Fer un viatge pel Pacífic és el que ens planteja el fotògraf alcoià Pablo Bernabeu que ens ofereix una magnífica col·lecció de fotografies després de diversos viatges a dos dels vessants del Pacífic: Cambodja i Vietnam d’una banda, i el Perú per l’altre. Una exposició que se centra en les persones de tots dos pobles, en els seus rostres, en les mirades oposades, però complementàries, que descobreixen a l’espectador, les dues cares d’un mateix oceà.

La proposta expositiva, PACÍFIC, ELS DOS ROSTRES D’UN OCEÀ, que coordina la Fundació Mútua Llevant es troba a la Sala Juana Francés de la Seu de la Universitat d’Alacant i es podrà visitar fins al 7 d’octubre de 2020.

Pablo Bernanebeu és essencialment un home il·lusionat i apassionat de la vida que gaudeix del que li toca viure, sent honest i que té el repte del treball pel bé comú intentant deixar les coses millor que se les ha trobades.

Diu que és un afeccionat en la fotografia, encara sort, i que va tindre l’oportunitat per unes circumstàncies que va provocar poder fer l’exposició que en l’actualitat és a la ciutat d’Alacant. Li van proposar des de la Fundació Mútua Llevant aquesta opció i quan van veure el treball els va encantar. Sobre la fotografia assenyala que li “agrada contar històries i que siga espontània quasi caminant sense buscar el moment de llum exacte, probablement perquè no sóc pacient”.

Curiosament fa molts anys va muntar una empresa de fotografia aèria i tenien un zepeling dels d’abans per a volar la cambra.

Pregunta: Els teus diferents viatges a Cambodja i Vietnam d’una banda i al Perú per un altre són els que han provocat aquesta exposició a Alacant.

Resposta: Van ser uns viatges de plaer que em va permetre conéixer altres cultures i comprovar que gran és el món. Conéixer gent, conéixer les seues mans, les seues vivències, les seues dificultats, aqueixa és la meua principal motivació que m’enriqueix. En el cas del Perú és conéixer al gran desconegut d’Amèrica així com la seua gastronomia.

P: És una exposició de persones: dones, majors, infància. Sembla quasi un document social d’aqueixos llocs on has estat.

R: És la fotografia com la de l’autor Robert Frank. Sóc un fotògraf de vivències i no tant de paciència. Gaudisc molt fotografiant persones, en un format de carrer que em permet contar una història.

P: Què consideres que tenen en comú dos pobles situats en dos extrems l’Oceà Pacífic i que disten més de 20.000 quilòmetres: l’asiàtica i la sud-americana?

R: Sincerament crec que els uneix la humilitat, però també la magnitud de l’oceà, com diu el poema de Neruda que es troba en l’exposició i que jo vaig seleccionar.

L’Oceà Pacífic s’eixia del mapa. No hi havia on posar-ho. Era tan gran, desordenat i blau que no cabia enlloc. Per això ho van deixar enfront de la meua finestra.

Pablo Neruda

P: Existeix un audiovisual que he vist que m’ha semblat paral·lel a l’obra impresa que reculls la versió arquitectònica, escultòrica i paisatgística dels teus viatges. pot ser un complement de l’exposició?

R: Forma part del treball de fons dels meus viatges. Alimenta la versió humana i la contextualitza.

P: És el capítol dos, perquè aquesta Exposició ja va estar en la Fundació Mútua Llevant a Alcoi, veritat?

R: Sí, es va exposar allí i va ser quan la Universitat d’Alacant va conéixer l’exposició i els va agradar per a portar-la a la Seu Universitària d’Alacant i es va plantejar dins del conveni que té la Fundació Mútua Llevant.

P: En aquest projecte expositiu ha col·laborat amb tu altres persones que s’ha encarregat especialment del contingut literari d’aquesta: de textos descriptius encertats.

R: Han sigut Pepe Jordà i Xavier Cortés que són patrons de l’àrea de cultura de la Fundació Mútua de Llevant que han dignificat el meu treball. Compartir-ho amb altres persones ha sigut un valor.

P: Em va semblar sorprenent conéixer per la teua exposició la procedència oriental o xinesa als gens dels aborígens d’Amèrica.

R: La història recull que va haver-hi dues grans emigracions des d’Orient a Amèrica i al Perú descobreixes trets físics característics d’allí en les persones que resideixen. Comparteixen sorprenents coincidències amb l’oriental fins i tot en els propis idiomes propis o la música tradicional.

Em van contar una història que si no els hagueren envaït els espanyols hagueren sigut els australians per diferents interesses

P: Per a acabar, m’agradaria conéixer en què consistirà el teu pròxim projecte fotogràfic.

R: El meu últim viatge va ser al Marroc, però és veritat que no he pensat en un projecte fotogràfic d’això en l’actualitat. Vull anar a l’Índia en les seues festes de febrer o al Japó.