“Las batallas pequeñas / me han dejado / pequeñas victorias, / pero todas las grandes campañas / se han resuelto en derrotas excepcionales. // Así he sido yo, / afortunado en lo pequeño, / en lo cotidiano, / en lo que nunca / me ha importado / un bledo… // desafortunado en lo demás”.

Joaquín Juan Penalva (Novelda, 1976) és doctor en Filologia Espanyola per la Universitat d’Alacant i màster en Edició per la Universitat de Salamanca; treballa com a professor en la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Va ser codirector de la revista de poesia Ex Libris i col·laborador en el suplement Art i Lletres del diari Informació. També col·labora en la revista de cinema online L’espectador imaginari. Ha escrit, al costat de Luis Bagué, el llibre de poemes cinèfils Babilònia, mon amour (accèssit del V Premi Dionisia García/ Universidad de Múrcia, 2005) i la plaquette Día del espectador (2009). A més, ha publicat altres cinc poemaris: La tristeza de los sabios (accèssit del Premi de Poesia 2006 per a Joves Creadors de l’Acadèmia Castellà-Lleonesa, 2007); hiberna, hibernorum (2013); Anfitriones de una derrota infinita (Premi de la Crítica Literaria Valenciana, 2015); Cronología de Tarkovski (2018) i Todas las batallas perdidas (2019, finalista del Premi de la Crítica Literària Valenciana, 2020).  

Todas las batallas perdidas va ser escrit immediatament després de la tristesa dels savis, però les vicissituds editorials han provocat que aparega com a tancament d’un cicle creatiu que abasta des de 2008 fins a 2010. A partir del caràcter més autobiogràfic d’hiberna, hibernorum, el títol que hui ens ocupa ha sigut la pedra angular sobre la qual s’ha construït Amfitrions d’una derrota infinita i Cronologia de Tarkovski, publicats amb anterioritat. És per això que, si es llig de conjunt, a més d’una cronologia inversa, apreciem nexes d’unió entre els títols, composicions que dialoguen entre elles o fins i tot algun poema compartit, com és el cas de, per exemple, El llibre blanc, d’aquest poemari:

“Hay un libro blanco / que me regaló Yolanda / en el que escribo poco, / pero que recoge / todas las empresas / en las que algún día / habré de naufragar”.

I El llibre ple, que apareix en Amfitrions…:

“Tengo un libro lleno / que me regaló Yolanda / hace ya algunos años, / cuando todavía no tenía treinta”.

Joaquín Juan Penalva és un poeta que des del principi de la seua obra ha triat com a signe d’identitat la seua passió pel cinema. Sota una pàtina esteticista o culturalista construeix una poesia que es podria emmarcar en l’experiència, encara que no sempre la pròpia. Les lectures, la música, els viatges i les pel·lícules són el caldo de cultiu d’aqueixa creació artística que defineix la seua manera d’estar en el món. Personalitza, a través d’un llenguatge clar i directe, les emocions i els sentiments. D’aquesta manera, aconsegueix atrapar-nos en un món fantàstic i familiar on la proximitat i la complicitat permeten una inevitable reflexió personal.

“El día en que Peter Pan / abandonó para siempre / el País de Nunca Jamás, / el capitán James Hook / se convirtió en un pirata / triste, viejo y solo. / No tardó demasiado / en morir de pena / en su camarote / de Jolly Roger… // Solo Campanilla / -¡quién lo iba a decir!- / estuvo a su lado”.

La poètica de Joaquín Juan destil·la un to amarg en el qual la teoria de la derrota apareix sempre com a teló de fons. El pas dels anys, la fugacitat del temps i la rapidesa de la pròpia vida ens inunden i creen un ambient de soledat i desacord.

“En este invierno / aciago, / portador de nuestra / desdicha, / las hienas acechan / al león / en su guarida. // ¿Será hoy el día / en que los cuervos / sucedan a las águilas? “.

Des d’aquest punt de vista, l’autor pren consciència de la pròpia caiguda, d’aqueixa acumulació de fracassos que ens dóna la maduresa i que, en cap cas, juga en contra de la realitat que es construeix al nostre al voltant de manera quotidiana.

“Hoy ha pasado mala noche, / ha tenido fiebre alta / y busca en mí refugio, / alivio a su dolor. // Es mi hijo, / se llama Joaquín José / y ahora duerme / a mi lado. // A veces me pregunto / cómo hubiera sido mi vida / (o nuestra vida, quién sabe) / sin él, / pero de sobra conozco la respuesta: / No hay vida sin él”.

L’amor, la felicitat i el desig es nodreixen dels propis somnis com a part del viatge.