L’artista i professora universitària Esther Pizarro denuncia de manera pionera a Alacant, a través d’una exposició creativa, el problema mediambiental i tecnològic format per desenes de milers de restes de satèl·lits i enginys espacials que orbiten com a ferralla còsmica al voltant de la Terra.

La mostra ha sigut recorreguda de manera inaugural pel regidor de Cultura, Antonio Manresa, i per Esther Pizarro, acompanyada pel seu col·laborador tecnològic Markus Schroll. El muntatge suposa una novetat en el panorama artístic internacional.

L’exposició titulada “Space Debris: Constel·lacions de deixalles” ha pres forma a Alacant per primera vegada per haver guanyat el concurs de projectes expositius BuitBlanc, convocat per l’Ajuntament a través del centre cultural Cigarreras.

L’exposició conté peces, gràfics, cartells i instal·lacions. Esther Pizarro explica que entre l’escombriaire espacial es comptabilitzen depòsits, peces i càpsules de 6.060 coets, a més de les restes innombrables de satèl·lits, la qual cosa dóna forma a eixams metàl·lics i plàstics que comporten un perill real per al planeta.

L’artista dóna compte que la vida útil dels centenars de satèl·lits en funcionament que donen serveis sobre meteorologia o comunicacions, entre altres, es troba amenaçada per la saturació d’objectes orbitant entorn del globus.

Síndrome de Kessler

Les col·lisions accidentals en l’espai exterior, – relata la protagonista -, són susceptibles d’incrementar els núvols d’enderrocs que es mouen a grans velocitats, la qual cosa pot derivar en danys a satèl·lits, que generarien un efecte trencada, procés conegut com a Síndrome de Kessler.

L’artista denúncia que les òrbites més útils i pròximes a la Terra ja no són segures per a missions espacials o per al posicionament de nous satèl·lits. A major connectivitat planetària, més quantitat de satèl·lits i, com a conseqüència, major increment de contaminació espacial i risc, explica Pizarro.

Palanca per a moure consciències

La investigadora i artista visual, doctora en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid, va concebre la seua exposició perquè actuara com una “palanca” que moga consciències. Pizarro desitja que la seua denúncia sobre les “Constel·lacions de deixalles” ajude a assimilar el problema i que òbriga passe a una nova fase, la que possibilite recol·lectar aqueixa ferralla.

L’artista enumera als EUA, la Xina, Rússia, l’Índia, França, el Japó, el Canadà i Gran Bretanya entre els principals emissors dels enginys espacials que deriven i es converteixen en peces inertes en l’espai. La creadora classifica i categoritza les dades i mostra com aqueixos eixams estan distribuïts en el cosmos, un tipus de contaminació diferent a la que veiem cada dia amb rius amb abocaments d’aigües negres o restes de plàstics envaint el mitjà. Pizarro apunta que el fem espacial, invisible als nostres ulls, és real, amenaçadora i perillosa, perquè ja han arribat a caure peces a la nostra superfície.

Tres eixos

La investigadora i professora articula la seua exposició en tres eixos. El primer és conceptual, revela les dades de fonts científiques i elabora uns gràfics que ajuden a la seua comprensió. El segon i principal està constituït per una gran instal·lació tridimensional i interactiva que interpreta l’espai exterior i les seues quatre òrbites principals. Una projecció de la Terra actua com a centre, al seu voltant es distribueixen 44 plataformes teixides amb fibra òptica i activades lumínicamente. El tercer eix documental posa en context tota aquest compendi mitjançant la projecció “Time to act”, de l’Agència Espacial Europea.

La conquesta espacial ha generat grans avanços en el nostre planeta i ara és el temps d’actuar i començar a solucionar la contaminació espacial, un dels grans reptes del segle XXI, conclou Esther Pizarro.

Els interessats podran recórrer la mostra en els espais de la sala Caixa blanca de les Cigarreras fins al 18 de setembre.