El músic sirià Omar Jammoul va oferir aquest dilluns un recital de guitarra clàssica en la seu de Casa Mediterrani. Omar és llicenciat en música per l’Institut Superior de Música de Damasc (Síria) en l’especialitat d’Interpretació de Guitarra Clàssica i amb la finalitat d’aprofundir els seus estudis al país referent mundial en guitarra clàssica va realitzar un postgrau a Espanya.

Per a ell, la música és un univers complet. Parlem de les emocions, les idees, les sensacions, la fantasia, la creativitat… tot ho abasta la música. Per a ell la música no té limitacions. I pot ser el primer llenguatge entre totes les criatures. La música engloba una cosa molt gran.

Va presentar un repertori original, molt ric, perquè es tracta d’obres que procedeixen de la seua tradició i altres compostes per ell mateix. Més de la meitat del programa es basa en aquesta mena d’obres.

Pregunta: Atés que la guerra a Síria encara no ha acabat després de nou anys de conflicte, no em puc resistir a preguntar-li quina és la situació actual al país.

Resposta: Bé, comencem amb política, llavors (riures). La situació és molt complicada a Síria. A la gent, que sap que sóc sirià, li agrada informar-se en primera persona i ho entenc. A Síria hem tingut dictadures pràcticament des de fa quasi 45 anys i encara que la població té ganes de viure, de crear, de fer alguna cosa amb les seues vides… al final moltes coses no funcionen. La crisi va començar en 2011 perquè la gent va arribar a un punt en el qual, davant tanta repressió i control per part de la policia secreta, que és la que controla el país, volia una mica de llibertat i un mínim de dignitat per a seguir avant. Síria posseeix molta riquesa humana i material, però aqueixa riquesa desapareixia. Llavors, van començar les manifestacions i la reacció del govern va ser la mà dura, el país va caure en el caos i ara estem en una situació complicada perquè hi ha molts interessos de nombrosos països i forces internacionals i cadascun fa costat a un bàndol.

Estem en una situació sense eixida. La veritat és que tardarà a solucionar-se, perquè no és una qüestió de gestió del poble sirià, sinó que hi ha moltes mans involucrades, forces grans, Rússia i l’Iran, sobretot, que estan fent costat al govern per interessos militars, geogràfics i econòmics. Ara, en algunes zones la situació es troba més tranquil·la, però estem lluny d’una solució. Veurem com es desenvolupen els esdeveniments, perquè estem en un punt on el poble sirià manca de la solució de manera independent. Les forces més poderoses han de posar-se d’acord i això reflecteix que el conflicte transcendeix el local.

Omar Jammoul

P: Quan va començar a interessar-se pel món de la música com a intèrpret professional?

R: Com a intèrpret professional als 18 o 19 anys, perquè a aquestes edats ja et decideixes per una carrera o una altra. La música, clar, no és una cosa nova en la meua vida. Vaig començar les meues primeres classes de música i de guitarra amb 10 o 11 anys, estudiant en instituts a Síria. I quan vaig arribar a l’edat en la qual s’opta per uns estudis superiors vaig decidir enfocar-me a estudiar música de manera professional. Pràcticament des del 10 anys he començat i ha sigut la meua il·lusió. Des de llavors he fet concerts però estem parlant dins d’un àmbit d’institut elemental. Vaig començar a especialitzar-me en música en l’Institut Superior de Síria.

P: Com va ser la seua arribada a Espanya?

R: Quan estava a Síria acabant la meua formació en l’Institut Superior de Música -com sóc guitarrista estudiava guitarra, composició i harmonia com a segona especialitat- volia desenvolupar la meua carrera i viatjar a un país per a finalitzar els meus estudis. El primer país en el qual pensem tots els guitarristes és Espanya, per la tradició de l’escola de la guitarra clàssica, i vaig decidir vindre. Vaig estar quasi un parell d’anys buscant i decidint a quina ciutat anar, i vaig conéixer a David Martínez, que és un guitarrista espanyol dels millors de la seua generació, molt destacat en el món de la guitarra clàssica. Li vaig conéixer en un concert a Damasc i en 2010 vaig fer el meu primer viatge a Espanya per a assistir a uns cursos de guitarra a Còrdova.

Per a mi, aquest va suposar el primer pas seriós per a endinsar-me a Espanya. En aqueix curs i en el festival que allí se celebra vaig conéixer a molts guitarristes, com funcionaven les coses al país. Tenia una beca de la Casa Àrab per a estar durant dos cursos amb Pepe Romero i Leo Brouwer, dos dels noms més destacats del món de la guitarra. Després vaig tindre més contacte amb David Martínez i ja vaig decidir vindre a Granada per a estudiar en el Conservatori Superior de Música. Això va ser en 2011. A Síria vaig estar tramitant els papers per a obtindre el visat. Buscava un guitarrista per a estudiar amb ell i una ciutat amb tradició de guitarra. Vaig començar els meus estudis a Granada i l’últim any ho vaig fer a Màlaga, on vaig acabar en el curs 2014/15

P: La música té un gran poder evocador. M’agradaria saber què és per a vosté la música i quina capacitat creu que té per a conéixer altres cultures.

R: Bé, és una pregunta molt àmplia. Per a mi, la música és un univers complet. Estem parlant de les emocions, les idees, les sensacions, la fantasia, la creativitat… tot ho abasta la música. Per a mi la música no té limitacions. I pot ser el primer llenguatge entre totes les criatures. La música engloba una cosa molt gran, ho deixarem així, de manera general. I respecte a la connexió entre cultures, la música pot ser un llenguatge universal, l’únic i el primer, que ens ajuda a conéixer a l’altre d’una manera més rica i creativa. Ens acosta a l’altre i ens fa gaudir de la seua cultura.

La música és potser la primera porta per a entrar en una nova cultura, en un nou món. I té molt valor perquè arriba a ser una necessitat, de mesclar-se, de conéixer a l’altre, d’apreciar el que té i d’enriquir-se mútuament. M’òbric a noves sensacions i possibilitats a través de la música; aquesta té un paper fonamental en la connexió entre la gent a tot el món. I si això a nivell popular i acadèmic, sempre hi ha hagut interés per altres músiques. Podem destacar que a partir del segle XIX i XX els músics europeus van començar a interessar-se per la música de l’Est d’Àsia, la qual cosa va suposar un pas gran per a enriquir-la. La música té molts papers per a la connexió entre cultures, entre la gent, i per a compartir les diferents riqueses que tots tenim.

P: Prèviament a aquest recital que va oferir a casa Mediterrani, vosté ja va participar el passat 21 de febrer en un esdeveniment poètic musical a benefici de Creu Roja, al costat del pianista i compositor alacantí Carlos Izquierdo, i les poetes siriana Nesrine Khoury i espanyola Rosa Quadrat. Què li va semblar aqueixa experiència?

R: La veritat és compartir escenari amb nous companys i mesclar la música i altres formes d’art sempre és una cosa interessant, que em fa molta il·lusió i més quan estem fent un acte dirigit a un tema com aquell, això dóna encara més valor al concert. A mi sempre m’agrada compartir escenari amb altres persones, perquè constitueix una nova experiència i amb altres expressions artístiques, que en aquest cas va ser la poesia. Intentem, dins del temps del qual disposàvem, encaixar la música amb la poesia per a fer una cosa concreta. I la veritat és que l’efecte va ser molt bonic, a la gent li va agradar molt aquest intercanvi entre música i poesia. La música acompanyava a la poesia, després la música tenia el seu propi espai… va ser una experiència molt agradable. M’agradaria, en un futur, fer alguna cosa amb més temps, on s’estudie més la poesia, es pot compondre música específicament per a ella… amb un resultat molt bonic. No és una cosa nova, la lletra i la música sempre estan juntes i és interessant examinar aqueixes experiències.

P: Quin ha sigut el repertori a Casa Mediterráneo?

R: Un repertori original, molt ric, perquè es tracta d’obres que procedeixen de la meua tradició i altres compostes per mi. Més de la meitat del programa es basa en aquesta mena d’obres. Hi ha obres del meu mestre a Síria, que té peces molt boniques que no solen interpretar-se i al final interpretaré obres del gran Francisco Tárrega, compositor i guitarrista espanyol. El programa té quatre blocs: el primer està integrat per obres de la meua tradició, de Dia Succari, compositor sirià de les obres del qual vaig fer la transcripció per a guitarra, de peces originalment escrites per a piano; el segon bloc està format per obres compostes per mi; el tercer el componen peces del meu mestre a Síria, Mazen Saleh; i el quart, obres del compositor i guitarrista Franciso Tárrega.

Font: Casa Mediterráneo https://www.casa-mediterraneo.es/omar-jammoul-la-musica-es-un-lenguaje-universal-que-nos-ayuda-a-conocer-al-otro-de-una-manera-mas-rica-y-creativa/