Divendres passat 18 de desembre es va presentar en la Llibreria 80 Mundos el llibre solidari “Todo era Marzo y otros relatos” que ha sigut realitzat per l’editorial Eléctrico Romance.
“Todo era Marzo y otros relatos” és una proposta literària que han coordinat els escriptors alacantins Paco Sanguino i Martín Sanz, una obra d’autors i autores que han participat desinteressadament per al desenvolupament d’un llibre de relats que des del sector de la cultura recolze les necessitats socials de les persones i que té per tant l’objectiu d’atendre aquelles sorgides del combat social contra la COVID-19 que afecta el conjunt del planeta.
L’objectiu d’aquest llibre de relats és dedicar el 100% dels fons de la seua venda perquè l’entitat Alicante Gastronómica Solidaria puga continuar realitzant menús per a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia. Un projecte dut a terme per voluntaris del sector de l’hostaleria de la província d’Alacant, amb el qual es pretén atendre les necessitats de menjar de persones de tots els racons de la província havent realitzat més de dos-cents mil menús fins hui.
En l’obra han participat 14 autors i autores alacantins: Gerardo Muñoz, Mateo Darrán, Chus Sánchez, Mariano Sánchez Soler, Pedro Nuño de la Rosa, Lola Blasco, Carles Cortés, Luis Leante, Juan Carlos De Manuel, Lliris Picó, Elia Barceló, Pepa Navarro, Paco Sanguino i ha comptat amb la col·laboració artística de Susana Guerrer i el dissenyador Juanjo Hernández. Del llibre hui us anticipem alguna anotació sobre els relats de Gerardo Muñoz, Elia Barceló i José Luis Ferris.
La proposada TIEMPOS DE RECLUSIÓN de l’autor Gerardo Muñoz arranca després del primer mes del confinament. Reme i el seu marit enguany no van ser a Santa Faç el 23 d’abril perquè no es va celebrar. Durant cinc segles, a excepció de la Guerra Civil que no es va poder organitzar; no poder ni tan sols anar a sentir missa, no té precedents.
Una història de pandèmies a Alacant. La pesta negra o bubónica des de 1349, la febre groga, des del 10 de setembre de 1804 i en 1870, en el qual van morir quasi un 20% del total d’habitants d’Alacant, el còlera morbositat que va envair la ciutat en 1854, la grip de 1918 que va causar milions de morts a tot el món i el que el número d’infectats degué superar els 30 000 a Alacant.
Un relat que és una crònica documentada amb un gran nombre de detalls del conjunt d’epidèmies que es van patir en aquelles èpoques.
Elia Barceló ens presenta el seu relat SEMPER IDEM (SIEMPRE LO MISMO) que podria considerar-se una història fantàstica que protagonitzen uns éssers que vénen d’altres mons i es troba una vegada més el problema humà d’una pandèmia.
Tenen moltes vides, amb diferents noms i diferents gèneres, que també pateixen les seues habituals diferències socials. Uns éssers que tenen una dimensió vital diferent al conjunt d’éssers humans que busquen sempre el millor per a tots.
Porten en el planeta moltes generacions que els ha fet passar moltes plagues i pandèmies com la plaga de Constantinoble, la pesta negra o la grip de 1918.
Ara després d’aquesta pandèmia de 2020, tornen a iniciar un nou trànsit.
José Luis Ferris ens presenta una història d’amor inacabada que ha anomenat DONDE NADA OSCURECE. És un relat que comença amb un poema de Claudio Rodríguez i que finalitza amb un altre no signat de Luis Cernuda, versos que es descobreixen essencials en la vida comuna dels seus protagonistes.
Javier torna a Alacant després de 20 anys, ve en plena pandèmia per a resoldre unes indemnitzacions d’un pis en el centre de la ciutat.
Ja a la casa el porter de sempre li entrega unes cartes personals que va conservar sense obrir, unes cartes que portaven les inicials S.F. en el remitent, Silvia Fuster.
Cartes que llig, que són nostàlgia, melancolia o ganes de furgar en el passat i tornar a temps impossibles.
Al final ella mor en l’abril del confinament com els més de 24.500 majors que ho van fer en qualsevol residència del nostre país i llavors es produeix el comiat en un penya-segat de la costa de Xàbia, parlant de poesia, de Claudio, de Cernuda…
Comentarios