Fuzzville!!! #6 aterra una vegada més a Benidorm, en el resort Magic Robin Hood, el resort del punk rock i el garatge el cap de setmana del 27 al 29 de març i comença a calfar motors amb els primers noms de les files d’aquesta sisena edició: Thee Hypnotics (UK), The Dwarves (USA), Prettiest Eyes (USA), Deixebles de Dionisos (Espanya), The Maharajas (Suècia), The Hangmen (USA), The Courettes (el Brasil/ Dinamarca), Rolando Bruno (l’Argentina), Família Caamagno (Espanya), Gogo Boig (UK), The Midnight Kings (USA/Itàlia), Jineta i els Apocalíptics (Espanya).

Fuzzville!!! un any més s’entrega a un ampli ventall de sons que van des del punk rock fins al post punk passant pel garatge, la psicodelia i una altra infinitat de sons vinguts de l’espai exterior.

Tot això distribuït en els seus tres escenaris repartits entre les majestuoses instal·lacions del resort medieval Magic Robin Hood que van des del Castell Lady Marian a la piscina del resort governada per enormes dracs aquàtics on se serveixen a bon ritme les ja instaurades “Pool Parties” matinals perquè la hiperactivitat musical d’aquests tres dies i dues nits no decaiga.

Fuzzville!!! Full-*Experience

Per a eixir victoriós de tant de concert i activitat el millor és que t’ho donen fàcil amb un TOT-INCLÒS i això és el que ofereix Fuzzville!!! amb el llançament del seu primer va cabre d’abonaments “Full-*Experience” que a més de tot l’anteriorment esmentat inclouen l’allotjament en l’àmplia varietat de possibilitats i tipus de cabanyes que ofereix el resort i la pensió completa, on els assistents gaudiran de totes les comoditats de tindre’l tot a un tir de pedra envoltats a més de les bandes musicals, els artistes i els segells discogràfics convidats.

Les primeres confirmacions!!!

Thee Hypnotics, la banda britànica que porta donant-nos high energy des de mitjan 90 farà el seu únic concert a Espanya en Fuzzville!!!. Des que anunciaren el seu gira reunió en 2018 i que trepitjaran el territori nacional en Azkena Rock Festival aquesta és una nova ocasió per a gaudir del seu tremend so en directe, llegat de la militància musical de Detroit i de bandes com MC5 o The Stooges o d’altres com The Cramps.

Al capdavant tenim a Jim Jones (veu), Ray Hanson (guitar), with Phil Smith (bateria) i Jeremy Cottingham (baix), l’alineació clàssica de co-fundadors després de 20 anys de trajectòria.

Dwarves, insaciables i incombustibles, el temps no els fa mossa. Banderers del punk rock made in USA i moltes vegades censurats i fins i tot arrestats per les seues polèmiques portades, videoclips, performances i lletres segueixen el peu del canó i aquesta vegada serà Fuzzville!!! l’escenari que els catapulte a demostrar-lo una vegada més.

La seua reputació no entén d’etiquetes ja que no li fan escarafalls a l’hardcore, garage, punk, surf, noise, death metall, experimental, industrial, hip/*hop, grunge i fins i tot el pop de l’antiga escola.

Prettiest Eyes, són dos porto-riquenys i un mexicà establits a Los Angeles (Califòrnia) que s’han convertit en una “Band you´d love to live” de manera meteòrica a força de mesclar elements com Psych-Punk, Noise, Krautrock i industrial i ficar cap en les principals convocatòries de garage rock i punk rock del continent americà. Aqueixes i altres raons han provocat que el prestigiós segell Castle Face Rècords (Thee Oh Sees) no els haja deixats escapar.

Discípulos de Dionisos, són tres xavals també coneguts com DDD, que li donen a coses com les pelis R+18 i al punk rock, tot això intentant emular als seus referents, entre ells la banda Dwarves. Ritme accelerat, lletres com per a tornar-se boig i guitarres eixordadores marquen el carisma d’una banda que va titular el seu àlbum debut “Addictes al Porno Brut”, la qual cosa els va valdre l’etiqueta de porno-punk.

The Maharajas, són uns suecs que fan el que millor se’ls dóna, garage rock, pubrock, pop i moody punk amb mestratge i traïdoria. Bon rotllo sobre l’escenari altament pegadizo és el que porten demostrant des que es formaren allà per mediats dels noranta. Els seus senyals d’identitat, desgranant etiquetes sobre l’escenari, són donar altes dosis d’energia amb una actitud rude de pub britànic. Molan tant que fins als mateixos The Hellacopters els van fer un cover del seu tema més àmpliament conegut, «Another Turn».

The Hangmen, parlar de The Hangmen és parlar d’una banda en tota regla. Si els coneixes saps per què, i si no és el cas has de saber que aquesta banda de Los Angeles porta més de trenta anys escrivint història de la música en tot el seu espectre, amb els seus àngels i els seus dimonis. Des de contractes amb discogràfiques de grans sumes de diners a la perdició total per l’addicció a la drogues.

The Hangmen va reaparéixer de les seues cendres amb un nou treball titulat Metallic I.O.O. que ho va catapultar de nou als escenaris en gires al costat de Social Distorsion i Supersuckers. Una temporada en la qual Small va substituir al guitarra d’SD, Mike Ness, qui d’alguna manera li tornaria el favor produint el seu següent disc en 2007: In the city. A aquest treball li van seguir East of Western en 2012 i Cactusville, editat pel segell Acetate Rècords en 2019 i amb qui The Hangmen visitaran de nou la península en 2020 fent parada en Fuzzville!!!.

The Courettes, segons relata la revista Rolling Stone (USA ed. 2016) “són The White Stripes al revés”, però això es queda curt, The Courettes són la sensació garage en format duo, un cocktail poderós vingut del Brasil i Dinamarca, és salvatge!, és dinàmic! Des del seu debut “Here llaure The Courettes” (Sounds of Subterrania, Alemanya, 2015) l’explosiu single “Boom, Dymamite!” (Bachelor Rècords, Àustria, 2016), l’electritzant “Hoodoo Hop”, una separació amb Powersolo (Sounds of Subterrania, Germany, 2017) i un vibrant àlbum en directe “alive from Tambourine Studios” (Chaputa Rècords, Portugal, 2017) hui dia són aclamats per les crítiques europees. The Courettes van llançar en 2018 el seu segon àlbum “We Llaure The Courettes”, i amb tot això i més vénen a Fuzzville!!!.

Rolando Bruno, és un músic argentí amb arrels peruanes. Va ser membre de la icònica banda de garage punk Els Peyotes i, des de fa uns anys, fa música pel seu compte amb una particular visió de la cumbia en el seu encreuament amb el rock i la psicodelia. Aquest prolífic cantant i guitarrista ha publicat des de llavors diversos discos i singles reimaginando ritmes llatinoamericans. El seu missatge amb discos com Bailazo sempre ha sigut el de promoure el respecte per la cultura popular i especialment per la població migrant. Al seu torn, les seues cançons tenen un alt component festiu i conviden al ball desinhibit.

Ara aquest ídol de la cumbia punk acaba de llançar un nou disc al costat del Grup Arévalo titulat “El món està cumbiando”. Es tracta d’un àlbum de 10 tracks que reten homenatge al tropical i el mesclen amb temes poc convencionals com els Ovnis i els efectes de la psicodelia.

Família Caamagno, banda formada en 2010 a la Galícia més profunda i remota arriba la Família Caamagno disposada a mantindre i perpetuar les seues arrels italoamericanas. Mesclant el garage, el blues, l’empanada de polp, els spaguetti bolognesa, el rhythm and blues, el punk, el sexe en les obres, la higiene personal i l’extorsió amb swing, pretenen fer ballar a tots els que s’acosten a les seues gales. Encara que no vulguen.

Gogo Boig. Amb ritmes que recorden a Bo Diddley i un toc de rockabilly, GOGO BOIG és un blegue de dos membres, impulsat per unes maraques, amb un xou en directe molt energètic. El seu repertori està compost per cançons pròpies de rhythm & blues per a fer que no pareixes de ballar. El seu primer single de 7 » i el seu corresponent vídeo) » The GoGo Boig Twist» va ser publicat l’any passat amb gran èxit, i els ha portat a captivar a públics en tot el Regne Unit, Espanya, França i Dinamarca. GOGO BOIG et faran bellugar els teus malucs i ballar fins a rebentar, amb el seu tònic garantit per a qualsevol festa de rock and roll.

Midnight Kings. Els Midnight Kings toquen Rock and roll de debò, mesclant de manera irresponsable el vell Rhythm & Blues amb la urgència juvenil del primer garage-punk. Algú va esmentar als Sonics? Sobrenomenat «La banda dels mil balls» («The Band Of A Thousand Danses»), l’únic objectiu dels Kings és fer que tothom balle fins que les seues sabates comencen a tirar fum i les seues cames puguen resistir. «Midnight Fever» (Wild Honey Rècords/Folc Rècords) és el seu segon àlbum, on es troben sucoses versions com «The Killer» (Jerry Fuller), «King Kong» (Big «T» Tyler) i «Primitive» (The Groupies) amb composicions pròpies de la banda, que no li van a la saga, com a mostra la passió que els seus fans mostren amb elles.

Jineta i los Apocalípticos. En duel permanent amb l’Oncle Sam, Jineta i Els Apocalíptics toquen rocanrol de garage cow punk i balls de saló. Ressons sixties, dolces melodies femenines i lletres esquinçadores que li fan un volt radical al gènere Western. Amb un directe molt a Sergio Leone passat per Tarantino si Kill Bill fóra un western, la seua música és un acte de valentia contra convencionalismes, ells fan el que els agrada, les etiquetes que li les posen a uns altres, i ells canten en castellà “Yiiiiija!”.