En altres ocasions us he parlat de la molt urgent i necessària creació i consolidació d’un subjecte polític sòlid per a les persones trans. Un subjecte polític entés com la descripció del que som, al costat dels factors que ens conformen com a grup interactuante en la societat. Un grup social subjecte a drets i a deures tant generals com específics, els quals han de mostrar una necessària i justa relació d’equitat respecte als drets i deures de tots els altres grups socials que conformen una societat democràtica i subjecta a dret com ho és tot règim polític avançat.

Un subjecte polític sòlid i real per a nosaltres, les persones trans, deu sempre sostindre’s sobre premisses sòlides i reals com a base fiable per a poder exercir el nostre activisme, i sobre raons sòlides i reals per a reclamar i exigir els drets que encara ens falten social i legalment per a poder consolidar aquesta equitat.

Un subjecte polític sòlid i real que ara, a mitjan 2023, ens continua faltant. Ningú parla d’això, no existeix, ni està ni se li espera. I què és el que tenim, llavors? Durant les últimes dècades la Comunitat Trans espanyola hem basat la nostra lluita en un subjecte polític raquític, evanescent i del tot inefectiu, un subjecte polític segrestat baix premisses manipulades ideològicament, doctrines acientíficas del tot falses però convenients a uns certs interessos, i un buenismo ingenu de pacotilla. Un subjecte polític inoperant que s’ha estavellat estrepitosament a l’hora de reclamar i exigir una Llei lntegral Trans que consolidara els nostres drets a nivell nacional.

Ja ho sabem i ens queda del tot clar: les persones trans som Éssers humans, i per això hem de gaudir dels mateixos drets que la resta de la ciutadania. Naturalment, aqueixa veritat és òbvia i no admet discussió. El problema és que en aquests temps aquesta obvietat no els basta a alguns i, per mal que ens pese i, sent com som, un grup social (enganyosament) jove i, per a una gran part de la societat, encara desconegut i subjecte en la cultura popular a estereotips falsos i del tot degradants per a nosaltres, hem d’armar-nos amb moltíssim més. La batalla al carrer és decisiva, i l’haurem de guanyar amb la nostra nua i resplendent veritat. I la bona notícia és que arguments reals i sòlids per a reclamar els nostres drets els tenim de sobres.

Però abans d’això haurem de salvar l’obstacle més important amb el qual la Comunitat Trans ens entropessem ara tot d’una, i que no és un altre que nosaltres mateixes. En els últims temps semblem haver oblidat que la utilitat de la nostra lluita hauria de ser la d’atendre les nostres reclamacions i exigències, no les dels altres. Hem permés que siguen uns altres els que ens parasiten i parlen per nosaltres, hem permés que siguen uns altres els que ens definisquen i definisquen les nostres necessitats, i hem permés al seu torn que siguen aqueixos altres els qui ens suplanten, pregonant i proclamant els seus drets i ambicions utilitzant la nostra veu, colonitzant-la amb el seu propi llenguatge, enganyant-nos i utilitzant-nos a nosaltres i les nostres vides per al seu propi benefici. En aquest engany la Comunitat Trans tenim una gran part de culpa, i només nosaltres, les persones trans amb una consciència diàfana dels nostres drets i reclamacions, tenim el poder de donar la bolcada necessària a aquest estat de coses, simplement perquè a hores d’ara ningú més el farà per nosaltres.

Reprenguem-ho de nou, per cert i obvi: som Éssers humans i ho som en tota la seua amplitud, però també ho som en el sentit que perquè el nostre activisme siga efectiu no som ni necessitem ser el braç polític de cap ideologia ni subordinar la nostra veu ni molt menys la consecució dels nostres drets encara no conquistats a ella. És a partir d’aquesta condició gloriosament nua d’Ésser humà amb tots els nostres drets i deures des de la qual ha de nàixer i expandir-se aquest, ja més que quimèric, embrionari Subjecte Polític. I aquesta condició des de la qual naix ha de ser, a més del principi, la veritat subjacent a tots aquells factors que signifiquen, impliquen i proclamen la nostra condició.

I quins són aquests factors?

Comencem primer pel QUE SOM. Comencem parlant de BIOLOGIA.

Biologia, la base de nostra fisicidad carnal, i també de la nostra ment i pensament… La base primordial que constitueix tot el que som. Al contrari del que en aquests dies se sol proclamar des de diversos interessos polítics i ideològics, la identitat de gènere de l’Ésser humà està demostradament basada en condicionants biològics concrets, per la qual cosa no és cap constructe social. Només és a partir d’aquesta empremta biològica que al llarg de la nostra vida actuen un conjunt aleatori d’influències ambientals i educatives. Moltes de nosaltres encara no ho saben perquè ningú s’ha ocupat de dir-li-ho, i moltes altres no ho volen saber perquè es mostren satisfetes i còmodes amb els falsos i esquemàtics coneixements que fins ara se’ls han donat. Però arriba un moment en el qual totes les persones trans hem d’afrontar la veritat, la nostra veritat, i per la nostra pròpia supervivència això ens ha de quedar molt clar a totes: no som sentiments, no som subjectivitats. Allò que les persones trans som, experimentem i transmetem és la manifestació de la nostra naturalesa biològica, aqueix gérmen primordial que conforma tota nostra única i insubstituïble individualitat humana.

Com a primera premissa per a conformar el nostre Subjecte Polític sòlid, ja va sent hora i ha de quedar-nos clar acceptar i divulgar el fet de les nostres identitats trans en la seua completa dimensió com el que som i està demostrat científicament: no un «sentiment», sinó una sensació o percepció basada en una sèrie de condicionants biològics que comencen a fixar-se ja des de l’estat prenatal. Aquests condicionants són tant neurològics i genètics com a hormonals i, ho torne a dir, només és a partir d’aquest conjunt d’empremtes de fàbrica que després comencen a actuar al llarg de la vida els ja coneguts i grapejats condicionants socials i educatius.

Alhora que assimilem aquest coneixement hem de rebutjar d’una vegada per sempre del nostre vocabulari les expressions sentiment i subjectivitat, paraules que fins ara només ens han servit perquè qualsevol polític catet o malintencionat opinador de barra d’aquests que per desgràcia es prodiguen tant en l’actualitat ens ratlle directament com malaltes, degenerades i tot aqueix enfilall d’estupideses amb les quals els qui em llegiu ja estareu de sobres familiaritzades. I això ho fan, a més, obviant el fet que fa ja alguns anys que la condició trans directament ja no existeix en el catàleg de patologies de l’OMS. La condició trans no és cap malaltia, les persones trans no som malaltes ni per tant necessitem cap mena de «cura». I fins que nosaltres mateixes no abandonem aquesta evanescent i del tot falsa manera de pensar i d’expressar la nostra realitat, no aconseguirem absolutament res. Els nostres drets i reclamacions es veuran ridiculitzades pel nostre sempitern enemic, la transfòbia militant, la qual, des de tots els seus fronts, ha aprés molt bé a jugar amb la retòrica: «No es pot legislar sobre sentiments», «ser dona no és un sentiment», són algunes d’aqueixes frases que les persones trans estem fartes d’escoltar. Doncs clar que no ho és, la nostra condició trans no és cap sentiment sinó, el torne a recalcar, la percepció i manifestació d’una constatada realitat biològica. La condició trans no és un sentiment, no és una subjectivitat ni molt menys una malaltia. I aquesta incontrovertible realitat biològica podem i hem d’utilitzar-la al nostre favor.

Sobre aquesta falsa teoria new age del constructe social s’ha erigit la mal anomenada i tristament fallida Llei Trans, la qual, en basar-se en la nebulositat d’aqueixa nefasta premissa, ha acabat excloent i relegant a la no existència a la infància trans i a les persones no binàries, tractant-les des de les mateixes polítiques que han redactat i modelat aquest document legal, com a «moda i capritx». D’altra banda, aquest document de la vergonya s’ha atrevit també a excloure la violència intragénero exclusivament per raons polítiques i ideològiques, i ha consagrat l’estranya expressió «identitat sexual i expressió de gènere» bandejant l’expressió Identitat de Gènere, que és el concepte científic consolidat des de fa dècades amb el qual es nomena ací aquesta part constituent de la personalitat humana en la majoria de Lleis LGTBI i Trans autonòmiques.

Què hauria passat si per a confeccionar aquesta llei s’haguera partit des de la nostra condició real, des d’aquesta demostrada base biològica? Doncs simplement que en ella la nostra realitat humana hauria encaixat molt millor, per la qual cosa rebria un tractament molt més just, el que de veritat li correspon. Les infàncies trans i les persones no binàries són una part incontrovertible d’aquest arc biològic, i per tant són una part integrada i indissoluble d’aqueix tot que formem les identitats trans. Des de l’activisme trans hem de denunciar aquesta llei cosmètica i il·lògica, mutilada i corregida sobre una falsa realitat que no és la nostra, aprovada de pressa i corrent per raons electoralistes, creada per a acontentar a tothom excepte a les persones trans. La mal anomenada i inoperant Llei Trans no ens serveix, ha de ser modificada o directament derogada i aconseguir que de les seues cendres sorgisca una altra Llei edificada sobre la bastimentada científica, l’únic sòlid i possible. I un bon model per a aquesta nova i efectiva llei nacional podria ser perfectament la Llei Trans de la Comunitat Valenciana, considerada directament com una de les millors i més avançades del món.

Resumint: tractar la condició trans, tant des de la perspectiva biològica com des de la psicològica, no pot ser una altra cosa que beneficiós per a totes nosaltres, perquè és l’únic camí que parteix de la nostra veritat científicament demostrada. Quede ben clar que les persones trans no necessitem cap mena d’excusa ni pretext per a validar la nostra existència, però persistir en la teoria del «constructe social» tal com s’ha fet fins ara i es continua fent per a reclamar els nostres drets, resulta en la pràctica el mateix que crear mapes de rutes aèries basant-se en la teoria de la terra plana.

La solidesa de la nostra condició biològica avalada per la ciència ha de constituir per a les persones trans la pedra angular del nostre Subjecte Polític.

Segon factor: la nostra ANTIGUITAT I PERVIVÈNCIA HISTÒRICA

Lluny de ser aqueixa moda que prediquen alguns, les identitats trans, com a condició biològica autoperceptiva, existim des que existeix la Humanitat i ens recolza una àmplia història i mitologia transmeses al llarg del temps en totes les cultures. Al llarg dels mil·lennis, les identitats de gènere no normatives, al costat de les condicions més visibles d’intersexualitat, hem crescut i sobreviscut sota una diversa gamma d’encarnacions i denominacions; en determinades èpoques i societats se’ns ha considerat personatges de poder o màgics i en unes altres se’ns ha perseguit i se’ns continua perseguint fins a la mort, per pertorbar i confrontar el concepte binarista a ultrança que dissenya aqueixes societats. Es tracta d’un amplíssim llegat de precedents culturals que conformen la nostra identitat i del qual les persones trans hem de sentir-nos orgulloses.

Un llegat que no és conegut tot el que deguera, ja que generalment els esforços de divulgació de la història de les identitats trans solen pecar de superficials, ja que comencen a explicar-se des dels anys 30 del segle XX, quan floreix l’inici de la ciència de la transsexualitat amb la revelació d’un personatge icònic com és Lili Elbe i també la menys coneguda Daura Richter, els dos primers processos de reassignació realitzats en la clínica del doctor Magnus Hirschfeld, a Berlín. Així, la història de les identitats de gènere no normatives es converteix erròniament en una història de la transsexualitat.

Després i avançant en el temps, se solen rastrejar les biografies de personatges de l’espectacle, d’activistes icòniques o de personatges histriònics gens recomanables com a exemple per a la comunitat trans actual i molt menys per a la nostra infància trans, com pot ser a Espanya el cas de La Verí, una dona transsexual des de sempre utilitzada i ridiculitzada, la tristíssima biografia de la qual ha sigut convertida recentment en una espècie d’icona trans i pop. Però alguna heu sentit parlar de la investigadora Lynn Conway, pionera en el desenvolupament del xip de silici?O de Wendy Carlos, mare de la música electrònica i autora de famoses bandes sonores com A Clockwork Orange o The Shinning?

Segons aquesta reduïda visió de la nostra història recent reconvertida en una història de victimisme, les persones transsexuals som màrtirs de la societat que malgrat tot tipus d’atacs i incomprensió hem conservat en el temps la nostra dignitat d’Éssers humans. Com a discurs de superació i reivindicació de la nostra majoria silenciosa espentada a viure en els marges socials em sembla correcte, excepte que, tal com comentava al principi, les persones trans som molt, moltíssim més.

Coneixeu la llegenda grega de Hermafrodito, al qual els déus van fondre físicament amb la dona que estimava?Coneixeu el culte a Cibeles, la deessa trans de la fecunditat i el seu amant Atis? Sabeu el que són les muxes mexicanes o les persones dos esperits dels indígenes nord-americans? Coneixeu a Catalina de Erauso, la Monja Alferes que baix identitat masculina va lluitar en les guerres de la conquesta d’Amèrica? Al metge

Elena (Eleno) de Gespes, que va desenvolupar la seua carrera com a cirurgià a l’Espanya del Segle d’Or?Coneixeu a la valenciana Margarida Borrás, ajusticiada en l’Edat mitjana per assumir socialment la seua identitat de dona? O al Cavaller de Eon, espia del rei Lluís Xlll que en les corts europees alternava la seua doble identitat masculina i femenina? O la llegenda de Rebis que es va divulgar entre els primers cristians, la primera criatura humana que portava els dos sexes, masculí i femení, i de la qual el propi Creador va tindre gelosia per considerar-la un ésser perfecte. O la interpretació filosòfica del Opus Magnum, la pedra filosofal dels alquimistes medievals, que no era sinó la metamorfosi final del propi alquimista a un estat superior d’Humanitat, el Diví Androgin, el cos del qual fonia en la seua perfecció física l’equilibri entre els dos sexes. Una metàfora presa per un dels pares de la psiquiatria, Carl Gustav Jung, com a símbol de l’equilibri entre totes les parts del JO… Tenim milers d’exemples d’aquesta valuosíssima herència cultural, que des dels abismes del temps ens continua cridant qui som.

La història de les identitats trans i les no normatives no comença en els anys 30 ni en Stonewall. No sols som personatges folklòrics, no sols som activistes polítics, no sols som víctimes de la societat o l’anècdota propícia per a emplenar els noticiaris. Des del principi de l’esdevindre humà hem sigut adorades com a déus, perseguides com a dimonis, i fins i tot alguns, com us comente, han arribat a considerar la màgica fusió simbiòtica dels gèneres masculí i femení com l’estat superior de la ideal evolució espiritual de l’Ésser humà. Una història amagada i molt més apassionant i rica que la que se sol generalment divulgar. Ja és hora també que la Comunitat Trans e lntersexual, les quals hem caminat juntes durant molt de temps, comencem a conéixer nostres robades arrels, transmetre-les i reivindicar-les amb el lícit Orgull que ens correspon.

Tercer factor: ORGULL DE SER PERSONES TRANS

Encara que això semble un tòpic en un text que pretén ser activista, no tinc més remei que subratllar-ho perquè aquesta ha de ser sempre la nostra actitud, sempre amb el cap molt alt sent conscients de tot el que som i de tot el que representem.

Orgull de ser els qui som i mai victimisme, sinó tot el contrari. Es tracta precisament de fer valdre la nostra naturalesa, la nostra essència, el nostre espai en la societat i els nostres drets com a Éssers humans. I mai deixar-nos calcigar. Contestem sempre amb racionalitat i, si és necessari, també amb la pertinent contundència a la més mínima ofensa, al més mínim afront, al més mínim qüestionament de la nostra realitat. De nosaltres depén: si exercim de víctimes, com a víctimes se’ns tractarà.

I aquest Orgull també hauria de significar no obsessionar-nos mai amb aqueix pes anomenat cispassing, amb el qual la societat majoritàriament binària en la qual es desemboliquen les nostres vides ens ha obligat a carregar i amb el qual som laminades per a la seua pròpia conveniència. Encara que naturalment cada persona individual és i ha de ser lliure de realitzar la seua elecció de vida, la nostra actitud ideal no hauria de ser fingir per por una irrealitat que no som perquè la societat ens accepte, sinó obligar a aqueixa societat al fet que ens accepte i respecte tal com som i com nosaltres triem mostrar-nos al món, just com ha de fer amb tot Ésser humà.

Les persones trans no som i mai serem persones cis, ni tampoc ho necessitem. Som homes i dones trans amb tot el que aquesta veritat comporta, algunes de nosaltres no són ni homes ni dones. Aquesta és l’esplèndida realitat que hem de reivindicar i de la qual sempre i en tot moment hem de sentir-nos Orgulloses.

Quart factor: DRETS HUMANS

Com ja he esmentat en un article anterior en el qual tractava el tema exhaustivament, el reconeixement de les identitats trans per la nostra Societat Occidental és ara mateix la culminació i el major avanç ètic realitzat sobre els drets promoguts en la Declaració Internacional de Drets Humans. Quan defensem els drets de les persones trans estem en realitat defensant els drets individuals de tot Ésser humà, la propietat individual sobre la seua pròpia vida i el seu propi cos, i aquesta realitat significa la major revolució ètica de la història humana.

Si bé encara discutit per alguns, el poder de decisió sobre el nostre cos és un Dret Humà bàsic, un dret que no ha d’estar de cap manera ni per cap raó subjecte a prohibició, restricció ni manipulació. Per a ser del tot complet, aquest dret sobre el nostre cos ha de comprendre l’exercici en llibertat de la seua expressió, utilització i transformació.

Cinqué factor: TRANSHUMANISMO

Com ja hem vist, les identitats trans tenim un immens passat a la nostra esquena, però som també futur i la nostra existència simbolitza per si sola i sense complexos l’avantguarda d’aquest futur ja no tan llunyà.

El concepte de transsexualitat forma part per propi dret del Transhumanismo, en el sentit en què aquesta ara com ara poc i malament coneguda escola de pensament defensa entre moltes altres coses el dret moral d’aquells Éssers humans que desitgen utilitzar les tècniques al seu abast per a ampliar les seues capacitats mentals i físiques a fi de millorar el control sobre les seues pròpies vides, utilitzant la carn humana com a material emmotllable i subjecte de canvi i experimentació d’acord amb els designis de la seua voluntat individual (dret de transformació).

Els tractaments quirúrgics i hormonals que utilitzem les persones transsexuals per a adaptar el nostre cos a la nostra personalitat real ens inclouen per lògica i dret dins d’aquesta innovadora mirada al futur, la qual posseeix en si mateixa la capacitat de modificar a més tots aquells vells dogmes i conceptes socials i ètics als quals aquesta perspectiva científica espenta i encamina a evolucionar. Com ja he comentat més amunt, les identitats trans existim des que existeix la Humanitat, però les persones transsexuals que formem part d’aquesta Comunitat som per voluntat pròpia legítimes filles de la ciència i del progrés, tant tècnic com moral.

Concloent: la simple existència de les persones trans i de les identitats de gènere no normatives significa, a nivell social i ètic, el qüestionament, la transgressió, la provocació i la capacitat de transformació i alliberament de la pesada cadena binarista que encara funciona com un dels pilars bàsics de les societats actuals. Aquest és el nostre poder, la raó per la qual se’ns tem i se’ns intenta anul·lar. Ara hem de descobrir com utilitzar-la.