La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Oriola està realitzant un ambiciós programa per a donar a conéixer ‘L’Arròs i Crosta’ al qual consideren el major tresor gastronòmic i plat rellevant d’Orihuela i la comarca de la Vega Baixa. L’edil de l’àrea, Mariola Rocamora, ha donat a conéixer el que és el dotzé exemplar de ‘Capítols de La nostra Història’, escrit pel Cronista Oficial d’ Oriola, Antonio Luis Galiano Pérez, i que versa sobre ‘Oriola: Bressol de l’Arròs i Crosta’.

Amb aquesta nova publicació es pretén donar a conéixer, a través de la història, aquest singular plat del nostre patrimoni gastronòmic, sent el protagonista destacable sempre en els principals esdeveniments i celebracions de les nostres festes i de la nostra ciutat com es pot llegir en el relat d’Antonio Luis Galiano. En aquest sentit la regidoria, a més d’aquesta publicació i entre altres activitats, també vol acostar-lo als més joves i “estem treballant en la creació d’un conte amb textos i imatges sobre l’arròs i crosta per a portar-lo a tots els col·legis, així com la realització d’un vídeo didàctic d’aquest”, ha explicat Mariola Rocamora.

L’Ajuntament busca també el reconeixement i difusió de l’arròs i crosta com es reflecteix en el Pla de Dinamització, que ja va iniciar Turisme fa més d’un any a què s’han incorporat totes les investigacions realitzades per Antonio Luis Galiano i que s’ha presentat en algunes institucions.

Amb aquest llibre s’han plasmat documentat quatre vessants: en primer lloc, situar la denominació que és arròs i crosta; en segon lloc, l’origen que és Oriola; tercer, la transmissió que hi ha hagut de l’arròs i crosta a través de la festa de Sant Antón i altres festes; i, en quart lloc, la presència de l’arròs i crosta en la literatura oriolana.

Galiano Pérez explicava que “el primer que ens plantegem va ser la denominació que per a mi és: arròs i crosta. No és arròs en crosta o arròs amb crosta ja que el que es jugue amb una conjunció o una proposició és important. Si diem ‘i’ creem un maridatge i és realment com m’ha arribat i ens està arribant. En moltes de les documentacions que hem aportat dels nostres avantpassats, deien amb crosta, però mai en crosta, la qual cosa vol dir que estem parlant d’arròs i crosta. El primer que fem és situar d’alguna manera el que és l’arròs en tot el context de la gastronomia oriolana, des de ‘l’arròs dels tres puñaos’ al ‘arròs al forn’ passant per el ‘arròs i conill i caragols o caragols de mar o serranes’ tots ells deriven en l’arròs i crosta”.

En segon lloc, la qual cosa fa Antonio L. Galiano és situar l’origen, el bressol patri, entenent per bressol el lloc on naix l’arròs i crosta. “Diguen el que diguen, naix a Oriola i s’exporta. Passa primer al Baix Segura, amb la qual cosa considerem que l’arròs i crosta ja no sols és oriolà sinó de tot el Baix Segura, i després a la diàspora d’aquells que es van en un moment determinat i han d’emigrar sobretot a algunes zones més pròximes a nosaltres, com és el Baix Vinalopó”.

A partir d’ací continuen els estudis veient la presència de l’arròs i crosta en moments festius, sobretot en Sant Antón amb la qual està molt lligada. “A Elx parlen que és present l’arròs i crosta en la festa de Sant Antón i he estat treballant amb 26 capçaleres de periòdics des de l’any 1885 fins a 1934, en el qual l’arròs i crosta no apareix el dia de Sant Antón. No obstant això, sí que apareix que menjaven cards i el torró, que ells li diuen torró de roses, que ha de ser el torró de panís o el torró que nosaltres cridem de núvia, sense que hi haja cap referència a l’arròs i crosta a Elx. És possible que es cuinara a les cases, perquè la gent que emigra d’Oriola i de la Vega Baixa cap a aqueixa zona, probablement menjaven arròs i costa D’igual manera en 1934 curiosament a Orihuela es planten falles i en la qual se situa en la Plaça de Sant Agustí. apareix una imatge que es titula ‘Coses d’Oriola’ i dins d’ella trobem un escenari on posa arròs i crosta i es veu a un matrimoni introduint la perola d’arròs en el forn”, ha aclarit Antonio L. Galiano. En aquest sentit no vol entrar en disquisicions amb qui es volen atribuir l’origen perquè és clar que és plenament d’Orihuela i de la comarca del Baix Segura.

En el que fa referència a la presència de l’arròs i crosta en la literatura d’Oriola, existeixen moltes publicacions que ens parlen d’això, per exemple, de José María Ballesteros, de Julio López Maimón, de José Martínez Arenas precisament aquest últim té un capítol que es reprodueix en la tertúlia del Bar Lauro on s’explica que és un plat no sols de Sant Antón, sinó que també és present en molts actes festius oriolans. En la coronació de la Verge de Monserrate de 1920, en un banquet, se serveix arròs i crosta; en la visita que fa Justo García Soriano a Orihuela, en 1927, se serveix arròs i crosta; i així successivament i “nosaltres mengem l’arròs i crosta, sobretot el dia de Sant Antón i, en alguns casos, el segon o el tercer dia de Nadal que llavors se li fica de polit per les restes que ens pot quedar d’aqueixos dies nadalencs”.

Respecte a la recepta original de l’arròs i crosta la Regidoria de Turisme també ha editat un fascicle on s’aclareixen els ingredients. “Es parla també de l’origen de la recepta en la comtessa Pardo Bazán però no és l’arròs i crosta probablement és ‘arròs clarico’. I després al final acabem dient que quin és el millor arròs i crosta? Jo ho dic sempre, el que fa la meua dona, així de senzill. Hi ha una gran quantitat d’elaboracions d’arròs i crosta que arriba als restaurants, a les mans de qui?: de les mares oriolanes. Fins i tot hi ha hotels que quan comencen a servir-ho criden a alguna mare d’Orihuela perquè diga com s’ha de fer l’arròs i crosta i després el sistema de servir-lo. Un arròs i crosta per a estiga bé ha de ser en perola de fang en cas contrari no em val i els ingredients són clars: ous, arròs i embotits del Baix Segura”

La primera vegada que apareix documentat en premsa l’arròs i crosta d’Oriola va ser en 1888. Respecte a que ja ho van menjar els Reis Catòlics a la nostra ciutat, Galiano ha indicat que si realment va ser així que ho demostren, que ho justifiquen i si ho justifiquen s’incorporarà a l’expedient però “no podem llançar-nos a dir alguna cosa que documentalment no està”.

La publicació ‘Oriola: Bressol de l’Arròs i Crosta’, patrocinada per l’Ajuntament d’Orihuela, és totalment gratuïta i es pot adquirir en la Regidoria de Festivitats. Mariola Rocamora convida a qui tinga documentació que l’aporte per a poder afegir-la a l’expedient.