Per aquestes dates l’any passat s’inicie un malson de la qual encara no hem eixit. La pandèmia i el posterior confinament ens ha canviat, per a bé o per a mal. A Alacant, van sorgir iniciatives d’ajuda per als més desfavorits i una d’elles va ser Alicante Gastronómica Solidaria, que va nàixer amb la finalitat de pal·liar la necessitat d’alimentació de la població més vulnerable. Aqueixa necessitat, a pesar que ha transcorregut un any contínua i per això van tindre la feliç idea de sol·licitar ajuda a escriptors vinculats a aquesta província amb la finalitat de col·laborar escrivint uns relats per al volum que hui us presente: Todo era Marzo y otros relatos.

L’objectiu d’aquest llibre de relats és dedicar el 100% dels fons de la seua venda perquè l’entitat Alacant Gastronòmica Solidària puga continuar realitzant menús per a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia. Un projecte dut a terme per voluntaris del sector de l’hostaleria de la província d’Alacant, amb el qual es pretén atendre les necessitats de menjar de persones de tots els racons de la província havent realitzat més de dos-cents mil menús fins hui.

En l’obra han participat Gerardo Muñoz, Mateo Darrán, José Luis Ferris, Chus Sánchez, Mariano Sánchez Soler, Pedro Nuño de la Rosa, Lola Blasco, Carles Cortés, Luis Leante, Juan Carlos De Manuel, Lliris Picó, Elia Barceló, Pepa Navarro, Paco Sanguino i ha comptat amb la col·laboració artística de Susana Guerrero i el dissenyador Juanjo Hernández.

Molts dels autors són molt coneguts i altres no tant, però els relats de tots ells toquen el cor, perquè el fons de l’assumpte és la pandèmia i tots els problemes humans que ens afligeixen. És un llibre ric en matisos, temes i gèneres; hi ha realistes, històrics, de ciència-ficció i alguns foscos com l’ànima d’alguns.

És un llibre que personalment m’ha agradat molt, perquè els relats com és habitual en una antologia, són diferents no sols pel seu autor, sinó pel gènere i el tema, i fins i tot per la llengua, ja que hi ha alguns en valencià.

Els relats són els següents:

Semper idem (Sempre lo mismo), d’Elia Barceló. Es tracta d’un relat sorprenent que parla de la capacitat humana d’anar contra els seus propis interessos i repetir sempre la història, no aprenent dels seus propis errors.

Lucy, de Lola Blasco. Tracta de la relació de dues veïnes i com en una situació de confinament naix la confiança i l’amistat.

La vida en 5 metres de Carles Cortés, ens compta com sobredimensionem qualsevol obligació o prohibició sense saber que el que està en joc és el poer governar el teu propi cos.

Como una mañana de domingo después de una fiesta de Mateo Darrán ens parla del confinament d’una parella atrapada.

Donde nada oscurece de José Luis Ferris ens compta després de 20 anys d’absència el retorn a Alacant de Javier i el retrobament amb un amor secret a través d’unes cartes.

La última función de Luis Leante ens relata com dos actors es van quedar tancats en el Teatre Principal amb la pandèmia.

Rápido. Muy rápido de Juan Carlos De Manuel ens relata els últims pensaments d’un malalt que va en llitera rumb al quiròfan.

Tiempos de reclusión de Gerardo Muñoz Lorente és un recorregut històric per les diferents pandèmies patides a Alacant.

Volver de Pepa Navarro tracta un problema que és més habitual del que es vol creure i és el bulling, l’assetjament reiterat en el col·legi o altres institucions.

Igual que ayer de Pedro Nuño de la Rosa, el viatge d’un periodista en temps de la COVID a Tabarca i la cerca d’un monstre llegendari.

Tot era res de Lliris Picó, sobre el duel i el confinament i la cerca de l’esperança en les xicotetes coses.

A cualquier precio de Chus Sánchez, sobre treballar en temps de confinament i la misèria dels propis veïns que deixen notitas injurioses perquè deixe la seua casa.

El detective y la nueva normalidad de Mariano Sánchez Soler que ens narra la volta del seu detectiu Terratrèmol i les observacions i recorreguts per Alacant.

Todo era Marzo de Paco Sanguino, sobre com un xicotet pis es pot convertir en un paradís a la mesura. I per a finalitzar aquesta estupenda recopilació que us recomane per activa i per passiva Lirio de Arena de Francisca Aguirre, la magnífica poeta alacantina, que ens porta un cant a la nostra ciutat.