Hi ha persones que no podrem oblidar en aquesta ciutat. Quan aqueixes persones són artistes i espexºcialment poetes es queden amb tu per sempre. I això és el que ocorre amb Manuel Velandia que podrem recordar-ho i llegir-li sempre perquè ja forma part de les nostres vides i dels nostres llibres

Ell ha sigut un creador dels quals destellan, perquè quan et trobes amb una creació seua, de llum o de paper, et salten tots els interrogants de la teua vida i especialment aprens a evitar la inèrcia perquè tot ha d’estar pensat, una lliçó que aprens quan tens inclinació i proximitat amb Manuel i això, tampoc se’ns va oblidar, mai.

L’escriptor Mariano Sánchez Soler, qui ha prologat el llibre No habrá quien colonice el silencio, realitzarà la presentació d’un acte que serà entranyable a la Casa Bardín de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, hui divendres 8 de febrer a les 19.30 hores. 12 poetes li posaran veu i cor als poemes de Velandia en un recital que és al seu torn el comiat de l’autor, qui torna a Colòmbia després de 12 anys d’exili a Espanya.

No habrá quien colonice el silencio és un foto-poemari que recull la més recent producció poètica de Manuel Antonio Velandia Mora escrita en els dos últims anys. El foto-poemari reuneix 48 poemes, 11 fotografies; la de la portada denominada “Pájaro herido” ha sigut realitzada a tres caps, sis mans i en dos continents; els seus autors són l’espanyol Juan Sanz (JCSanzPhoto); el mexicà Mario Patiño (MarPa) i Velandia.

Sobre la poesia de Velandia, Juanjo Cervetto, autor del prefaci, diu: “m’atrapa al meu com a lector, és un crit gens estrident que se t’amuntega en cada respiració i que et deixa en silenci, amb la mirada perduda no sé on, però molt ficat en l’escènica dels seus versos. I això, no ho aconsegueixen tots els i les poetes, aconsegueixen altres coses, però aquest xec en blanc no és fàcil obtindre’l per molt que s’intente. Crec que ocorre perquè ell escriu la poesia per a ell, encara que després es convertisca en un regal per a tots i totes”.

“Els seus poemes són trets precisos que reflecteixen una profunda soledat en la lluita, que tenen el pes de l’exili, que parlen de l’amor que sent una persona que l’ha deixat arrere tot, la seua joventut, la seua mare, els seus records, els homes als quals ha estimat tant… Ho fa des del somriure, l’alegria de viure, des de la seua afirmació com a gran ésser humà”, afirma Mariano Sánchez Soler, qui fita “Jo, com prologuista agraït, vull destacar la bondat de la seua lectura, la grandesa senzilla de la seua composició, la claredat de l’artista vertader que mostra amb humilitat i cert pudor la seua obra feta imatges i vers”.

El foto-poemari està concebut en tres parts; en la primera el tema és l’amor, però “l’amor cap a altres homes, poemes homoeróticos en els quals ells ho senten tot, admiren les coses importants, s’estremeixen en el moment oportú, que obrin les pàgines o que tanquen les històries quan s’acaben de debò. I això, es converteix en un homenatge a les emocions sentides i es nota”. Ens diu Cervetto.

La segona part, reuneix poemes de l’exili, poemes que Velandia ha construït a partir de la seua experiència en el suport psicosocial a dones i homes, activitat que realitza des del Fòrum Internacional de Mates, històries que conten el dolor de les víctimes del conflicte armat colombià, que ajuden a entendre-ho i a comprendre com se sent l’exili, una amenaça de mort… l’haver de callar la violència sexual de la qual s’ha sigut víctima. També s’autoritza a reflexionar poèticament sobre els bombardejos a Alacant i Miguel Hernández, especialment en relació amb els imaginaris que sobre la seua vida sexual es tixen a Llatinoamèrica.

En la tercera part el tema és igualment l’amor, l’amor que es trenca amb la perduda de l’altre, com succeeix amb l’Alzheimer o amb la mort de les persones estimades. Dolores transoceànics que són molt més intensos quan es viuen en la soledat.

Aquest és un llibre trilingüe, alguns dels poemes estan traduïts a l’anglés i/o al francés, en la cerca que els temes de l’exili i la lluita pels Drets Sexuals i els Drets Humans que són temes freqüents en la investigació i l’obra poètica de Velandia, arriben a un més ampli sector de lectors; una forma de colonitzar el silenci que socialment tenen aquests temes.

Sobre la seua obra diu l’autor “cometem poemes, no arribem gratis a escriure un d’ells, arribem perquè ens toca el cor, perquè es relaciona amb les nostres explicacions del món, perquè d’alguna manera ens recorda el que hem viscut. Res està lluny dels nostres sentits; el que ara ens importa l’hem vist, assaborit, tocat, escoltat, fet olor; el nostre cor s’ha afectat i amb ell la nostra existència”.

Dotze poetes posen veu, cor i el seu experticia com a rapsodes, ells seran Mariano Sánchez Soler, Àgora Reix, Beatriz Giovanna Ramírez, Begoña Abellán Rodes, Begoña Rodríguez López, Cristina Granja Cortesa, Esther Abellán Rodes, Helena Vilella Bas, Matías González Pinos, Ramón Andreu Calderón i Rosa Quadrat.

Aquest recital serà igualment un emotiu comiat a Velandia, qui torna a Colòmbia després d’haver viscut 12 anys d’exili a Espanya, 12 anys de vida alacantina en la qual es va integrar activament en la vida i els cors alacantins…

Entre les seues últimes gestes culturals de Manuel, ha format part el nostre equip de redacció de la revisa cultural Loblanc.info fent cròniques de la vida cultural de la ciutat, dels seus artistes, dels seus projectes, dels seus assoliments i les seues preguntes que podreu llegir amb tranquil·litat atés que és una edició digital fàcil de trobar amb Google.es, i això intentarem no trobar-ho a faltar.