Vam conèixer l’altre dia, el 21 de novembre, a Yoshua Cienfuegos en la 5ª edició de Diàlegs de Dansa que organitzava l’Acadèmia de les Arts Escèniques i el Teatre Principal d’Alacant. Una sessió de diàlegs sol per a parlar de dansa en la sala Nuria Espert, la sala d’a dalt. Per a parlar com se sent, es viu i, per tant, es comparteix la dansa amb tots i totes. Una sessió, a aforament complet, amb assistents molt joves i també molt majors, la qual cosa conclou que la dansa és un pol d’atracció divers i des de la diversitat on tots-es cabem.

El currículo de Yoshua Cienfuegos és ampli i divers. Dirigeix Estades Coreogràfiques, (Plataforma anual de trobada, diàleg i formulació coreogràfica), la Trobada de Formació i Recerca (EFI), i el projecte de dansa comunitària, Poblats en Dansa. Del 2012 al 2016 ha sigut Coordinador Artístic de les Jornades Internacionals de Dansa de Riba-roja de Túria i actualment també és professor especialista en el Conservatori Superior de Dansa “María d’Àvila” de Madrid i Coordinador de l’Aula de Dansa de la Universitat de València, no és poc.

El debat, que va compartir amb la coreògrafa Eva Yerbabuena, va ser una combinació entre mètode i emoció, plantejat per tots dos i que com a resultat oferia una gran dosi de bon combustible per als quals creiem que la dansa ja forma part de les nostres vides encara que no ballem però sí sentim. Va ser una agradable bestreta a aquesta entrevista, que va ser tan intensa.

Pregunta: Has afermat la premissa “Ja no vull ballar, ara vull seguir creant”. Parlem de la teua dualitat: ballar i coreografiar perquè altres-as ballen.

Resposta: Jo seguisc molt actiu quan coreografío i en les classes. Em sent totalment capacitada per a l’acció de ballar. El ritual d’eixir a l’escenari en l’actualitat escape d’ell, no vull eixir cansat. El ballarí també és un creador del present fora de la pauta. Tots som creadors, encara que jo des de fora. Fer xicotetes coses sí que les seguisc fent.

P: Transitar el present. Anar d’un punt a l’altre dels quals estàs vivint avui. Transites el present i la pregunta també és si transcendeixes al present (anar més enllà d’alguna cosa). relativizas el present albirant el futur?

R: Intent cada dia anar més enllà, des del present. És molt important recórrer. A voltes en angoixant i incòmode, però és una lliçó.

P: Hi ha una data que és 2009 on hi ha una revolució en el teu mètode de creació coreogràfica i comences a gestar uns renovats codis estilístics, punt de partida per a un nou plantejament artístic i metodològic. L’altre dia, en el Teatre Principal ens vas donar unes pistes interessants. Els tres pilars dels quals parles: cos, espai, temps i els seus diàlegs. Què va ocórrer en tu?

R: He creat una possible línia. Estava escoltant en les meues coses quines havia de complir en la creació. Hi havia alguna cosa que no s’estava retroalimentant i m’estava quedant curt. En aqueixa escolta identifique la part cognitiva però la intuïció dels camins és essencial encara que després en l’experimentació naix aqueixa revolució: la meua intuïció està lligada a l’escolta. Aquestes inquietuds estaven pululando en la meua ser i es van obrir unes portes que no ens podíem imaginar. Una escolta organitzada que concadena totes les coses.

P: Un tret essencial en tu sembla ser l’eclecticisme tècnic i estètic: diversos estils, idees o possibilitats. Un vocabulari, el teu, per a comunicar les teues danses…

R: Així ho intente. L’últim que fet a Madrid és un exemple. Aqueix intent d’alimentar-me de tot és difícil i açò em permet encasellar-me en llocs indefinits. Jo intente escapar de la fórmula. Reformular, per tant, de diferent manera entenent des del cos i partint des de qualsevol estil. El meu punt de partida és el de la recerca, amb independència de la producció que tenen uns altres temps i necessitats.

P: Que valor té en la teua creació el temps de música o espai sonor, enfront del moviment.

R: Pot semblar que li faig molt cas i altres vegades que no, però jo tinc la necessitat de descobrir l’espai sonor amb el moviment. No m’interessa un diàleg equilibrat per a no perdre l’ideari específic del moviment. La mètrica de la música l’entenc des de l’escolta de la musicalitat no tant des d’una submissió. Des del pols per a entendre-ho també sense pensar específicament l’estructura. En qualsevol cas, la musicalitat en termes generals està molt present.

Existeixen mestres de la música que acompanyen a la dansa i altres compositors van en paral·lel.

P: Em sembla essencial en el teu mètode explicat com a diferències dos espais de creació i els seus resultats: el de la Dramatúrgia Projectada i el valor que li dónes a la Dramatúrgia en Procés, que et sembla essencial: la intuïció, els avanços, els reptes, els canvis…

R: Les coses es modulen i es van creant altres vides diferents. Una forqueta gran, on el ballarí o qualsevol membre de l’equip suma. Tot estem aprenent en el procés de vivència. Un lloc d’incertesa, límit, molt interessant per a la creació.

P: Vas col·laborar en la Tesi doctoral “Programa d’optimització del moviment” defensada en la Universitat de València per part de Leticia Ñeco. Aquesta escena ve a validar el teu compromís amb la recerca que tens en el teu sector.

R: La pregunta d’on estem en la professió és que tenim una responsabilitat que és articular uns suports per a articular els avanços. Consolidant un llegat que aportes a les noves persones i aqueixa reflexió cal deixar-la, siga equivocada o no, però és necessària. Des dels posmodernistas tot és molt detallat i hem de deixar un llegat que servisca de suport teòric per a poder recolzar-se el futur que ve.

P: Cienfuegos Dansa, la teua companyia, sembla que es creu el concepte de DANSA PER A TOTS – TOTES. Variades propostes de peces: de gran format, públic familiar, de carrer, de xicotet format, col·laboracions amb grans companyies nacionals i internacionals…

R: És una necessitat. Fa 10 anys vaig pensar que hi havia alguna cosa que canviar. Ser assequible, útil i propera amb totes les eines que tenim. La companyia antiga format gurú que tots li segueixen està caducat.

Les eines de la dansa servien per a la producció d’un espectacle de dansa però també per a la vida de cadascun.

Publicar, editar videos i no solament la creació en si obri més totes les possibilitats que té la dansa.

P: Cienfuegos Dansa posseeix una “cuidada labor pedagògica i de recerca sobre la generació de moviment”.

R: És un viatge a llarg termini. Una producció d’un espectacle és cortoplacista. Nosaltres aportem per un mètode òbriga més portes i que és a llarg termini, que ajuda a reafirmar moltes coses, a avaluar i analitzar concienzudament.