Durant el mes de juny s’està desenvolupant a Elx el cicle “Creadores. Dones a cel descobert”, una proposta dissenyada per Esther Abellán que ve a ser una trobada multidisciplinària que pretén difondre i visibilitzar l’obra de dones l’impuls creatiu de les quals es desenvolupa en diferents branques de la creació.

A cel descobert és al pati de l’Espai Hernandià, a l’aire lliure, presentant des de la naturalitat als seus participants qui són elles, com a artista i persona, compartint les seues vivències, idees, motivacions i tots els aspectes que la porten a desenvolupar-se en el món de l’art. Un cicle que està passejant per la literatura, la música, el teatre, la performance i les arts plàstiques i visuals.

La sessió d’aquest divendres va comptar amb la participació de Vera Lebrón, actriu, dramaturga i directora, en una sessió de paraules i performance.

Les paraules. En la creació quasi sempre té a veure amb el que li passa per dins. És tot molt emocional. Arran d’una sensació comença a veure imatges i sembla que tot es confabula. Troba referències relacionades en qualsevol part, tot està associat a la idea que li ronda al cap.

Treballa molt l’expressió. És un treball d’acció i de moviment. A priori no ho considera un treball de dansa, sinó que té a veure més amb com em moc, què em mou, i arran d’ací genera accions que li porten a estats. Per a ella no hi ha personatges a nivell clàssic, sinó que hi ha estats emocionals.

En un espectacle hi ha moltes mirades i ella el que intenta és captar algunes. En les seues propostes, el públic és part activa, pensant. Proposa una construcció però no la tanca; la deixa amb unes certes clivelles perquè s’acabe de comptar en un intercanvi.

No parla de coses concretes sinó de metàfores i en VIIKA n’hi ha quan se simbolitza els espais buits en l’obra.

La performance. Va ser VIIKA que genera un alter ego que li permet acostar-se molt al seu interior i transmutar les seues experiències molt lluny d’ella. És un viatge d’anada i volta. Pot ser que siga un trajecte circular, no hi ha ni principi ni fi. En l’obra, la música adquireix moltíssim protagonisme i es converteix en el pretext per a escriure. De tota manera, és contradictori: paraula-música, música-paraula, ella no sap què és el primer. VIIKA li permet expulsar els dimonis, expressar per a sanar. Aquesta obra es troba en la fase 1, diguem de prova i experimentació i que si tot va bé és possible que siga una proposta que es tanque totalment enguany.

Pròxima actuació:

Grup convidat dia 25 de juny, 20 h: Matuska Projec