Náger. És aqueixa l’essència de les obres d’art que es podran veure tant en l’exposició com en el llibre i la pàgina web que es presenten el dia 29 d’octubre d’aquest any 2022 en la sala d’actes de la Majordomia de Sant Blas.
La família Valdés, al costat de l’ajuntament de Saix i l’historiador saixenc Alberto Ochoa, han organitzat està proposada
Saix és una de les poblacions més emblemàtiques de la província d’Alacant. El seu imponent castell, al costat de la seua història, les seues festes i els seus veïns fan d’aquest lloc la població perfecta perquè es desenvolupen talents com el de Pedro Valdés i la seua família. El bressol que va veure nàixer a aquest pintor estava envoltada de les Festes de Moros i Cristians, però també d’una de les famílies més antigues de la Vila de Saix, la qual cosa comportava la seua implicació en molts dels àmbits de la vida d’aquest poble.
La vida i l’obra artística de la família Valdés, sobretot de Pedro i de la seua filla Julia, són incommensurables, tant que ja estem treballant en un estudi sobre el patrimoni, la història i l’art relacionats amb aquesta família. Igualment el mes de setembre de l’any 2021 desenvolupem una conferència sobre aquests dos pintors. Òbviament, hem d’agrair a Julia Valdés pel seu suport i ajuda tant en aquest projecte com en molts altres, amb l’esperança de continuar descobrint la importància en l’art i en la història de Saix de la família Valdés.
La col·lecció d’obres que es presenten en aquest catàleg i en la seua conseqüent exposició realitzen un recorregut per les obres dedicades a Saix pel pintor Pedro Valdés Náger i que es troben depositades a la casa pairal de la família a Saix, el patrimoni de la qual està sent actualment gestionat per la seua filla Julia Valdés. Malgrat haver-se realitzat diferents estudis sobre la vida i l’obra de don Pedro, ací pretenem donar una visió centrada en la influència de tota la seua trajectòria professional i personal, embriagada per la llum del Mediterrani, i la seua contribució a la història de Saix. Per a això, a més d’analitzar els aspectes biogràfics més importants, són necessàries les referències, tant en aquest text com en el catàleg que segueix a continuació i en la pròpia exposició, de la visió que ell va plasmar en les seues obres sobre Saix i la vall el Vinalopó, la perspectiva de l’ambient domèstic que ell va tindre en relació a la naturalesa, a més de la seua unió, i la de la família Valdés, amb les tradicions saixenques i festivitats saixenques.
PINZELLADES DE LA VIDA DE PEDRO VALDÉS
Pedro Valdés nació Saix l’any 1906 en l’actual Gran Via, llavors carrer Murcia, i va estar relacionat amb la comparsa de Moros des de ben xicotet. Als pocs anys d’edat ja va conéixer la llum del Mediterrani en traslladar-se amb la seua família a Almeria, quan el seu pare, Joaquín Valdés, va ser destinat a aquesta ciutat andalusa per a exercir com a enginyer tècnic del cadastre. Allí no solament s’embriagaria dels colors de la mar o de la seua olor, sinó també dels treballs relacionats amb la pesca i de l’essència marinera. En aquesta ciutat andalusa és on començaria a fer els seus primers passos artístics a l’escola municipal. Després la família es va haver de traslladar a València i des d’allí va ser internat, al costat del seu germà Fernando, en el col·legi dels Dominics d’Ontinyent cursant els primers cursos, amb 11 i 12 anys, de Batxillerat, que va acabar a València. En aquesta etapa l’enyorança que sentiria pel seu poble natal es va reafirmar en coincidir amb els Germans Sols a València, els quals havien sigut companys de jocs en la seua infància al seu poble natal. Malgrat tornar a separar-se els destins dels amics saixencs pels avatars professionals de la vida, Alberto Sols i Pedro Valdés van tornar a coincidir en l’enterrament del germà del primer, reconeixent-se al moment, ja que el científic va dir “Home, Pedro el pintor!”, i l’emoció va inundar el retrobament dels vells amics.
L’any 1923 va suposar un punt d’inflexió en els estudis del jove Pedro Valdés, ja que ingressaria en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles a València. Immediatament, i acompanyat temporalment per la seua mare, es va traslladar a Roma coneixent els monuments, cultura i personatges de la capital italiana. Es va presentar a una oposició de Dibuix, amb la qual va obtindre una beca d’estudis en la «Reggia Acadèmia Belle Arti». Va ser el seu mentor el llavors famosíssim pintor Vicente Poveda, de Petrer, qui, establit a Roma, era un dels pintors i retratistes més famós de l’alta Burgesia Italiana. Els retrats que no li venia bé realitzar, com per exemple els de xiquets, se’ls passava a Pedro, es van fer molt amics i van realitzar algun viatge a Espanya a visitar a la família. En un d’aquests viatges van anar a visitar a Sorrolla, que no sent a la seua casa els van indicar que estava pintant a la Platja, i així va conéixer Pedro a Sorolla sota un gran tendal embardissat entre pinzells pintant a uns xiquets que jugaven en la riba de la mar. Abans de tornar a Espanya, va recórrer tota Itàlia, Paris i la costa Blava.
A la seua tornada a València va acabar en un sol any els quatre cursos de la carrera de Belles arts que havia abandonat en anar-se a formar-se a Itàlia. En 1935 trobem a Pedro a Alacant, començant una vida dins dels cercles artístics de la ciutat. Aqueix any és quan dissenya i pinta una foguera inspirada a Tabarca i en la llum del Mediterrani. La seua tècnica impressionista, centrant les seues obres en els paisatges alacantins, a més de practicar algunes altres composicions, faria que li encarregaren dues fogueras una en la Plaça d’Hernán Cortes i l’altra, dedicada a l’illa de Tabarca, per a l’avinguda Mendez Nuñez d’Alacant. Pedro va ser l’encarregat del disseny de la foguera, a més del responsable de pintar-la, però per a inspirar-se va haver de viatjar fins a l’illa per a tornar a rememorar aqueix ambient mariner que recordaria de la seua infància. L’equip el completava Adrián Carillo, l’escultor de l’obra. Estaria constituïda per tres cossos, una peanya on es representaria una imatge de l’illa, un gran ventall central on es van pintar uns grans llenços representatius de la vida de l’illa, i una persona entronitzada que seria la humanització, i quasi deïficació, d’aquesta. El resultat, la foguera de «L’Illa oblidada» plantada en Categoria B i que obtindria el primer premi de Turisme (Ochoa, 2016).
L’any 1936 va haver de participar en la Guerra Civil Espanyola, sent destinat a Almansa, amb el grau de Tinent dins de l’Exèrcit Republicà, encara que va arribar a aconseguir el lloc de Capità. El foc de l’enfrontament de la crueltat de la Guerra Civil Espanyola li va fer convertir-se en el pintor d’alguns dels últims records dels seus companys. Aqueix mateix any va contraure matrimoni amb Josefina Guillén, la unió del qual va donar lloc al naixement de Pedro José, Manuela, Joaquín i Julia.
L’any 1940 ja es va instal·lar definitivament a Alacant on es va embriagar de la llum d’aquesta ciutat del Mediterrani i on va formar la seua família, a més de formar part del claustre de professors de diferents centres. A partir de l’any 1941 participarà en diferents exposicions de la capital de la província (Rodríguez, 2001), a més d’en diferents edicions del concurs provincial i nacional organitzades per la Diputació Provincial d’Alacant, on va aconseguir una medalla d’or, en 1941, i tres medalles de plata en 1943, 1947 i 1954 (Pastor, 2017).
En la seua carrera com a docent podem destacar els seus llocs de professor de Dibuix i Anatomia Artística, aconseguint per oposició la càtedra a l’Escola Sindical de Belles arts d’Alacant, en 1949. En 1956 opositó al Cos de Professors de Dibuix d’Escoles Superiors de Magisteri, sent destinat a Bilbao, per a després tornar a establir-se a Alacant. També va ocupar el lloc de Catedràtic de Dibuix a l’Escola Universitària de Formació de Professorat i Catedràtic de Dibuix Tècnic en Institut Politècnic.

SAIX I LA VALL DEL VINALOPÓ EN LES PINTURES DE PEDRO VALDÉS
Es pot considerar a Pedro Valdés com un dels precursors del paisatgisme a la província d’Alacant, on la llum d’aquestes terres del Mediterrani es va veure plasmada en les seues obres com una part indispensable d’aquestes. El paisatge ens parla de la naturalesa, però ens fa referència també a les persones, al seu passat i al seu present, com ocorre amb les obres que Pedro Valdés va dedicar als paisatges de la Vall del Vinalopó i, específicament, als paisatges saixencs, reflectint els valors i qualitats de Saix (Ortega I Martínez, 2010). Caldria esperar fins als anys 70 del passat segle XX perquè el realisme, amb les seues tècniques tradicionals, que tan bé va plasmar el nostre protagonista en les seues obres, s’enfrontara a l’hiperrealisme internacional (Rodríguez, 2001). Sí que, com indiquen alguns autors, el sublim i el pintoresc s’incorporen a la pintura del paisatge a través del moviment romàntic (Pena, 2010), però també és molt interessant observar com alguns autors relacionen l’auge del paisatgisme amb la unió amb la literatura amb personatges com Gabriel Miró o Azorín (Sánchez, 2021). Tant és així que analitzant alguns fragments de l’obra del sublim Azorín, com les «Confessions d’un xicotet filòsof» (1976), es pot observar com serà Azorín qui amb les seues paraules faça perdurar per a la posteritat una visió molt realista dels paisatges de l’Alt i Mitjà Vinalopó i que es podria aplicar també als paisatges plasmats pels pinzells en les obres de Pedro Valdés.
«Penyes abruptes, llises, es destaquen sobre el cel límpid, de añil intens, i en els profunds i silenciosos barrancs (…). I després , en la terra plana, apareix una successió, un assemblatge de vinyes i de terres paniegas, en peces quadrades o alongadas, en aguts conrijales o les paratas represadas per un ribàs. Els ametlers mesclen la seua fonda verda a la fronda adusta i cendrosa de les oliveres.»
A partir de l’any 1976 Pedro Valdés va poder gaudir d’una jubilació envoltat de la naturalesa de la vall del Vinalopó. Es va traslladar a la seua finca del Coscollar, pròxima al poble de Saix, i des d’allí, a més de gaudir de la caça i de la naturalesa, va pintar interessants natures mortes, arbres, flors i naturalesa diversa, a més dels castells de Villena o Almansa.
Sense cap dubte una de les sèries més treballades per Pedro Valdés va ser la dedicada al seu poble natal, Saix. Trobem en la seua obra diverses pintures referents sobretot al castell, vistes panoràmiques del paisatge i el detall de la Penya. En les diferents panoràmiques en les quals reflecteix al seu poble en les pintures Pedro mostra tant diferents aspectes del seu traç com de l’urbanisme. Així és com es pot veure que ja l’any 1935 va plasmar en un dels seus quadres el Castell de Saix des del riu o l’any 1969 pinta una de les obres de major grandària que efectua, amb més de 3 m de llarg, amb un autoretrat i que es tracta d’una gran vista del Castell de Saix. En 1987 reflecteix en el llenç una bella panoràmica de l’església i el castell o en 1989 pintarà els picayos de la Penya del castell. Des de la finca del Coscollar també pintarà el Castell de Saix i la Penya Rossa l’any 1989.

LA QUOTIDIANITAT EN LA PINTURA DE PEDRO VALDÉS
Pedro Valdés ho podem considerar com un pintor paisatgista, però també costumista, a l’hora, sobretot, d’apreciar la vida i el treball del camp, per exemple. Després de la seua jubilació l’any 1976 el matrimoni passaria més temporades en la finca el Coscollar, que a Alacant. La seua estada servirà tant per a afermar les amistats dels diferents membres de la família amb els veïns, com també perquè Pedro trobe la inspiració tant en els paisatges com en el quotidià, la caça, la fruita o les flors. Sobre aquesta etapa en la vida del Mestre podem fer referència a les afectuoses paraules que Antonio Pujol Fecé presenta en la seua tesi doctoral «Identitat i tradició. Una aproximació al tractament pictòric de la quotidianitat» (2017), on diu:
«Don Pedro Valdés era el veí de la casa de camp de Saix, i, com nosaltres, passava en ella els estius amb la seua dona i els seus fills, que eren amics nostres. Les seues figures omplin la meua adolescència: Sr. Pedro, amb un humor un punt sarcàstic, però benèvol, donya Josefina, que es recorda amb afecte, ys el seu quatre fills.
Tant do Pedro, com després les seues dues filles, Manolita i Julia, van ser, a més de pintors, professors de Belles arts, a Alacant, València i Madrid respectivament, però llavors això era per a mi una dada irrellevant, no parlaven d’això i el meu record és la casa de «El Coscollar, les visites de rigor en les quals donya Josefina explicava tota la vida i circumstàncies dels seus fills, i les excursions de tots els germans d’una i una altra família en bicicletes sense llums ni frens al cinema local.»
És d’aquesta manera com, a més de les vistes cap al castell de Saix, aprofitarà don Pedro la seua estada en el medi rural per a plasmar en els seus llenços arbres i vegetals varis, com els ametlers, ceps de vinya, penques de bleda, troncs de pins, o cistells de fruits com les pomes de la varietat «roja Beneixama» que es cullen per aquesta zona de l’Alt Vinalopó. A més, magranes, melons, peres, tomaques, llimes, figues, raïm, codonys o carabasses es convertiran en els models que plasmarà en els seus llenços. En aquestes finques també eren d’interés al mestre alguns racons dels habitatges, amb vista a través de les finestres o arcs, des de l’interior o des de l’exterior. Un aspecte interessant seran els tests, o tests, en els quals creixien algunes de les plantes que cuidava amb manyaga la seua dona i que en diverses ocasions van ser models per a les seues obres. També animals com les llebres o les perdius es van convertir en part de les escenes de caça, natures mortes de naturalesa morta, que Pedro reflectia en els seus llenços. Com a anècdota cal recordar l’afició que va tindre cap a la caça i el seu interés a compondre les natures mortes en arribar a casa per a pintar-los, mentre que la seua dona esperava per a cuinar les preses del dia.
La quotidianitat de les escenes dels llenços d’aquesta sèrie en l’obra de Pedro Valdés fa que al costat d’aqueixos fruits i animals utilitzava diferents recipients i elements per a compondre les seues escenes. Tan importants eren les peces com també els fruiters, de cristall o de ceràmica, baixos o amb peu, el morter amb la seua maça, les mantes muleras, les estovalles, tapets de punt de ganxo o les cadires de enea. Dins dels recipients que utilitzava, són de destacar les composicions amb elements de cristall i de coure. La lluentor, els colors i els reflexos seran importants en aquestes peces, aportant a les composicions dels quadres punts de llum molt interessants que mostren aquests aspectes costumistes a l’espectador.
Dins de la quotidianitat, i a mig camí entre el paisatgisme i el costumisme, hem de destacar-la la minuciositat i precisió amb la qual Pedro interpreta els elements de la naturalesa i, especialment, les flors. Les roses seran les protagonistes de moltes de les composicions, tant en rams multicolors, en solitari dins de pots amb aigua o pitxers de cristall o en capolls tancats amb esveltes tiges col·locades en pitxers alts de porcellana. La transparència i delicadesa dels seus tons i colorit dels seus pètals, tant amb l’oli com en les aquarel·les, fa que siga considerat com el millor pintor de flors, realista, d’Alacant. A més de les roses de diversos colors, els crisantems, lliris, clavells i margarides també tindran la seua importància en diferents quadres. En totes les flors no faltaran els matisos de llum i color que aporten a cadascuna d’elles i dels seus pètals una gran elegància.
Un altre dels aspectes que ressalten en l’obra d’aquest artista és la quotidianitat a la qual fa referència, no solament en plasmar en els seus quadres els fruits, arbres, animals, recipients i flors que trobava a la seua al voltant, sinó també al tracte quotidià que tenia amb els seus amics, veïns i paisans de Saix. En aquesta exposició es mostren no solament els quadres que es troben en la col·lecció de Julia Valdés, sinó també una selecció de les obres que alguns saixencs van encarregar al mestre i que han prestat per a aquesta ocasió. En aquest cas cal agrair a Francisco Barceló, «El Cantimple», per la seua ajuda a l’hora de localitzar a totes aquestes persones que van formar part de l’univers del Mestre Pedro Valdés i de la seua història, contribuint a engrandir la seua figura i la seua obra.