Per donar un primer cop d’ull a Torb podem emprar la contraportada «Torb és un text sovint crepuscular, de clarors tamisades i foscors intenses, però on també es barregen alguns esclats de llum que constaten que, seguint el fil que uneix passat i present, la vida continua… el Jan sap que viure implica assumir… un rastre de pecats. El món no s’atura, i ell tampoc té més opció que intentar continuar endavant… Pel camí troba personatges que expliquen diferents passats i presents, desconstruint la realitat i exposant els límits de l’ànima…»

Baixant cap a la concreció, es pot dir que ajuntant les diferents capes de relat, Torb és un viatge personal, històric i geogràfic, atès que la novel·la revisita episodis històrics que encara marquen el present, com ara la guerra civil, però també episodis personals del protagonista. Val a dir que, amb tot de problemes, el Jan, no passa pel seu millor moment, i de forma paral·lela, el país no sembla que vagi gaire millor, tot i l’aparença de rutina i ordre.

Igual que el costum esdevé llei, la mentida acaba semblant veritat, i durant la lectura hom troba un xim-xim de dissonàncies vers el pòsit de veritats establertes, les veritats íntimes que cadascú du al sarró, i les veritats acceptades socialment.

Com el text no pretén ser políticament correcte, no evita traslladar el matís escèptic dels personatges, àdhuc àcrata, característic dels catalans, vers la quotidianitat i les veritats oficials. La normalitat sembla segrestada per la propaganda, atès que, a mesura que transcorre el relat, les realitats que es superposen van dibuixant un paisatge prou diferent d’un món civilitzat i just. Només el petit recer de la bona gent: el Manel i el Sergi, les Carmes… permet al protagonista boquejar sense enfonsar-se. Perquè tot i que individualment siguin un esquitx social, existeix la bona gent, persones que si tinguessin un botó, potser ho canviarien tot. “Les revolucions són com la neteja dels dissabtes, ve que són precises”, conclou la senyora Carme en un moment donat, tot i no tindre res de revolucionària.

Eduard Llaudó Avila

Nascut a Igualada fa massa dècades, també he viscut força anys a València, i actualment retornat a Catalunya. A part d’ensenyar-me a estimar els diferents matissos de la cultura comuna, aquesta experiència geogràfico-cultural m’ha sigut molt útil en diferents passatges de Torb. Va néixer als 60, pel que ja ha vist passar una colla de coses, tant històriques com culturals, I que estima el País Valencià com si hi hagués nascut.

Autor també de l’obra Racisme i supremacisme polítics a l’espanya contemporània. Al voltant de la Guerra Civil espanyola va agafar força un racisme unitarista. El règim colpista del general Franco desplegà accions repressives molt clares, embolcallades dins d’un corrent internacional favorable aleshores a l’eugenèsia i la classificació racial del món. Bàsicament reprimint tot.