El documental de coproducció hispano-alemanya La causa contra Franco, dirigit per Lucía Palacios i Dietmar Post, s’estrenarà a Alacant hui dimarts 19 de febrer, a la Seu ciutat d’Alacant (Sant Ferran, 40) a les 19 hores, com a part de la programació del Cicle de Cinema en Versió Original de la UA. L’acte, amb entrada lliure limitada a la capacitat de la sala, comptarà amb l’assistència d’un dels seus directors, Dietmar Post.

Després de l’èxit de Los colonos del Caudillo, la primera aproximació al llegat de la dictadura franquista dirigit per Palacios i Post, els dos directors centren ara la mirada en un dels capítols més controvertits de la història europea recent: el presumpte extermini organitzat que va tenir lloc durant el colp, la guerra i la subsegüent dictadura de Franco, així com l’esforç actual des d’Argentina de portar davant dels jutges els franquistes acusats de cometre crims contra la humanitat, sobre la base del principi de jurisdicció universal, un principi que permet a tribunals estrangers investigar aquesta mena de crims si el país on s’han comès es nega a fer-ho, com és el cas d’Espanya. Comença amb aquesta causa el compte arrere cap al final de la impunitat dels crims franquistes? La pel·lícula posa, a més, el dit en una nafra encara oberta a Europa: la responsabilitat directa d’Alemanya, Itàlia i Portugal en molts d’aquests crims.

El 2010, víctimes del franquisme van presentar una querella a Buenos Aires (la «querella argentina») emparant-se en la jurisdicció universal. Fins al moment s’han emès vint-i-quatre ordres internacionals d’arrest. La causa contra Franco posa la «querella argentina» en el seu context històric i judicial i planteja la pregunta: podria aquesta querella desembocar en l’últim gran judici contra una dictadura feixista del segle XX?. Post i Palacios afirmen que «en un món en què cada vegada compten menys els fets i la reflexió i més les emocions i la immediatesa, el gènere documental pot oferir una aportació substancial, a contra corrent, per a presentar i analitzar fets històrics des d’altres perspectives». En La causa contra Franco, els realitzadors “han renunciat a crear una atmosfera sobrecarregada emocionalment i aposten per un relat directe que permet crear un espai i distància crítics sobre el tema que s’analitza, sense recórrer a una retòrica audiovisual que servisca de guia en la interpretació del contingut”.