Els jaciments arqueològics de la Fonteta sorprenen cada vegada que es retiren les arenes de les seues ruïnes i que han permés un estat de conservació espectacular únic en tot el Mediterrani. L’aparició ara d’un antemural de toves que forma part del sistema defensiu de la ciutat fenícia ha constatat que almenys durant els últims 27 segles els pobladors de Guardamar han hagut de lluitar contra els elements naturals, en aquest cas contra l’avanç de les arenes dunares. Així s’ha donat a conéixer durant la visita guiada als excepcionals jaciments de la Rábita Califal (segle X) i la ciutat emmurallada fenícia (segles VIII-VI abans de Crist).

La constatació del secular avanç dunar, el descobriment de muralles de fins a quatre metres d’altura (dels entre 10 i 12 metres originals) així com de vivivendas adossades als murs o milers de peces i fragments ceràmics han sigut conegudes de primera mà per l’alcalde, José Luis Sáez i la regidora de Patrimoni Històric, Pilar Gay, els qui acompanyats per altres representants municipals i per responsables de les treballs de recerca, rehabilitació i posada en valor del conjunt històric han recorregut l’enclavament històric.

“És sorprenent. El problema d’avanç de les arenes cap a llocs habitats de Guardamar no és un fenomen de principis del segle XX. És molt anterior. La nostra sorpresa ha sigut majúscula, i es demostra que encara hi ha molt que conéixer sobre el nostre passat” explica José Luis Sáez després de visitar els jaciments.

I afig que continuarem promovent i donant suport a la investigació arqueològica i la seua posada en valor perquè Guardamar siga pioner en el turisme històric.

El mur de tova conservada discorre en paral·lel a la muralla encara que separat d’uns quatre metres de la cara externa cap al mar. Els investigadors estimen que servia de parapet davant la invasió d’arenes dunares. Expliquen que està construït amb tot just tres fileres d’embajanisques amb mesures estandar “exemple d’arquitectura del fang” que arriba a la península ibèrica de mans dels fenicis procedents del Pròxim Orient on existia una tradició mil·lenària d’aquest tipus de construccions.

La protecció de l’arena ha permés que l’estat de les rajoles “siga immillorable” i mantenen fins i tot petjades en la seua superfície del seu ús anterior. A més segons els arqueòlegs no presenten pulverulencias, ni florescencias salines, ni s’han fos els uns amb els altres per causa de la humitat

POSADA EN VALOR

Ressenyar d’altra banda que la regidora Pilar Gay va destacar els avanços que s’han produït en els últims mesos en els jaciments arqueològics de la Fonteta de cara a la seua posada en valor en un projecte finançat per la Generalitat on col·labora l’Ajuntament de Guardamar. “Hem comprovat l’important de l’actuació no únicament pel seu valor històric si no perquè obri les portes a un turisme diferent, històric i arqueològic, que en poc temps serà un focus d’atracció que donarà cabuda al nostre poble a un altre tipus de visitants”.

La regidora va indicar que la superfície del jaciment es calcula inicialment en unes 10 hectàrees de les quals només s’han desenterrat menys del 5%.

VISITA

Durant la visita els responsables municipals juntament amb grups de ciutadans han recorregut en la jornada de hui una sèrie de sengles habilitades en el perímetre arqueològic islàmic i fenici, i dotades amb panells explicatius i interpretatius que tenen com fer més comprensible l’arqueologia.

Es preveu que l’actuació finalitze el mes vinent d’octubre. En aquest moment les restes arqueològiques trobades estaran musealizados, consolidats i nets.