Francisco Mas-Magro és un metge que escriu qui atribueix la seua afició per la literatura a la seua mare i al seu pare, fins i tot al seu iaio -mèdic rellevant d’Alacant- és als qui responsabilitza de la seua professió de metge gerontólogo a la qual li ha dedicat el seu temps i la seua vida intensament.

El primer llibre que va escriure va ser una petició del rector de La nostra senyora de Gràcia, amb motiu de l’aniversari de la restauració de l’església: “Història i presència de l’església parroquial de La nostra Senyora de Gràcia” (2001). Anys després, en 2016, va continuar aprofundint en el seu treball de recerca publicant “Notes per a una història del Real Convent i Església de La nostra Senyora de Gràcia de l’ordre del seràfic pare San Francisco de regular observança d’Alacant.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Crevillent va ser en 2018 quan publique la biografia del seu avi: “Francisco Mas i Magre (1879-1958). Pare de la mastología espanyola”. Recentment va elaborar una nova biografia d’un pintor alacantí com va ser “Luis Casteig Torregrosa. Memòria d’un pintor oblidat” (2017).

Creador del grup cultural alacantí LASSER en l’època de finals dels anys 60 que va dur a terme un programa monogràfic de literatura en Ràdio Popular i una revista oral de la poesia. Una època en el qual a Alacant culturalment existien dos grups culturals enfrontats com va ser el dels hernandians i el grup Forn de Vidre. L’activitat d’aquest grup va romandre visca fins a 1973.

Pregunta: Ara una antologia poètica “GLOSA DE LO COTIDIANO” Una obra després de 50 anys.

Resposta: “GLOSA DE LO COTIDIANO” és una antologia de la meua vida. De quan vaig iniciar en 1969 el meu treball poètic a Granada, quan estudiava en aquesta ciutat, fins als últims poemes de 2018. Cinquanta anys que recull en un maletí la vida viscuda i sentida per a ara obrir una nova etapa creativa on tinc les coses més clares.

P: Glossa per aclariment o per composició poètica

R: Certament volia aclarir-me, Glossa a mi, sobre la meua vida. Una obra també de colors com el grup de poemes que anomene Amariillo i que recull la meua estada en el Sahara. És el meu sentiment i experiència en aquell moment que vaig fer el servei militar on vaig haver d’estar perquè la policia de l’època em va fer la Fitxa Roja informe que quan em vaig assabentar del que al·legava sobre mi només deia correctament que era poeta i la resta va estar inventat. Un altre grup de poemes l’he dit Blau i li ho dedique a la meua dona que té els ulls d’aquest color.

P: Aleshores en quin tipus de poesia et situes?

R: És una poesia molt pròxima a la de la generació dels 50, de la postmodernitat. Una poesia lliure els cànons de la qual són el ritme, la imatge gràfica i simbòlica. Escriure poesia és com pintar. Primer feixos un esborrany, el guardes i després, pinzellada a pinzellada, tanques l’obra perquè després penetre. Has d’estar contínuament revisant la teua creació donant-li l’espai-temps suficient per a donar-la per definitiva.

P: Quins són els temes, les preocupacions en la teua poesia?

R: En aquesta antologia són tot inquietuds personals, dubtes i reflexions. A vegades és més evident l’amor, l’abandó, la soledat o el dedicat al meu pare. Són coses que no es poden comptar però si ho pot escriure mitjançant la poesia. El poemari no té un ordre cronològic atés que comença amb el poema Canto Rosa a Sophie MIlman que es va fer en 2018 i després l’ordre és a gust. La Triava, que és l’últim poema, també és dels recents.

P: El poeta que va presentar la teua antologia, Antonio Gracia, va fer pràcticament una tesi de la teua poesia. Et relaciones literàriament amb uns altres-altres poetes?

R: Antonio Gracia és un poeta molt exigent i vaig ser afortunat atés que va acceptar ser ell qui presentarà la meua obra i això no és fàcil. D’altra banda, Consuelo Jiménez Cisneros, qui va realitzar el pròleg és una dona que vaig conéixer quan era una xiqueta que de fet va rebre un premi literari del del grup Lasser que jo coordinava. .

Mantinc una relació amb poetes actuals d’aquesta última etapa, encara que no és la meua obsessió. ´

Felix Pillet Capdepón, catedratico de Geografia Humana en la Universitat de Castella-la Manxa després de la lectura de la seua antologia va assenyalar que la seua poesia “es troba dins de l’estètica culturalista que va caracteritzar a la generació del 27 i als seus hereus els novíssims. En la primera part, després d’uns poemes que es troben dins de l’esmentat, apareixen poemes que alegren la lectura com Triava a Antoñita i La quarta soledat, doncs a l’intimisme, a les revelacions del viscut i l’amor, s’uneix la passió, la proximitat». Li recorda als poetes Walt Whitman i León Felipe per la seua poesia ric o d’acumulació, que demostra que sap mantindre el fil poètic, al llarg de diferents pàgines.