Un equip internacional, compost per investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant (INAPH-UA) i la Universitat de Barcelona (UB), ha dut a terme un estudi en el qual es proposen nous mètodes per a l’anàlisi de l’estructura social, que permet augmentar la nostra comprensió de les pressions selectives que subjauen a l’evolució de la cultura.

El registre arqueològic conté grans conjunts de dades, la qual cosa ens permet rastrejar els canvis culturals al llarg de milers d’anys. Per tant, ofereix una oportunitat única per a llançar llum sobre els processos de transmissió cultural a llarg termini.

Aquest estudi, publicat en la prestigiosa revista Biological Reviews, proposa un marc analític multinivell, que considera aspectes específics de l’estructura social en la qual s’integraven els grups regionals de caçadors-recol·lectors prehistòrics. D’aquesta manera, es poden realitzar prediccions de transmissió cultural basades en mètriques de xarxes en l’àmbit local i global de societats de xicoteta escala, així com els seus possibles efectes sobre l’evolució cultural acumulativa.

El model suposa un gran avanç, perquè integra aproximacions de la ciència de xarxes, la paleodemografia i l’evolució cultural, i crida l’atenció sobre l’ús del registre arqueològic per a representar patrons d’interaccions socials i variabilitat de transmissió cultural. Aquest avanç permetrà millorar la comprensió dels patrons d’interacció social i, en última instància, proporcionar informació clau sobre l’evolució del comportament humà.

L’equip responsable d’aquest estudi està compost per Valéria  Romano i Javier Fernández-López de Pablo, investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA, i Sergi Lozano, del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la UB.

Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte “PALEODEM – Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia”, dirigit per l’investigador distingit de la Universitat d’Alacant Javier Fernández-López de Pablo i finançat per l’European Research Council (ERC), sota el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, amb 1,5 milions d’euros.

PALEODEM

Amb una duració de cinc anys, fins a setembre de 2021, PALEODEM té com a objectiu reconstruir les dinàmiques de població entre finals del magdalenià i el mesolític recent (fa entre 15.000 i 8.000 anys) a la península Ibèrica, un període que va ser testimoni de grans transformacions climàtiques i ambientals i l’impacte de les quals en la demografia humana continua sent desconegut.

Aquest projecte compara diferents indicadors paleodemogràfics, amb reconstruccions paleoambientals multidisciplinàries per a entendre com els canvis climàtics del final de l’última glaciació i dels inicis de l’holocè van afectar les poblacions a escala local, regional i macroregional. A més, preveu l’anàlisi de xarxes i la modelització computacional basada en agents per a estudiar com a llarg termini els canvis en la densitat de població i la interrelació entre els grups influeixen en els processos de transmissió i l’evolució cultural.

Referència

“A multilevel analytical framework for studying cultural evolution in prehistoric hunter–gatherer societies”, Biological Reviews (Abril 2020) https://doi.org/10.1111/brv.12599

https://www.youtube.com/watch?v=eiks4c9edwg&t=1s