Instants intensos amb Àgora Reix i el seu poemari “El recital de los días”

La intrèpida i cuinera de lletres Ágora Reix, poeta que té tots els ingredients humans per ser-ho, escala cornises buides amb passió. No li espanta el precipici si no té la vareta màgica per il·lusionar als seus amics artistes que sumen a la seva poesia a través de la música. Ella neix a Madrid fa unes tres dècades.

Des dels desset canalitza les seues emocions entre prosa, poesia i molta tinta en agendes i diaris. Ja en els vint escrivia en retales, trossos de papers i tovallons, allà on s’inspirava, ho explica tal qual.

El seu 2017 va ser l’any del canvi d’escenari. De la timidesa innata als poemes compartits amb el públic en recitals oberts i comença a escriure el seu poemari «El recital dels dies», 12 poemes incandescents, d’Àgora Reix que és expressió lliure i autenticitat personal.

Pregunta: Sembla ser que tot neix en un micro obert a Alacant Desperta 2017, com a superació personal per vèncer la por escènica, amb un sinó: es tu mateixa. En 2018, a més has repetit.

Resposta: Aquest any em van assignar l’Espai d’Arts Escèniques d’ALACANT DESPERTA, ja que la meua proposta era molt mixta: poesia amb músics i dansa representant el meu poemari El Recital dels Dies; visió de l’emoció a la cara i després la calma. Aquella vegada de 2017 va ser un salt al buit. Aquest cap de setmana a més vaig estar en Projecte Cultural Sud, que és un espai d’autogestió cooperativa, per a l’expressió dels escriptors i artistes els objectius dels quals estiguin en correspondència amb la idea d’apel·lar a la identitat, a l’essència de l’ésser, a aquest cúmul de valors i experiències que ens fa ser el que som. Allí vaig col·laborar pels principis del mateix, com la solidaritat, on jo vaig integrar la meva música i la meva poesia. Cap de setmana complet a nivell poètic.

P: En El Refugio Cafè, ja un clàssic en poesia a Alacant, i gràcies a Julia Chena dónes el teu primer recital allí.

R: Després de conèixer-la, a Julia Chena, a Alacant Desperta 2017 va començar tot. Com era l’any de tractar la por va ser ella qui em va donar l’empenta per a eixir a aquest escenari. Abans solament recitava en el relax a casa amb un te. Va ser un recital de 20 minutos, amb piano i una desena de poemes. D’aquí he començat una “turné” de Jams poètiques. Preferiblement amb guitarra elèctrica que m’encanta el que aporta.

P: Aleshores comences a escriure «El recital dels dies» en l’últim trimestre de 2017.

R: És el procés viscut des que m’enfront a les pors explicades, fent dues realitats, el meu dia rutinari i la superació personal. És un poemari molt beu amb abstraccions poètiques i un cúmul de vivències on jo no estic destapada totalment potser per això tanta metàfora. Ha estat una neteja de mi.

P: TOXIC, un altre poema És la “Única Raó de Voler-te”?

R: TOXIC és un poema per a una persona a la qual vull, però no amb totes les similituds que desitges. En qualsevol cas, la responsabilitat és nostra per voler i estar amb algú d’una manera o una altra.

P: Com resols això que dius de “El recital dels dies” en el qual dius que ho defineixes com la suma de les hores empaquetades i la realitat expandida per versos inspirats en vent, mar i presència?

R: Per saber-ho, es resol anant al recital. La poesia té un context visual molt pronunciat, per exemple, les gàbies que no t’agraden o no et quadren. Després estudio el procés de com es tracta una emoció i això ocorre en el poema Impacto Acuático, submergir-se a un mateix, en l’oceà interior. El recital té moltes incògnites molt relacionades amb la naturalesa: fusió naturalesa, emoció i autoconeixement.

P: Tens altres recitals actius?

R: Sí, d’una banda, un que he rescatat del meu primer recital amb Gabriel Trayard: «Inicis: dos, zero, un, set’’ amb piano. En ell recito una selecció d’unes dotze poesies ja publicades a les meves xarxes socials amb una tònica moral i positiva.

Després un altre, de poesies més denses, com jo cride, poesia negra o amb un toc negre en el qual barrejo amb la guitarra clàssica d’Israel Amat, component de EnTrastes, per donar-li al recital un aire flamenc, nostàlgic i sentit. Està en el forn. En una activitat d’estiu ens ajuntarem diversos cantautors per estudiar la proposta i tancar-la.

P: En 2018, hi ha un projecte de Audiollibre, compost pel Recital dels Dies.

R: L’audiollibre és una clau per entendre com es crea el teu oceà interior. Estan preparats ja els 12 àudios i algun ja es pot veure al meu canal de youtube.

P: Per finalitzar, com va resultar el certamen Glenfiddich Experience atès que éreu de les 20 finalistes?

R: Aquesta setmana ens diuen si passem a la final. Un projecte cultural d’una signatura de whisky sent la final poètica a Escòcia si superem aquesta setmana la fase de Madrid.

Si t’ha agradat aquesta entrevista, comparteix-la en xarxes socials. Inclou els nostres hashtags #LOBLANC #envalencia #CulturaAmbtu #CulturaAmbmi #CompartimCulturaAmbtu. Per a conèixer altres esdeveniments en la zona consulta nostra Agenda