Verónica Gómez als 18 anys va arribar a Alacant, va entrar a la botiga de discos Blue Velvet, Gerardo li va recomanar un àlbum de Billie Holliday i aquella vesprada tot va canviar, va quedar corpresa del jazz fins al dia de hui. Va aprofundir en aquesta música de manera autodidacta, escoltant molts discos, perquè sempre ha sigut una melòmana empedreïda. Després va vindre la posada en escena amb The Fingertips, Smart Set Trio i bastants artistes de jazz consolidats tant nacionals com internacionals. Escoltar conscientment i actuar al costat de músics que admira i aprendre d’ells és la seua escola. Quant al futur, desitja estar estudiant així durant molts anys més.

Ella va estudiar traducció i interpretació en la UA, i clar, això li va motivar i va ajudar en tot el treball de traducció de les cançons que conformen l’àlbum “Una mar al mig”, on sonen en castellà estàndard de jazz americà i bossa nova.

Va nàixer a Elx, va créixer a Catral, va estudiar i va experimentar a Alacant i diverses ciutats de França. Això li va permetre descubrr diferents maneres de viure viatjant pel món i hui dia resideix al Campello, on continua aprenent.

Pregunta: Et vull preguntar, en primer lloc, per la dualitat: Vera Dl. i Vera Green. Jo, encara que no siga important, et vaig conéixer sent la Green, amb discos com Le Paradis o Blablabá. I ja em vas encantar i em vas sorprendre quan et vaig sentir cantar en francés algunes peces, un idioma que és menys musical-mercat i que per raons familiars, tant m’importa. D’aquella etapa interessant què ens queda.

Resposta: Dl. significa Green en xinés pel que continua sent el mateix i jo la mateixa. Vaig decidir utilitzar aquests dos noms artístics en tractar-se de dos gèneres musicals tan diferents com són el jazz i el pop, entenc que el públic tinga les seues preferències musicals i vulga saber per endavant què anirà a escoltar un concert.

Ara mateix estic més immersa en el jazz com es pot comprovar a nivell d’exposició pública però a casa continue component amb la guitarra o el piano per a Vera Green i abraçant noves idees i sons al costat de Manolo Medina. Es podria dir que ja tenim un bon grapat de noves cançons per al tercer disc, són una delicatesen i esperem traure-les molt prompte de gira.

P: Et sents més veu o música/o. És indistint però tenen forces sonores diferents. On et situes més o millor, creant o cantant lletres o interpretant o creant partitures.

R: En el meu cas això seria com preguntar a una mare a quin de les seues filles vol més, a totes dues per igual. És un enorme plaer compondre la meua pròpia música com interpretar joies d’uns altres, sempre que aquestes cançons em captiven, per descomptat, soc incapaç de cantar alguna cosa que no em moga per dins.

P: Dels últims mesos destaque els teus concerts a duo, trios o quintets amb músics normalment de l’entorn (Smart Set Trio, Enrique Pedrón “el Palmera”, Andrés Lizón, Claudio H, Le Jazz Hot, Vera Dl. Quartet, Vera Dl. Swing Quintet, Daniel Mediero…) Quin valor t’ha produït aquesta experiència compartint escenaris amb companys de professió. Fes-nos una breu descripció de les experiències que consideres més interessants per a tu.

R: Actuar amb diferents artistes i formacions m’enriqueix tant professionalment com personalment, és un aprenentatge constant. A més d’haver de preparar diferents repertoris per a cada ocasió, també desenvolupes una gran capacitat d’adaptació, que em sembla essencial. Un mateix tema pot sonar quasi al nu a duo o amb molta més força en sextet, és meravellós.

P: En les teues últimes propostes en directe has preparat concerts on has compartit gèneres en aqueixes audicions: jazz, swing, bossa nova… Encara que siga difícil amb quin et quedes i els motius.

R: Gaudisc aqueixos tres gèneres per igual. Soc molt camaleónica i em sent còmoda quan estic fent alguna cosa que m’agrada, tan sols em deixe portar i tot succeeix quasi de manera natural. Si per exemple estem fent swing en un festival, els teus peus no poden parar de moure’s, és incontrolable, i les comissures dels llavis per art de màgia s’eleven, i si un altre dia sona una balada el teu cor s’estremeix. Cada sensació és única i necessària i per això no puc limitar-me a triar només una.

P: Alacant i la regió de Múrcia solen ser els territoris on més treballes. Trobes / distingeixes la reacció dels públics amb tu, en funció d’on et trobes tocant.

R: Alguna cosa que em resulta emocionant és la imprevisibilitat de cada concert, no saps ni què succeirà ni qui assistirà. Així que diria que tot és un intercanvi d’energia entre públic i artista independentment de la ciutat.

P: A la província has estat a Alacant, Alcoi, Benidoleig, Catral, Elx, El Campello, Ibi, Guardamar…quins llocs et falten on t’agradaria actuar ací…

R: Així de primeres m’agradaria actuar en algun dels pobles de la Ruta 99. Seria una bona idea crear un circuit de concerts per a impulsar el turisme interior d’aquests pobles amb menys de 100 habitants, a més d’un lloc de trobada cultural.

P: T’importa aconseguir que la gent entenga les coses, les emocions. Probablement per la teua professió vas fer un disc, “Una mar al mig”, allà pel 2018, crec, on vas adaptar al castellà diferents històries musicals compostes en altres idiomes: anglés sobretot i també portugués, en una nova versió i amb una nova dimensió.

R: Em va resultar interessant emprendre aqueix projecte, adaptar aqueixes cançons a una altra llengua, indagar en elles, descobrir anècdotes dels seus autors i compartir després tot això. M’agraden els idiomes en general, la traducció, l’adaptació i la rima i per aquesta raó va ser com un joc i per descomptat tot un repte.

P: D’aquest disc l’obra que l’il·lustra pertany a l’artista Perceval Graells. Aquest plantejament és una excusa per a preguntar-te sobre el valor que li dones a l’art, no sols musical, en la teua vida.

R: L’art és present en el meu dia a dia, i crec que hauria d’estar en el de cada persona, per tots els beneficis que aporta. Enforteix la creativitat i la imaginació, tan necessària en la nostra societat cada vegada més sistematitzada, i és font d’inspiració per a crear la teua pròpia vida. Descobrir l’obra de Perceval Graells, una artista alacantina a la qual admire, i que a més siga present en el meu últim treball és un autèntic privilegi. Cada disc és una obra d’art i en tots ells he treballat amb un artista local, hi ha moltíssim talent a Alacant.

P: En aquesta línia t’atreviries a recomanar un poema o un-a poeta als nostres lectors, per essencial per a tu.

R: Jacques Prévert em ve ara a la ment i el seu poema “Pour toi, mon amour”, del qual vaig fer també una adaptació al castellà i musicalizamos al costat de les meues benvolgudes companyes de Mengalir. I com a prima, del mateix autor recomane també “Els feuilles mortes” que just ahir la vaig estar cantant i ”Alacant”.

P: Quan t’enfrontes a un concert com és per a tu el moment previ a aquest, probablement emocionant: Incertesa, més energia, certeses,… Cada concert, és una aventura?

R: Sent un profund respecte cap a cadascuna de les persones que han decidit invertir el seu temps anant a veure’m actuar aqueix dia, cal no oblidar que sense públic no hi ha esdeveniment. En aqueix moment previ al concert sempre estan els nervis que solen desaparéixer als 30 segons d’estar cantant, la respiració en el cant és molt terapèutica. Cada concert és una aventura, sí, i el poder que té la música mai deixa de sorprendre’m. En un directe ho vaig descobrint sobre la marxa, mitjançant l’observació i l’honestedat, i depenent del que estiga ocorrent en aqueix moment faig els canvis oportuns, res és estàtic.

P: Utilitze una frase arriscada de les teues perquè me l’expliques: “El silenci és part indispensable de la música”.

R: Per a començar perquè el silenci és música, és un recurs que si s’empra bé pot generar un gran efecte en l’oïdor, refresca la percepció i fa que s’abandone l’automatisme. El mateix ocorre en una conversa entre dues persones, no es tracta de parlar per parlar sinó que s’ha de deixar també un buit per a la reflexió i l’intercanvi d’idees, al cap i a la fi la música és comunicació.

P: Quina valoració tens sobre com està la música, el sector en si, a la província d’Alacant. Què caldria millorar o canviar. I de qui depén el canvi: el públic, els i les músics, els promotors.

R: La figura de l’artista de qualsevol disciplina hauria d’estar molt més present i més valorada en general. Persones amb un enorme talent per a arribar a fi de mes han d’invertir el seu temps en altres treballs que impedeixen que es desenvolupen plenament en el camp artístic, i considere que això és una gran pèrdua per a la societat. S’hauria de prendre consciència de la importància que té la música, i per part de les institucions públiques donar més facilitats en la gestió i promoure més projectes per a fomentar-la.

Pròxims concerts:

26 març Museu de la Biodiversitat, Ibi.

29 maig Jazzorama Festival, Ibi.