Dissabte passat, el Museu de Belles arts d’Alacant (MUBAG) va acollir la Conversa/multi-conferències sobre Museus i perspectiva de gènere; experiències, metodologies i recursos per a fer els museus espais d’igualtat.

El MUBAG està desenvolupant el projecte ANTÍGONES, guanyador de la convocatòria RESET del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), presentat per l’equip monoDestudio, un grup dedicat a la investigació i la consultoria relacionada amb les ciències socials, la participació ciutadana i les estratègies comunitàries. ANTÍGONES genera una cerca necessària i recupera la història de l’art oblidada o no investigada en els museus. El projecte ja està en construcció i s’ha realitzat a partir d’entrevistes a diverses estudioses, historiadores i artistes.

En la conversa van participar Isabel Tejeda, Historiadora de l’Art i professora de la Universitat de Múrcia, Mariángeles Pérez, Doctora en Història de l’Art i autora del llibre ”Il·lustres i il·lustrades”, Sofía Albero, Doctora en Arts i Humanitats, investigadora i comissària d’Art i Remedios Navarro, tècnic de cultura en el Museu de la Universitat d’Alacant.

És una iniciativa que pretenia analitzar el protagonisme de les dones artistes des del segle XIX fins a l’actualitat en el qual es dissenya un itinerari que posteriorment la ciutadania podrà accedir en el MUBAG a través d’un codi QR.

En paraules d’Isabel Tejeda pretén donar visibilitat a les dones que van estar condicionades per l’ús i costums patriarcals. Es parteix d’una època on els quadres de nus amb al·legories morals estaven vetats a les dones per al seu visionat. En aquella època el rei Felip IV tenia la seua col·lecció d’art amb nus tapada perquè no ho poguera veure la reina.

El segle XVIII de les llums, va anar realment un segle de les ombres per a les dones. En el segle XIX la solució per a les dones artistes era convertir-se en bodegonista o paisatgista, des del punt de vista de la creació. Encara que considerades amb bon gust però no estaven inspirades pel geni creador.

En qualsevol cas, en l’actualitat les dones són el públic més important dels museus.

Què fer perquè hi haja més dones en l’art?

Els museus han de generar un imaginari d’igualtat. Es partia del concepte de qualitat basat en un patró de creació masculí. En realitat, es necessiten nous museus d’història de l’art més que d’art en si. Es necessiten hui museus amb tots i totes sense el relat del segle XIX. S’ha d’apostar per la investigació en els museus especialment de la història de les dones en l’art.

Un exemple a rebutjar va ser l’exposició INVITADAS del Museu del Prado 2020-21 que tenia com a objectiu oferir una reflexió sobre la manera en què els poders establits van defensar i van propagar el paper de la dona en la societat a través de les arts visuals, des del regnat d’Isabel II fins al del seu nét Alfons XIII però que en paraules de les ponents la van qualificar com una exposició de dones però no de dones en l’art. La Xarxa d’Investigació en Art i Feminismes i Dones en les Arts Visuals (MAV) són dues de les associacions que van criticar la mostra i que han signat centenars d’investigadores i expertes. Per exemple, la Xarxa d’Investigadores assenyala que l’exposició devalua a les artistes «tant quantitativa com qualitativament». Per part seua, MAV afirma que és «una oportunitat perduda» i que esperaven «una reflexió molt més profunda a l’hora de plantejar-la». Com va plantejar l’escriptora Laura Freixas, “el públic esperava veure a dones artistes i el museu va presentar a homes artistes que pinten a dones».

Mariangeles Pérez va refrescar la pregunta On estan les dones en la història de l’art? a la qual va respondre en 1971 la historiadora americana Linda Nochlin. La pregunta de Nochlin no qüestionava que hi haguera dones artistes –perquè totes les fonts i documents històrics demostren que sí–, sinó que treia a la llum l’exclusió que havien patit al llarg de la Història i les raons d’aquesta exclusió.

Per tant, aquesta innocent pregunta concadenaba altres més pertinents i necessàries: Què passava en la història de l’art que s’ensenyava en col·legis i universitats, que es mostrava en museus i galeries? Per què no hi havia dones presents en aqueixa Història? Qui les havia excloses i, fonamentalment, per què havien sigut esborrades de la rutina de la Història de l’art? És que aqueixes dones no havien existit o no havien tingut entitat suficient per a ser incloses?

El veritablement important del treball de Nochlin és que plantejava la necessitat de canviar el paradigma, oferir una anàlisi alternativa, un patró diferent. En definitiva, trencar el cànon. Un cànon androcèntric, basat en la figura del geni, masculí per excel·lència.

Remedios Navarro, del MUA del la Universitat d’Alacant planteja el treball realçat des de la seua institució basat en:

-Una pluralitat de veus i generacions.

-Diversitat temàtica i multidisciplinària.

-L’art com a exercici de Artivismo, des de la veu interior al ressò social.

Va descobrir la curiositat d’una obra sobre el metre de Madrid que té 296 noms d’estació en masculí i només dos en femení, i va relatar la transformació realitzada per l’artista.

Va concloure sobre diferents iniciatives del programa expositiu, vinculat a temes de gènere com van ser:

-Científiques invisibles.

-Preses de Franco.

-Dones de la transició.

-Les diferents convocatòries de Mulier, mulieris.

Sofía Albero reivindica l’art des de la igualtat i planteja algunes referències del territori que van aportar valor a aquesta causa:

-El treball desenvolupat per Plataforma A de Bilbao/Domnosti.

-El Congrés de Xenero Museus e Art de Lugo en 2013.

-El treball desenvolupat per Medusa Mesurament de Múrcia

-L’activitat desenvolupada per MAV en unes jornades d’aplicacions de l’art a la igualtat en àmbits educatius, socials i culturals en 2014.

-El projecte Museus en Femení.

-El Festival Força Electro Motriz a Pamplona (femfestival.com)

-4G # 4 lectures des del gènere (Museu de Belles Arts de Castelló). Sessions obertes entorn de quatre eixos temàtics. / ABSÈNCIES proposa reflexionar sobre la recuperació de la memòria en el museu i problematizar l’hegemonia masculina en els relats. / MIRADES cerca repensar com ens acostem a les imatges. /FICCIONS vol preguntar-se sobre com construïm la nostra identitat. / ACCIÓ obri un espai de connexió entre art i política i explora la influència dels moviments feministes.

En conclusió les dones com a subjecte no com a objecte.