Una investidura amb poca cultura ni en el candidat ni en l'oposició

Després d’unes sis hores de discursos i debats per a l’esperada investidura el líder del PSOE va apostar per la igualtat, per l’educació pública o pels drets humans així com l’economia, la ciència i la cultura van acaparar esments al llarg del discurs. Els pronòstics es van complir i, a més de l’ocupació digna, l’emergència climàtica i el feminisme van centrar les veus així com, curiosament, la reforma de l’article 99 de la Constitució per a evitar un altre bloqueig polític

S’han tornat a oblidar, com sol ser habitual, que la cultura a Espanya a més va aportar el 3,3% del PIB i un 3,7% de l’ocupació total, segons les xifres publicades pel Ministeri de Cultura en el seu Anuari d’estadístiques culturals. La despesa de les llars en béns i serveis culturals va ascendir a 13.298,4 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,5% de la despesa total estimada en béns i serveis. La despesa mitjana per llar vinculada a la cultura va ser de 718,3 euros i, per persona, de 288,6 euros.

Les xifres del ministeri indiquen que escoltar música, llegir i anar al cinema són les activitats culturals realitzades amb major freqüència per la població espanyola. El cinema continua sent l’espectacle cultural preferit pels espanyols, amb taxes d’assistència anual del 54%.

Com s’indicava en l’article d’El País de desembre de 2018, el nombre d’espais escènics es va situar, en 2017, en 1.656, xifra que representa 3,6 espais per cada 100.000 habitants. Pel que respecta a les sales de concert, 539 segons les xifres de 2017, suposen 1,2 sales per cada 100.000 habitants. En 2017, el nombre de companyies de teatre es va situar en 3.966, i el de companyies de dansa en 833.

Com ja assenyalem en el nostre article del 23 d’abril, previ a les eleccions, en els programes electorals que es van donar a conéixer en aquesta matèria el PP va plantejar la potenciació del mecenatge cultural, la gratuïtat de les activitats de formació dirigides al públic infantil i juvenil de les institucions culturals dependents de l’Administració General així com la consolidació de la Xarxa de Museus d’Espanya. D’altra banda, el PSOE va proposar l’autorització de la UE a Espanya per a aplicar el tipus súper reduït del 4% de l’IVA per a la cultura, així com potenciar i recuperar el diàleg i l’acord amb el sector així com promoure una llei de Mecenatge orientada a la internacionalització. Unides-Podemos va introduir la reducció de l’IVA cultural així com la reforma i millora de Llei General de Comunicació Audiovisual i d’Ensenyaments Artístics. Finalment, Ciutadans va establir promoure la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya des del Ministeri de Cultura, reduir l’IVA i una llei de micromecenatge, que és pràcticament comú, així com el disseny d’un nou Estatut de l’Artista i el Creador-a.

Li demanem una vegada més, que aquest nou president si és que finalment l’aconsegueix ha de comprometre’s amb la cultura al nostre país, amb els seus creadors i els seus animadors-dinamitzadors que ens fan als ciutadans més madurs, més grans. Cal intentar-ho de debò, segur.

La cultura no és un compromís cert i ferm dels candidats a les Eleccions del 28 d’abril.