Durant el confinament s’ha produït un increment de l’interès dels alacantins per la cuina tradicional, la millora dels seus hàbits gastronòmics i una valoració més positiva de l’alimentació sostenible i de proximitat segons revela l’estudi realitzat per la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor de la Universitat d’Alacant i el Centre de Gastronomia del Mediterrani UA- Dénia sobre els hàbits alimentaris durant la crisi provocada per la COVID-19.

Els alacantins han dedicat més temps a cuinar a causa d’una major disponibilitat i flexibilitat d’horaris. Cuinar amb la família apareix com la tercera de les motivacions, un 29,6 % dels entrevistats així ho afirmen, i la preparació de postres ha sigut l’aspecte que més s’ha incrementat en aquest període.

Més del 60 % dels enquestats afirma haver-se atrevit a cuinar durant el confinament plats que no havien preparat amb anterioritat. Més d’un terç s’ha atrevit a preparar plats tradicionals valencians, com l’olleta, llentilles, arrossos i també postres, entre les quals destaquen receptes com la mona de pasqua o les llesques amb ou. Una quarta part de la mostra es decanta pels guisats o per la preparació de pa i masses salades, com ara coques. L’estudi també revela que prop d’un 10 % dels enquestats s’han atrevit a cuinar receptes de pasta tradicional, com la fideuà o els gaspatxos.

Les receptes internacionals també han estat presents a les taules alacantines aquest temps de confinament, fins a un terç dels entrevistats afirma haver cuinat receptes d’origen italià, en particular pizzes, encara que també destaquen nombroses incursions en la cuina asiàtica i el fast food mexicà.

Tan sols el 17 % dels entrevistats ha manifestat haver preparat alguna recepta tradicional d’altres zones de l’estat. La favada asturiana amb 30,3 % va ser les més cuinada i, en general, la cuina d’aquella comunitat autònoma, que ha superat la basca o la manxega com a referència en aquest confinament.

Més del 35 % considera que durant el confinament ha ampliat «prou» o «molt» els seus coneixements culinaris, i l’han fet, sobretot, a través de llibres, receptaris, blogs, televisió, xarxes socials, etc.

El treball de recerca realitzat per la Càtedra Carmencita i Gasterra també assenyala que el confinament no ha canviat les preferències dels alacantins pels plats tradicionals respecte d’altres alternatives com la dels plats precuinats, als quals recorren menys del 10 % dels enquestats.

Quant a canvi d’hàbits: durant el confinament es va compartir més la taula a l’hora de menjar, va disminuir el percentatge dels que menjaven sols o ho feien fent altres coses alhora. El dinar i el sopar van ser els moments gastronòmics més compartits, mentre que han disminuït els esmorzars, ja que s’han pres desdejunis més tardans i copiosos.

Pel que fa als hàbits i les pràctiques de compra d’aliments més del 50 %t dels que han participat en l’enquesta apliquen el criteri de la qualitat gastronòmica i nutricional en el moment de la compra, mentre que el 30 %han prioritzat el preu.

Durant el confinament s’ha produït un canvi de percepció i una millor valoració del treball dels productors (58 %) i la compra en mercats i comerços de proximitat (50,2 %), així com la importància d’una alimentació equilibrada (48 %) o la necessitat de cuidar el medi ambient i consumir productes ecològics (37,7 %).

La Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor de la Universitat d’Alacant i el Centre de Gastronomia UA Dénia han comptat per al desenvolupament de l’enquesta amb la col·laboració de Lluís Català Oltra, sociòleg i professor del Departament de Sociologia II de la UA, i María Tormo, doctora en Ciències de la Salut i professora del Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva, Salut Pública i Història de la Ciència de la UA.