Les modes i els virus tenen en comú que es va estendre amb la velocitat i la despreocupació similar. Aquest segle XXI encara no sembla feliçment futurista com s’esperava, una nova crisi posa la vida quotidiana en espera i provoca una reobertura global de proporcions encara desconegudes. Hem entès molt ràpidament que la responsabilitat és el negoci de tots i, a grans trets, el civisme moderat que estem demostrant com una societat també mereixia un acclamation popular, com el que s’escolta des dels balcons de les ciutats al vespre. Ens sentim espantats per espantar, i ens perdem que el segle 21 que ens van dir i no acaba d’arribar. Com podeu llegir aquests dies en no uns tweets i mems: «a 2020 no tenim cotxes voladors, però sembla que finalment aprendrem a rentar-se les mans adequadament.»

Ara que ens aconsella evitar el contacte estret en salutacions i no abraçar, i abraçar és molt nostre, ja no sabem si saludar en la distància, ja sigui per fer la salutació a mà de la galàctica i savi Dr Spock de Star Trek, o si definitivament adoptar costums japoneses i fer una delicada arc a tot el barri. Com la batuda de la gent batuda de la pel lícula de 80 Blade Runner, també estem veient les coses que no hem cregut en un temps; veiem supermercats aparentment mereixedors d’una economia de guerra (amb una predilecció especial per al paper higiènic entre els múltiples béns de consum), veiem tancats els espais públics, inclosos teatres, cinemes i Showrooms, amb el consegüent desastre per als diaris de la cultura obrera, que com els altres treballadors afectats mereixen el nostre respecte i consideració.

La programació cultural de proximitat és un dels grans afectats per la pandèmia i tots perdem. La cultura també es queda a casa la sèrie d’empassar dels portals a utilitzar, l’accés a la música i pel lícules a la xarxa i fins i tot recordant els llibres del pacient que ens esperen a les prestatgeries i mai retret el retard. Entre les iniciatives en xarxa que més reconforta la Unió entre músics que fomenten múltiples concerts íntims emesos a través de Facebook o Instagram, o el del poeta Ben Clark amb la seua apel·lació als versos (#coronaversos) fets del seu Twitter. I tu, estimats seguidors de la cultura a prop, com penses fomentar la cultura en aquests dies de recol·lecció i responsabilitat?