Alimentando Lluvias  és part d’un vers essencial de la “Triava a Ramón Sijé” de Miguel Hernández i, a més, un cicle molt especial de poesia desenvolupat pel IAC Juan Gil-Albert coordinat per Cristina Llorens que enguany es va iniciar amb els poemes d’un gran artista del segle passat com va ser l’alacantí Eusebio Sempere.

Alimentant Pluges 9.0, en el període febrer-juny, contempla la participació de Ben Clark, vencedor del premi LOEWE 2017. El nostre autor Gil-Albert tindrà el seu lloc en el cicle de mà de Toni Misó. El guanyador del premi Miguel Hernández, Guillermo Fernández Rojano, tindrà també la seua trobada, així com el poeta i l’obra de Jaime Siles.

La sessió del passat divendres 18 va ser a càrrec de la neboda de Sempere, Irene Mira Sempere, llicenciada en Filologia Hispànica i en Dansa en l’especialitat d’interpretació. Autora recent de l’article “Els poemes d’Eusebio Sempere» en la revista Canelobre 69: Atles Sempere (2018). En les seues paraules, una proposta poètica coneguda només en cercles reduïts però que “resisteixen perfectament el pas del temps”.

Ell va començar a escriure l’any 1975 sent una situació que li turmentava perquè desconeixia aqueixa faceta creadora. Té vincles amb les seues carpetes serigrafiadas, on incorpora poemes, entre altres, de Sant Joan de la Creu.

Portava molt de temps admirant a poetes com els grans de la generació del 27. Va entrar en el món de la paraula, quan ja era un artista reconegut com a pintor i va ser quan va començar a emergir aqueixa part creativa. Vi a escriure durant 7 anys, fins a l’any 82, on comença el seu declivi i això, d’alguna manera, apareix reflectit en la seua poesia. En quasi tots els seus poemes fa referències al seu cos, que li va lligar durant la seua vida i que revelen un ser molt sufriente.

En la seua visió, d’una banda, la humanitat li semblava terrible: la mesquinesa, l’enveja, les guerres. Per una altra, per a Eusebio Sempere déu no és una cosa especialment religiosa si no un misteri. La seua malaltia li va fer més creient però a la seua manera.

És molt diferent la seua poesia a la seua pintura. La seua pintura sent tan lírica en canvi la seua poesia reflecteix potser el seu costat més fosc: el sentit de la vida, l’ésser humà.

La seua obra es troba encara dispersa. La família conserva una xicoteta col·lecció de poemes que són públics en la web www.eusebio-sempere.com. En els anys 80 va ser la publicació Guadalimar, revista bimestral de les arts, qui va publicar diferents poemes seus. La pintora Totte Mannes, amiga d’Eusebio, va facilitar tres poemes més, ara publicats a la web. En l’actualitat, la Fundació Caja Mediterráneo en el seu llegat posseeix també poemes de l’autor.