Un estudi publicat en la revista Journal of Human Evolution revela per primera vegada la dieta del babuí fòssil Theropithecus oswaldi descobert en Cova Victoria, a Cartagena (Múrcia), l’únic jaciment de tota Europa amb restes d’aquest primat de prop de 4 milions d’anys d’antiguitat i sorgit a Àfrica oriental.
El nou treball analitza la dieta d’aquest primat a partir de les seues úniques restes fòssils a Europa i gràcies a l’anàlisi del patró de microdesgaste bucal de les dents per la ingesta d’aliments. Segons les conclusions, el patró alimentari d’aquest cercopiteco —el primat més abundant en el registre fòssil del Plistocé en el continent africà— seria diferent de la del babuí Theropithecus gelada, que és l’espècie actual més pròxima filogenéticamente a T. oswaldi. El babuno
Alejandro Romero
T. gelada, que habita a les muntanyes Simien, en el nord d’Etiòpia, sol alimentar-se d’herbes i tiges tendres.
El treball, liderat pels professors Laura Martínez i Alejandro Pérez-Pérez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), compta amb l’expert del Departament de Biotecnologia de la Universitat d’Alacant (UA) Alejandro Romero, així com amb experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de la Facultat de Psicologia de la UB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Municipal de Prehistòria i Paleontologia de Orce (Granada) i la Universitat George Washington (els Estats Units).
Dieta del babuí fòssil en el sud de la Península Ibèrica
Segons l’investigador de la Universitat d’Alacant, Alejandro Romero, “l’anàlisi per microscòpia electrònica de l’esmalt de les dents de Theropithecus oswaldi que realitzem va revelar un molt bon estat de conservació el que va permetre caracteritzar el microdesgaste dental”. El patró de microestrías que s’observen en l’esmalt, afig Romero, “és un reflex del caràcter abrasiu dels aliments mastegats. D’aquesta manera, quan es comparen amb models de primats de dieta coneguda és possible inferir el tipus d’ecologia alimentària en espècies fòssils”.
En aquest sentit, l’anàlisi de les estries produïdes en la cara vestibular de les dents per la ingesta d’aquests aliments abrasius confirma que els espècimens de T. oswaldi de Cova Victoria “havien de tindre una dieta més abrasiva que els actuals T. gelada, i més similar a la dieta durófaga d’altres primats, com els mangabeys (Cercocebus sp.) i els mandrils (Mandrillys sphinx), que ingereixen fruits i llavors, alguns d’ells de cobertes dures, en ecosistemes boscosos i semiabiertos”, afig Laura Martínez de la Facultat de Biologia de la UB.
No obstant això, altres estudis més recents basats en l’observació dels T. gelada de la regió de Guassa, també a Etiòpia, descriuen una dieta més diversa, amb presència de rizomes i tubercles al llarg de l’estació més desfavorable. “La diferència oposada entre els individus de T. oswaldi i T. gelada —continuen els autors de l’estudi— indica que l’especialització observada en els actuals babuins podria ser una especialització derivada que no existia en els fòssils del seu llinatge. Això podria respondre a una regressió en el seu nínxol ecològic com a adaptació a ecosistemes alterats antrópicamente o a conseqüència del canvi climàtic”.
Cova Victoria: el llarg viatge del babuí africà
El gènere Theropithecus es va expandir més enllà del desert del Sàhara, des de l’est cap al nord i el sud del continent africà. El seu llinatge evolutiu, present també en algunes àrees geogràfiques d’Europa i Àsia, va arribar al límit de la desaparició fa uns 500.000 anys. Hui dia, només estaria representat per l’espècie Theropithecus gelada, un babuí que s’alimenta bàsicament d’herbes i mostra un perfil ecològic més similar al dels herbívors que al dels primats.
En 1990, la campanya d’excavació dirigida pel paleontòleg Josep Gibert va trobar en Cova Victoria (Cartagena) el primer reste fòssil, una dent, de Theropithecus oswald (Journal of Human Evolution, 1995). Aquesta cova càrstica —una antiga mina de manganés— ha aportat restes fòssils de prop d’un centenar d’espècies de vertebrats i és un dels pocs jaciments europeus del Plistocé inferior que conté restes de l’espècie humana. Fora del continent africà, el registre fòssil del babuí fòssil és molt escàs i només s’han trobat altres restes en Ubeidiya (Israel) i en Minzapur (l’Índia).
Les noves evidencies fòssils de T. oswaldi —d’entre 900.000 i 850.000 anys d’antiguitat— van ser recuperades per un equip de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. La presència d’aquest cercopiteco africà en el sud-est de la península ibèrica reforça la hipòtesi dels models de dispersió de la fauna del continent africà a Europa durant el Plistocé a través de l’estret de Gibraltar.
L’estudi publicat en Journal of Human Evolution s’emmarca dins del Paleobaboon Research Project, que analitza les adaptacions dentals i cranials dels primats de la tribu papionini com a model anàleg a l’evolució del llinatge hominini, amb els quals van compartir un espai geogràfic comú en datacions similars.
Comentarios