A l’artista Anita Antón li pot la veu perquè toca la guitarra per supervivència. La seua família ha cantat sempre, de fet, el seu pare i avi han estat vinculats al Misteri d’Elx. Tots els dies exerceix de metgessa a San Javier (Múrcia). Ella va començar com a corista amb Rozalén i va decidir tindre autonomia i va començar a compondre per a ella.

Les seues últimes peces són de posicionament i feministes, així com amb aspectes de denúncia social i actualitat política fins i tot de crítica al món vanitós del artisteo. També té cançons a la geometria o al número auri perquè li encanten les matemàtiques.

Pregunta: Com et situes com a creadora: en el soul, swing, rock i el pop o tot o depén…?

Resposta: Si alguna cosa caracteritza la meua música és que no em tanque a un estil que pot arribar fins a la rumba. M’agrada tot i no componc pensant en un estil, em deixe fluir.

P: Veu i guitarra, qui dóna més de tu?

R: La veu perquè toque la guitarra per supervivència. La meua família ha cantat, de fet el meu pare i el meu avi han estat vinculats al Misteri sempre. Vaig començar com a corista de múltiples artistes, entre ells, Rozalén. Vaig decidir tindre autonomia i vaig començar a compondre per a mi.

Jo des de molt xicoteta he anat al Misteri i això m’ha permés conéixer qualsevol detall de la representació.

Les últimes peces són de posicionament i feminista, així com aspectes de denúncia social i actualitat política, de crítica al món vanitós del artisteo. Cançons a la geometria o al número auri perquè m’encanten les matemàtiques.

P: Ser cantautora, té més responsabilitat?

R: Jo sóc un aparador on la responsabilitat està en el missatge que comptes i la transformació social que pots produir.

Molts artistes no són conscients del que significa una veu que compta coses. La música és feed back, on has plantat una semillita que pot fer pensar.

P: Tens en agenda, en breu, l’edició de disc?

R: A mi la música em salva de moltes coses, quasi com la bicicleta pel que està previst però sense data, quan arribe. Tampoc és la meua prioritat.

P: Parla’ns d’un projecte que alguna cosa has de veure. JAMTRICA que en les teues paraules és llibertat, la unió de l’art femení que busquen el seu espai artístic.

R: Va sorgir com a reivindicació d’un espai essencialment femení. És un procés que s’inicia res més arribar a l’espai creant entre totes l’ambientació, cuidant l’espai.

Ajudem a gaudir el procés i no tant el resultat. L’art no passa per la competició on has de brillar. Moltes dones joves pugen perquè no hi ha ambient hostil.

Hem estat a Pamplona, ens van convidar, i descobrim que podíem oferir l’oportunitat donant aquest espai.

Aquesta iniciativa va començar fa un parell d’anys, després d’aquell sonat 8-M de 2018

P: Què està significant la teua participació en l’Associació de cantautors i cantautores L’Esplanada?

R: La música passa pel treball conjunt i estar en l’associació em connecta. Sinergia, companyonia i compartir.

Com per l’exemple, el projecte Puentegramas que eren una sèrie de concerts de mestissatge en la zona Nord d’Alacant.

També estar prop del debat del Sindicat de Músics per a dignificar el treball dels i les músiques. Que hagen de rebre uns mínims econòmics com a treballadors de l’art i la música i ja hi ha un amb seu a la Comunitat Valenciana.