Daniel Càceres és un escriptor hondureny que ara viu a Madrid, que treballa com a professor i escriu en el seu temps lliure.

Dijous que ve dia 19 de gener aquest autor inaugura en LOBLANC un xicotet serial de relats que ens permetrà conéixer algunes propostes de la seua literatura actual.

Càceres ha escrit i publicat quatre obres: “Rectilíneos”, una novel·la que narra la vida d’un home perfeccionista que perd la noció de la realitat; “Roturas y Remiendos”, un poemari que enalteix diferents experiències d’amor; “Bala Perdida, Parte 1”, el primer lliurament d’una sèrie de novel·les polítiques, i “8 Cuentos Sentimentales”, una col·lecció de relats sobre la psicologia de les emocions.

Càceres publica part del seu material en el blog Textos Forans, amb presència en xarxes socials i en WordPress.

La programació de les seues publicacions és:

-Dijous 19 de gener: Poble 100

-Dijous 26 de gener: El Xiquet Que Matinava

Pueblo 100. Relata la història de Poble lloc on tothom treballava en La Granja de Don Eusebio 10 hores diàries. Un lloc que els garantia una ocupació en el futur i un plat de menjar per a cada nit. Les coses podien ser millors, però per a Poble les coses estaven bé perquè la Granja estava bé.

El Niño Que Madrugaba. Nino era un xiquet de 7 anys que un xiquet que despertava a les 4 del matí i venia fleca en l’Avinguda Comercial poc després d’anar al col·legi amb la seua motxilla blava, un regal d’una ONG estrangera. La seua distorsionada imatge d’esforç enmig de la misèria era bastant popular, tan popular, que havia sigut aplaudit per moltes persones que poc sabien de tot el que ell feia.