Convidem a Jon López per a parlar d’ell, i de cultura que és la seua vida. Iniciem l’escena en directe en el nostre programa LOBLANC de Radio Artegalia i després va acabar sent també una entrevista escrita per als lectors del nostre canal digital.

Per al meu, Jon se m’antulla un home ferm, amb criteri. Pròxim -sense exagerar-, molt exigent amb les coses importants i crític per necessitat, per a millorar-ho tot, i especialment l’acció cultural. I, clar, amb aquest plantejament, suma perquè et fa necessari reflexionar fins i tot en els xicotets detalls. M’agrada.

Ja totalment alacantí malgrat ser del nord i per tant li agrada menjar bé i parlar de la importància de la gastronomia. És afortunat haver-li adoptat a Alacant, per sempre.

Pregunta: Jon López és una persona de la seua Zarautz natal que es va fer alacantí intens per raons contràries o no a la lògica. et sents benvingut en el mediterrani?

Resposta: Una vegada que passes el període d’adaptació lògic em sent bastant integrat i partícip de la realitat de la ciutat. Les raons, lògiques o no, van anar per una relació d’amor que em va portar a Alacant.

P: Estàs al capdavant de dos projectes interessants de comunicació cultural. Un digital, el que més consum, que és Alacant Live Music que acompanyes amb el teu programa de ràdio ALM en Ràdio UMH

R: Sempre havia tendit webs i blogs atés que sóc periodista de professió. Allò va començar com un projecte de fi de màster, fa cinc anys, per a contradir als que deien que no calia fer res a Alacant i a la província li calcule uns 200 esdeveniments setmanes. A més, la cultura està tot lligat, amb l’educació, la gastronomia, …

P: Com parlem de comunicació, dilluns passat vas participar en la Seu Universitària d’Alacant d’una taula redona dins del Cicle REVISIÓ MÈDICA DE LA CULTURA ALACANTINA sota la sessió “Situació de les webs culturals d’Alacant”, una proposta coordinada pel periodista Antonio Sempere. Quina anàlisi vas fer?

R: La cultura d’Alacant està en un procés de creació latent. No tenen, els seus agents, la vinculació que es necessita: artistes, institucions, mitjans…. No es tracta de difondre un esdeveniment sinó saber filar la cultura com un gran procés i també els territoris de la província per a poder-lo vendre. Els estudis diuen que Alacant té potencial.

P: Has fet els teus primers pinitos en el món de la literatura amb la teua obra, la teua primera novel·la, “No guardes al cap el que et cap en la butxaca”.

R: Per desgràcia escric massa poc. Fer un relat, l’últim, és el principi d’una cosa molt llarga, Si algun dia em toca la loteria o col·laboradors, tinc idea de seguir.

El llibre que assenyales va tancar un cicle vital on mescle les meues vivències en la qual dos personatges es van per Espanya on descobreixen secrets de les ciutats, gastronomia, música.

P: La teua carrera musical és llarga. Comença amb Tänträ l’any 2001 arribant a mantindre’s durant 9 anys trepitjant escenaris de l’escena alternativa basca, després Miss Korea durant un any. Finalment, el teu camí musical es detindria en 2013 després d’un parell d’anys com frontman en Syrah.

R: La música té molts moments. Ara veig uns altres. D’aquella primera etapa creu vincles amb les persones que vaig compartir aquell projecte i després van acabar convertint-se en amics.

Em deien que “no tenia edat per a cantar aquestes cançons”. Li donava excessives voltes als temes i les coses.

Va ser una etapa hortera on cantàvem una cançó amorosa o una punk, tot ens valia.

És una experiència que tots hauríem de tindre artísticament. No em vaig fer milionari, vaig aprendre a cantar.

P: Fa un parell de divendres decideixes canviar les coses i vas pujar novament a l’escenari de SODA BAR ALACANT on vam tindre la fortuna d’escoltar al de sempre i al nou JON. com aventures aquest repte per a tu?

R: A Alacant només he cantat dues vegades. Potser torna a tocar en breu. Personalment crec que en la música hi ha un problema que són les presses. És com instagram, pots tindre 200 m’agrades el primer dia, però el segon zero.

Ara em sent en una etapa molt reposada, on pretenc traure singles a poc a poc però no vull posar-me dates.

Les antigues han oblidat el concepte originari atés que hui tenen un altre significat.

P: Quins són els teus nous projectes? Sóc coneixedor del serial de concerts micros que has organitzat en Clan Cabaret però quin més podrem descobrir gràcies a tu en el 2019?

R: Parlàvem fa uns moments amb un promotor dels problemes del pressupost. Crec que hi ha bars/llocs o artistes que no saben el que fer. El meu somni seria crear un circuit cultural de música, teatre, etc… amb la participació de Centres Culturals. Necessiten tots dos una cartera i un filó. Caldria crear referents nous filant-ho més Alacant, volent una mica més la nostra marca. És hora de reclamar-ho.

P: Ens agradaria que recomanares als i les lectors-as una proposta cultural per a la setmana que ve que no s’han de perdre. t’atreveixes?

R: Una de les meues claus és no jutjar pels gustos. Destacaria el festival Photoalicante perquè es viu el carrer, t’acostes a un gènere important que és la fotografia. Culturalment, viu molt al dia. El següent cap de setmana se’m queda llarg.