Els dies del 2 al 4 de novembre arriba al Palau de AlteaLA CUBANA amb el seu nou espectacle “Adéu Arturo” els horaris del qual seran els següents:

Divendres 2 de novembre – 20:00h

Dissabte 3 de novembre: doble funció 18:00h i 22:00h

Domingo 4 de novembre – 19:00h

“Adéu Arturo” és més del mateix. Toquem un tema molt teatral, que àdhuc sent un tema trist i luctuoso, pot arribar a ser molt divertit. Ens referim al món dels enterraments, dols i funerals. Abans de “posar-nos a la feina”, quisierpm, açò sí, trobar una fórmula que distanciara a l’espectador de qualsevol record personal relacionat amb el tema i sembla ser que han trobat aqueixa fórmula.

Expliquen d’una manera boja i divertida, la parafernalia que es crea a partir de la defunció d’un personatge públic molt conegut i la preparació del seu funeral, on, a través de la seua família i amics, es pot conèixer els diferents guions del personatge. En La Cubana sempre els ha atret el doble guió que tots utilitzem en la nostra vida. El guió que volem que es conega i el que guardem per a nostra més estricta intimitat.

Tot açò, és clar, amanit al més pur estil “cubanero”, amb molt humor, sorpreses i participació del públic. Posant en pràctica aqueixa dita popular: “riure’s del mort i de qui el vés-la”. En definitiva, una manera sana de riure’s d’un mateix encara que siga de les coses més serioses.

A partir de la mort als 101 anys d’edat, d’un polifacètic artista molt famós internacionalment, Arturo Cirera Mompou, nascut a Altea en 1917, quan el seu pare d’origen català exercia de metge de capçalera, el públic coneixerà el vertader guió de la vida d’aquest escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director alteano.

A través de la seua família, amics i reunits que van estar al seu costat coneixerem les llums i les ombres d’aquest personatge, i com no del seu “inseparable” company Ernesto, el lloro amb qui ha conviscut els últims quaranta anys.

Però sobretot descobrirem la hipòcrita parafernalia teatral que tots muntem per a acomiadar a una persona, utilitzant “els mateixos conceptes” i les mateixes “frases fetes” calcades des de “els temps de Maricastaña”. També riurem a través de la picardia popular de tots “els entrellats teatrals” que envolten aquest tipus d’actes i que tots tenim assumits com a “normals” i en els quals participem.

“La vida és com una funció de teatre, i jo em sent content i feliç d’haver-la interpretat. Avui que baixa definitivament el teló de la meua vida, m’agradaria celebrar-ho amb tots vosaltres, els meus companys de repartiment. Aprofiteu el que us queda! La vida no és un dret, és un privilegi!” Arturo Cirera Mompou

Arturo Cirera ha sigut una persona poc convencional que ha viscut molt intensament, sense importar-li el que opinen els altres. En ser un artista de gran èxit, volgut i admirat per tot el món, ha tingut el privilegi de no seguir el patró estipulat socialment, apartant-se del convencional i vivint sempre “al seu aire”