Fundació Mediterráneo obri al públic en el Centre d’Art IVAM CADA ALCOI «El més bonic del món», una exposició que reuneix les obres en format fotogràfic de la Col·lecció d’Art Contemporani de Fundació Mediterrani i que es podrà visitar fins al pròxim 30 juny de 2023.
El president de Fundació Mediterrani, Luis Boyer, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, la vicepresident de la Fundació, Rosa Peñalver, i la comissària de l’exposició i responsable de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació, Carmen Velasco, han sigut els encarregats de presentar als mitjans la mostra i de realitzar un recorregut guiat per aquesta.
El president de Fundació Mediterráneo, Luis Boyer, afirma que “per a Fundació Mediterráneo l’exposició El més bonic del món és una fita molt important per un doble motiu. D’una banda, perquè es tracta de la primera exposició íntegra de fotografia de la nostra Col·lecció d’Art i, d’altra banda, perquè és la primera vegada que a través d’aquestes obres unim tres centres de la Fundació situats en ciutats diferents, primer a través d’una doble exposició simultània a València i Alacant, fotografies que ara s’uneixen en nostre CADA d’Alcoi, creant un nou discurs i una proposta expositiva nova”.
Luis Boyer afig que “un dels objectius que tenim en exposar els nostres fons en aquesta doble mostra és, precisament, la proximitat i la interacció amb el públic visitant, alhora que teixim territori i recordem a la societat que Fundació Mediterrani és una institució que és present i treballa a les províncies de València i Alacant i a la Regió de Múrcia, però que té els seus orígens a Alcoi”.
L’exposició El més bonic del món es podrà visitar en l’IVAM CADA ALCOI del 30 de setembre de 2022 fins a juny de 2023. Els horaris de visita són de dimecres a dissabte, d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores, i diumenge i festius, d’11 a 14 hores. Les visites guiades es poden concertar a través del correu visitas@fundacionmediterraneo.es i el telèfon 697168713.
El més bonic del món és la primera exposició de fotografia de la Col·lecció d’Art Fundació Mediterráneo. A través del treball fotogràfic de diversos artistes de gran rellevància, es planteja una reflexió sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn que permeta a l’assistent acostar-se d’una manera més natural a l’art contemporani.
Les 53 obres exposades es complementen i creen un discurs únic i coherent. Entre els 33 artistes representats en l’obra es troben Daniel Canogar, Isidro Blasco, Alberto García-Alix, Albert Porta, Esther Ferrer, Bleda i Rosa, Gonzalo Puch, Javier Vallhonrat, Valentin Vallhonrat, Javier Codesal, José María Mellado, Juan Hidalgo, Rogelio López Cuenca, Alberto i Raúl Belinchón i Ruben Ramos BALSA.
Acompanyen a les fotografies alguns textos extrets de Donya Inés. (Història d’amor), 1925, de José Martínez Ruiz “Azorín” (1873-1967). En les pàgines d’aquesta novel·la es descobreix la capacitat de l’autor per a mostrar-nos la bellesa i la petjada de l’eternitat en les coses més vulgars de la vida quotidiana.
En el disseny de l’exposició s’ha destacat la importància del reflex a través de l’espill. Les superfícies d’espill permeten a l’observador generar múltiples enquadraments de la sala, de si mateix i de les obres, generant un dinamisme d’imatges que contrasta amb la idea de “moment atrapat en el temps”. Així mateix, l’espill reté la imatge o la registra com la càmera fotogràfica. També ens veiem reflectits a nosaltres mateixos, a la nostra mirada. Amb els espills trenquem els murs, la seua aparença física i reflectim l’exposició com un paisatge.
Per als textos s’ha emprat una tipografia de contorns irregulars que ens acosta a la visió humana, també subjectiva i a vegades deformada. Les fotografies van acompanyades d’una biografia artística. Aquesta informació individualitzada amplia i explica l’obra augmentant l’experiència de l’espectador a la mera observació.


L’exposició s’estructura en 3 seccions:
1.       TOT EL QUE ENS PANSA. Identitat, bellesa i rebel·lia.
Aquesta primera part de l’exposició pretén convidar a una reflexió per part de l’espectador. Una reflexió poètica sobre la construcció de la nostra pròpia identitat, sobre els límits de les coses, sobre la fragilitat del sòlid o el pas del temps. Aquesta idea es reforça a través de l’espill, un objecte de gran càrrega simbòlica en el qual l’assistent es veu reflectit però distorsionat, formant part d’una realitat.
A través de composicions fotogràfiques de gran bellesa s’introdueixen temes d’interés, permetent a la fotografia fomentar la participació directa de l’espectador a través de la repetició, el ritme, les variacions sobre un mateix tema, el joc o la descomposició.
Mentre alguns artistes mostren el seu univers personal marcat per la fantasia i l’excentricitat, uns altres decideixen fotografiar tot el que veuen. La dimensió comunicativa de l’art, la ironia i el sentit de l’humor, ofereixen una relectura crítica d’imatges de nostra cotidianeidad.
2.       ESPAIS DE LA MEMÒRIA. L’ànima dels objectes i l’eternitat del vulgar.
L’art és capaç de reflectir l’esperit del silenci en la realitat que ens envolta. És en la soledat, la foscor i el buit, on es potencia la imaginació, la creativitat, la fantasia i el nostre paisatge interior.
Es busca una observació d’allò més pròxim, el domèstic, l’immediat, l’íntim. Els espais interiors ofereixen múltiples punts de vista i mostren com pot canviar una realitat en funció de l’enfocament.
Entre la realitat i l’aparença, es mostren llocs i arquitectures d’altres cultures amb estratègies pròximes al teatral. Amb un contingut simbòlic i metafòric, enfront del quotidià i accelerat de les nostres vides, sorgeixen exquisits mons de bellesa i sentit de l’humor amb una il·luminació precisa, elaborada i eficaç.
3.       EL MÉS BONIC DEL MÓN (ERES TU). L’horitzó entre el visible i l’invisible
A través de les obres de est secció, els artistes conviden al visitant a la cerca d’identitat recorrent a espais naturals o a la pròpia infància. En una interessant dialèctica entre dins i fora, entre la construcció humana i el paisatge, es presenten escenes amb un cert romanticisme, petjades de factor humà i una moderna tecnologia aplicada a la fotografia. Un refinament exquisit en el tractament de la imatge i una profunda investigació sobre la forma i la llum.
La Col·lecció d’Art
Fundació Mediterráneo conserva un extens i valuós patrimoni artístic, documental i immoble vinculat especialment a la província d’Alacant, la ciutat de València i la Regió de Múrcia, resultat d’una dilatada trajectòria de més de cent quaranta anys d’antiguitat. La seua conservació, investigació i divulgació és la nostra major responsabilitat i el que encoratja cada dia el nostre treball.
La Col·lecció d’Art Fundació Mediterráneo és un referent en el panorama artístic espanyol contemporani. Va nàixer l’any 2002 amb la voluntat de servir al món de l’art i a la societat. Està composta per 212 obres des de la Transició espanyola als nostres dies i reuneix diferents llenguatges artístics com a pintura, dibuix, escultura, vídeo, instal·lacions, tècniques digitals o fotografia, entre altres.
La Col·lecció compta amb obres de destacats artistes espanyols, entre els quals destaquen noms com Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Juan Muñoz, Eduardo Arroyo, Eusebio Sempere, Cristina Iglesias o Luis Gordillo entre altres. La Col·lecció va ser dissenyada per a convertir-se en referent de l’art espanyol de les últimes dècades i així recorre l’obra de 125 artistes representats, els noms més imprescindibles del panorama artístic contemporani.
Des que la Col·lecció es va presentar al públic, desenes de les seues peces han format part d’exposicions del més alt nivell i s’han mostrat en alguns dels centres museístics més destacats del país: entre ells el Museu Reina Sofia, el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, l’IVAM, el MUSAC de Lleó i la Fundació Joan Miró de Barcelona, MuVIM, Centre Gallec d’Art Contemporani, Museu dona Cidade dona Cultura de Galícia o el Centre d’Art Tomás i Valent (CEART), entre altres. La Col·lecció d’Art Contemporani de Fundació Mediterrani està depositada en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, on pot visitar-se una exposició permanent amb una selecció d’obres d’aquesta.
El procés de composició de la Col·lecció comptava amb dos òrgans principals, els Comissaris i la Comissió Assessora. La Comissió Assessora tenia la missió de definir els criteris respecte a les línies mestres d’actuació; analitzar i avaluar la política d’adquisicions, etc. Aquesta Comissió estava composta per especialistes del món de l’art contemporani, entre això Tomas Llorens Serra, Francisco Jarauta Marión, Román de la Calle i del Carrer, Elena Ruiz Sastre, Manuel J. Borja-Villel, José Piqueras Moreno, Francisco Pastor Pérez, Estrella de Diego i Segon García López, sent el secretari de la mateixa era Carlos Mateo Martínez. Per la seua part els Comissaris, Juan Bautista Peiró López i Vicente Ros Pardo, presentaven, defensaven i elevaven les propostes d’adquisició a la Comissió Assessora.
Aquesta col·lecció és el resultat del treball que la Fundació ha realitzat durant quinze anys, i l’exhibició pública dels seus fons permet la possibilitat de realitzar mostres temporals amb un discurs museogràfic dissenyat segons els apartats artístics més representatius de la mateixa i amb un component didàctic que reforça la seua funció social.
Fruit d’una profunda reflexió, la Col·lecció posa de manifest la riquesa d’un període artístic a Espanya, el que correspon als últims 40 anys, tan generós, carregat d’il·lusió, d’energia, de desencantament, de malbaratament i d’ingenuïtat, però també de reflexió, de denúncia, de compromís, d’aventura… L’elecció de cada artista i de cada obra en aquest conjunt demostra un gran coneixement de la realitat artística i converteix la Col·lecció en indispensable.