Animal de séquia és una producció, estic convençut que essencial, avalada pel Institut Valencià de Cultura que després de l’estrena a Alacant passarà per Castelló i es presentarà a València en el Teatre Principal dins de la programació del festival Dansa València. Seguirà a la Mostra d´Alcoi, Barcelona, dins de la programació del Grec, i el pròxim estiu en altres ciutats.
Tracta sí de traslladar l’aroma de la Comunitat i que en aquest instant m’abelleix més, excepcionalment, anomenar-li país perquè és una obra que he sentit totalment identitària. En el manual d’instruccions d’aquesta representació la primera condició per a entendre-ho i sentir-lo tot és ser valencià o valenciana de les seues 23.255 km. del Pilar de la Horadada a Vinaròs. La resta d’habitants hauran de preguntar i nosaltres-comptar.
En «Animal de Sèquia» Sol Picó ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, revisitando les arrels i tot comença des del directe de la seua música original de Jesús Salvador «Chapi» i els 30 músics-as que estan protagonitzant l’escenari des dels seus instruments i la seua voluntat per no perdre’s el moviment de la dansa que el fa més extraordinari, si cap. Tenint en compte el caràcter de les persones que interpreten música que solen està com molt en el seu lloc durant tot el concert, ací no ocorre. Quan Abel Guarinos, director del IVC, va assenyalar en la presentació que quan es traslladen a Barcelona actuaran els músics de la zona, confesse que ho veig difícil perquè el nivell d’implicació i participació dels nostres músics sembla difícil de superar només amb una setmana d’assaig, espere que siga més…
Animal de sequia. Foto: IVC
L’obra comptava amb els i les ballarins-es Lorenza di Calogero, Alba Cerdeiriña, Albert García Saurí, Rocío Gisbert Valor, Irene Maestre Serrano, Luis Martínez Gea, Rubén Peinado Tomás i Alicia Reig Jover. Professionals que van dels díhuit als cinquanta anys, sorprenent l’entesa.
En les músiques, el mateix sonava nostra tradicional Muixeranga que t’emocionava que una peça estrenada per Chimo Bayo, el músic i productor valencià de la dècada dels 90 amb la cançó “Així m’agrada a mi” de Germán Bou.
“Chiquitan chiquititan tan tan
Que tun pa pa que tun pa que tepe tepe
Pa pa pa que tun pa que pin
Exta si, exta no Exta si, exta no”
El mateix s’escoltava l’aigua de la séquia que arribàvem fins a la profunditat d’Estellés llegible entre danses.
Sol Picó perseguia un somni després de 20 anys de professió per tant també pors, dubtes, fracassos inconfessables, somnis no realitzats…però amb tota la professió per dins. Una vida dedicada a la dansa en cos i ànima: ser dona, mare i artista, un cocktail explosiu que has de consiguir que no t’explote a les mans. Gires per més de 30 països i veure/sentir com es viu la dansa mediterrània a Pequín, Kinshasa o Paris a més d’aqueixa llarga llista de premis que construeixen una trajectòria.
SSS: Sol, sublim i solemne:
Sublim perquè Sol és una persona que cultiva l’art de la dansa amb grandesa admirable.
Solemne per haver construït una proposta ferma, vàlida, acompanyada de circumstàncies importants, també crítiques, interessants i de molta entitat.
Animál de séquia, per a tornar a veure-ho i, millor, sentir-ho.
Animal de séquia. Foto: IVC
Comentarios