La sala Eusebi Sempere del Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) acollirà, a partir del pròxim divendres 9 de novembre, l’exposició col·lectiva «Narratives en les fissures el temps i l’espai» en la qual es presenta una selecció d’obres dels artistes Gonzalo Puch, Jesús Segura, Toni Simó, Moisés Mañas, Alex Arteaga, Paz Tornero i Alberto Feijóo, realitzades en diferents suports i mitjans, com són el vídeo, la fotografia, l’escultura i la instal·lació multimèdia i interactiva, el fil conductor de la qual és una aproximació a les nocions de temps i espai modulada a través de claus estètiques heterogènies. L’exposició està comissariada pel crític i professor de la UA, Enric Mira (Departament de Comunicació i Psicologia Social).

L’acte inaugural tindrà lloc el divendres 9 a les 19 hores al MUA, i la mostra estarà oberta al públic fins al 13 de gener de 2019.

Prèviament a la inauguració de l’exposició, i com a avantsala de la mostra, Enric Mira ha programat dues conferències per a tractar d’aquest tema a la Seu ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal 4) amb dos dels artistes que formen part d’aquesta mostra: demà, 7 de novembre a les 19.30 hores, «Poéticas digitales, dispositivos postinternet y meca-alquimias» a càrrec de Moisés Mañas, professor de la Universitat Politècnica de Madrid, i el dijous 8 de novembre a les 20.15 hores, «Investigación artística y arquitectura», impartida per Alex Arteaga, professor de la Universität der Künste Berlin.

Enric Mira explica que «en el marc de l’art contemporani, una vegada superats els debats entorn dels problemes de la representació, l’estructura espaciotemporal ha sigut objecte d’anàlisi i transformació. Espai i temps constitueixen dimensions inseparables que proporcionen un marc discursiu en el qual s’han debatut moltes de les convulsions de la pràctica artística de les últimes dècades».

Les obres i artistes triats pel comissari pretenen reflectir aquesta qüestió. Així, Jesús Segura, en la seua instal·lació de vídeo, construeix un temps narratiu dislineal alterant els codis de representació en el seu ordre causal i monocrònic, mentre que Gonzalo Puch juga amb les possibilitats de fricció i ficció entre les imatges per a crear estrats de ritmes i temps divergents, heterocrònics. En l’escultura interactiva de Jesús Mañas el temps es materialitza en forma de sons que s’expandeixen per una estructura espacial en funció dels moments d’absència i presència de l’espectador. D’una manera més analítica, a manera d’un assaig visual, Alex Arteaga desconstrueix la geometria de l’espai arquitectònic del MUA per a revelar-lo a través d’una experiència estètica i cognitiva de temps obert i indefinit. En les seues imatges fotogràfiques, Toni Simó planteja la modificació de l’estatut espacial d’un lloc –les platges de Benidorm– i com el desplegament de temps ramificats ens pot descobrir altres funcionalitats de l’espai. La instal·lació de l’artista Paz Tornero es concep com una anàlisi dels espais tecnocientífics de la investigació biològica amb la intenció de visualitzar i produir un camp expandit del coneixement sobre la contemporaneïtat. Finalment, els collages d’Alberto Feijóo, que s’articulen sobre una concepció objectual i performativa de la imatge fotogràfica, reactiven forces i temporalitats estratificades procedents dels diferents contextos originals d’intervenció amb la fotografia.