El Consorci de Museus, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, exhibeix ‘Sistema Operatiu. Col·leccions’ la major exposició realitzada sobre l’artista alacantí Daniel G. Andújar en el Centre Cultural Les Cigarreras, del 16 de maig al 13 de juliol.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha presentat l’exposició acompanyat per la regidora de cultura de l’Ajuntament d’Alacant, María Dolores Padilla, l’artista, Daniel García Andújar i el comissari de la mostra, Valentín Roma.

L’exposició, que mostra alguns dels seus projectes més destacats com ‘Els desastres de la guerra’ realitzada per a la Documenta de Kassel, abasta un període de quasi tres dècades, de 1992 a 2019, amb al voltant de 300 peces agrupades en 16 projectes Entre les seues intervencions, Daniel G. Andújar presenta el vídeo inèdit ‘Camp de concentració d’Albatera’ (2019) un avançament del seu pròxim treball

‘Democratitzem la democràcia’ una pancarta aèria, obra de Daniel G. Andújar, va sobrevolar el cel de Barcelona amb aquest emblema durant la jornada de reflexió de les eleccions autonòmiques de 2011, en plena ocupació de la plaça de Catalunya pel moviment 15M. Aquesta pancarta que va partir d’Alacant en els seus primers vols en 2011 i que ha ocupat diferents espais públics des de llavors, aterra de nou a la ciutat dins de ‘Sistema Operatiu. Col·leccions’ la major exposició que s’ha realitzat sobre l’artista alacantí i la primera a la província després de 20 anys.

‘Sistema Operatiu. Col·leccions’ és una sèrie d’exposicions sobre el treball de Daniel García Andújar (Almoradí, 1966) que constitueixen la revisió més completa sobre la seua trajectòria duta a terme fins al moment.

Una sèrie de mostres que s’han pogut veure en el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) de Madrid, en el Centre del Carme de València i que viatjarà també a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona cap a final d’any.

Padilla, ha destacat que «la col·laboració entre l’Ajuntament i el Consorci, dóna els seus fruits i l’hem comprovat una vegada més. Per això vull reconéixer, com faig sempre que tinc ocasió, la predisposició per part José Luis a treballar en equip».

«A través d’aquesta exposició, coneixem de forma detallada la trajectòria professional i en part vital de l’alacantí Daniel García Andújar. Un període que comença en 1992 i que finalitza en l’actualitat, en la qual l’anàlisi de la societat de cada època i el to crític al sistema, són fil conductor».

Pérez Pont ha assenyalat que “aquesta exposició ens acosta quasi 30 anys de trajectòria d’un dels artistes de la Comunitat Valenciana amb major projecció internacional en els últims anys, la qual cosa constitueix un merescut reconeixement en la seua terra natal”.

José Luis Pérez Pont ha destacat que “l’obra de Daniel G. Andújar és una radiografia del sistema capitalista i de les problemàtiques socials de l’actualitat, un treball artístic combatiu i de denúncia, realitzat des de l’estudi i la revisió de la nostra història”.

La mostra que es presenta en el Centre Cultural Les Cigarreras d’Alacant abasta un període de quasi tres dècades, de 1992 a 2019, amb al voltant de 300 peces agrupades en 16 projectes. L’exposició s’ordena mitjançant alguns dels principals conceptes que travessen l’obra de l’artista, com el desenmascaramiento del control social, les dissidències ciutadanes contra els poders polítics o la crítica a la corrupció sistèmica del capitalisme financer.

L’exposició mostra alguns dels seus treballs més destacats des de les intervencions desenvolupades per García Andújar per a la corporació fictícia Technologies To The People (TTTP), a mitjan anys noranta, fins als desastres de la guerra (2017), un dels seus projectes recents més significatius, amb el qual va participar en la Documenta 14 de Kassel i Atenes; des de Camp de concentració d’Albatera (2019), vídeo inèdit, produït per a aquesta mostra, que investiga el camp de concentració franquista situat en el municipi de San Isidro, a la Vega Baixa del Segura, entre 1936 i 1939, o S’embene (1993), una proposta premonitòria sobre la bambolla immobiliària i la malversació del territori, fins a Màster Pieces. Hack the Museum – El museu del poble (2018), instal·lació que parodia les galeries dels grans museus mediàtics, qüestionant les friccions entre còpia i peça única, l’accés al coneixement i la mateixa idea d’apropiació cultural.

S’exhibeix així mateix ‘El cànon protegit – Els desastres de la guerra. Cavall de Troia, que a manera d’intervenció efímera va tindre lloc al març de 2018 en el Centre del Carme. Aquesta performance, una anti-falla creada en col·laboració amb l’artista faller Manolo Martín, seguia el deixant de Burning the Cànon (2017) –una acció per a la Documenta 14 de Kassel/Atenes– i investigava l’evacuació del Museu del Prat a la tardor de 1936 rumb a València, a més de la història republicana espanyola, la cultura fallera i els seus imaginaris.

Segons el comissari, Valentín Roma “Sistema Operatiu. Col·leccions’ no solament reuneix un conjunt de peces representatives del quefer de Daniel García Andújar, sinó que també permet reconstruir l’evolució d’un dels autors emblemàtics de l’art espanyol i internacional durant les últimes dècades”.

Roma ha destacat que “Daniel G. Andújar és un artista molt significatiu en el context de l’art espanyol. En el seu treball podem veure alguns dels grans eixos temàtics que s’han anat desenvolupant en el camp de l’art contemporani dels últims dels 30 anys. Pertany a aqueixa genealogia d’artistes conceptuals que van començar el seu treball en el camp de l’analògic i que l’han desenvolupada en l’àmbit del digital i que en molts casos s’han llaurat una trajectòria internacional, abans que nacional” i ha afegit que “encara queden moltes claus d’interpretació del treball de Daniel”.

L’artista Daniel García Andújar ha destacat que en els projectes que presenta en aquesta mostra hi ha moltes referències al context social i al desenvolupament de la província d’Alacant en les últimes dècades així com també a la seua memòria. “Encara que ja no visquera ací hi ha moltes referències directes a Alacant en obres com ‘Democratitzem la democràcia’, en ‘Les escoltes’ o en el vídeo inèdit ‘Camp de concentració a Albatera’ (2019)”.

Malgrat tractar-se d’una exposició retrospectiva, l’artista alacantí ha reconegut que la seua mostra en Les Cigarreras és un avançament del seu pròxim treball del qual ja es pot veure aquest vídeo, ‘Camp de concentració a Albatera’, una proposta que compta amb la veu en off del poeta Miguel Hernández, recitant el poema ‘Cançó de jove espòs soldat’ l’únic document sonor que es conserva del poeta.

Després del final de la Guerra Civil en el port d’Alacant, i després d’haver passat pel denominat Camp dels ametlers a la ciutat d’Alacant, van començar a arribar al camp de concentració d’Albatera milers de presoners, que havien acudit a Alacant amb l’esperança d’embarcar i fugir de la repressió franquista. Es van produir tortures, tot tipus d’humiliacions i vexacions, i afusellaments. La xifra de presoners se situa entre vint i trenta mil.