L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat l’exposició de fons documentals originals, que és inèdita, de l’arxiu del director d’escena José Estruch, Premi Nacional de Teatre en 1990. Resulta la millor manera de començar el Mes d’Estruch a Alacant, efemèride que ja es va iniciar fa un parell d’anys pel compromís de diferents institucions responsables també de la memòria de la cultura d’Alacant.

La mostra, que ocupa dues plantes de la Casa Bardín, podrà visitar-se fins al 19 de novembre. Assenyala José Ferrándiz Lozano, director de l’Institut que és una exposició accessible pensada perquè les persones amb mobilitat reduïda per portar cadira de rodes puguen accedir als recursos adequadament, instal·lant-se per tant a una altura del punt de vista d’1.40 mesura que permet aconseguir aquest objectiu.Sota el títol “Pepe Estruch. Imatge, veu i paraula”, aquesta proposta aprofundeix en la biografia i pensament teatral de l’insigne dramaturg a través de documents originals, seleccionats per les comissàries Juana María Balsalobre (Directora del Departament d’Art i Comunicació Visual) y Cristina Llorens (Directora de Documentació).

Una proposta dissenyada per elles sota el plantejament de document, bellesa, exposició i visualitat grata per al visitant, no construïda en format cronològic sinó temàtic. Una selecció de documents que inclou, fruit de la concessió del premi nacional, un conjunt de telegrames i cartes de personalitats com Felipe González, Alfonso Guerra o el president Joan Lerma, entre uns altres.

El muntatge inclou pàgines de diaris manuscrits, cartes, fotografies, cartells d’estrenes, programes teatrals, retallades de premsa, llibres, alguns enregistraments d’àudio i alguns objectes personals del dramaturg com les maletes que li van acompanyar en els seus nombrosos viatges. En paraules de Juana María Balsalobre és “una exposició d’una gran bellesa, i no solament una exposició de lectura de documents”.

A més, el públic podrà admirar el guardó del Premi Nacional de Teatre que se li va concedir en 1990, mesos abans de la seua defunció, i que romandrà exposat després, permanentment, en la planta baixa de la Casa Bardín.

La mostra arranca des de la infància d’Estruch a Alacant, passant pel seu exili a Londres després de la Guerra Civil, on va atendre en una colònia a xiquets refugiats bascos als qui va ensenyar a interpretar teatre clàssic perquè no perderen el contacte amb l’idioma castellà, i a Montevideo, ciutat en la qual va exercir com a director teatral. Finalment també es reflecteix la seua etapa final a Espanya, on va tornar en 1967 per a formar part del professorat de la RESAD. Precisament des d’aqueixes aules va inculcar un pensament escènic modern, per la qual cosa se li reconeix una gran influència en la generació d’actors i directors que van sorgir en la Transició i en els primers anys vuitanta.

La imatge de l’exposició ha sigut realitzada per l’artista alacantina Susana Guerrero que ha seleccionat l’obra Portait of a Spaniard de Coqué Martinez que pretén situar implícitament la visió triple de José Estruch des de la perspectiva humana, teatral i el seu paper de formador.

Després de custodiar-ho durant vint-i-set anys, el seu amic i cuidador durant els seus últims anys Israel Chaves va donar l’arxiu José Estruch al Juan Gil-Albert en 2017, una relació que van mantenir de pare-fill durant la seua vida. Amb la inauguració d’aquesta mostra comencen també els actes que giren entorn del lliurament dels III Premis José Estruch de Teatre, que tindrà lloc el pròxim 15 d’octubre així com la seua coincidència amb la Mostra de Teatre d’Autors i Autores Contemporanis.

Ha sigut una iniciativa que el director del IAC Juan Gil Albert ha considerat complementària a l’Exposició “José Estruch: vida i teatre” que porta dos anys itinerant per molts municipis de la província i que divendres passat es va inaugurar en el Teatre Wagner d’Asp, podent-se visitar-se fins al 14 d’octubre.