Lydia Na és d’Alacant i sempre vinculada a la seua ciutat. Va estudiar en Maristes. En la seua primera vida hi ha poques coses que han ajudat a la seua formació humana i el que li va salvar va ser l’art, el cinema, la música, la fotografia. Vivia dins d’ella i els seus moments reals eren la literatura o el còmic. Sempre he sigut una boja del fantàstic i de la música per a tancar els ulls. Els fotògrafs que van estar prop d’ella el van ajudar a veure’s, li van donar suport per a veure’s més i voler-se millor.

Ella diu que és una maleïda erudita, que és una persona que pensa i que li ho qüestiona tot. No és una activista de memes i eslògans o lemes, és activista aprenent cada dia des de la forma més racional: “Em volen i m’odien, tot alhora”.

Pregunta: Què ens pots destacar de la teua carrera professional en aquests anys?

Resposta: El que més m’interessa és la docència de joves i no tan joves. Es deia que la veritat us fa lliure però realment és el coneixement el que ens fa lliures, saber per a discernir. Existeix una ignorància agosarada on les persones no ixen de bucles que eviten la realitat de la naturalesa humana.

P: A què t’atreveixes sempre o sobre quines coses no t’agrada arriscar res?

R: Soc una mica les dues coses, perquè soc molt analítica, pensant-ho bé, però quan actue ho faig molt ràpid.

M’atrevisc qüestionar a les persones que no entenen la meua vida. No arriscaria la meua integritat, els meus valors i el meu caixet com a activista des de la veritat.

Viure de pressa o pensar pausadament les circumstàncies que vius.

P: Sempre, es pot tornar a començar?

R: Jo ho he fet. D’una vida amb falsa felicitat que vaig començar de nou amb 45 anys, i ara tinc només 9 anys.

P: M’abelleix començar pel passat recent quan en 2016 vas presentar al costat del fotògraf Paco Candela el vostre llibre Work in Progress on ens brindaves una sèrie de 20 textos en els quals relataves la teua història, pensaments i sensacions davant, la qual cosa deies, una performance de vida.

R: Quan tens cert bagatge eres capaç. Em vaig tirar a la piscina i tenia aigua, a partir de l’autoperfecció que buscava.

L’ànima és la part femenina que el ser home porta en l’inconscient i el ánimus és l’altre costat de l’espill en el cas de la dona.

M’agrada el plantejament de l’alquimista filosòfic, des del renaixement, per a canviar-me a mi mateixa i no solament mental sinó també una transformació físicament convertint-se en un ésser androgin, valent la part femenina i masculina per igual.

Com a antecedents es troben les Muxes mexicanes, actitud performativa de dona que justifica l’existència, des de la nostra autoperfecció, que demostra que reflectim el que realment som.

També en tribus indígenes existeixen persones amb dos esperits, home i dona, que també eren considerats màgics.

P: Mantens una relació intensa amb altres artistes i poetes d’Alacant. Quina sensació tens de com va la marxa de la cultura a la nostra ciutat, a la nostra província.

R: Hi ha molt de talent però generalment no se’ls ofereix oportunitats per a aconseguir-lo. Hi ha infraestructures normalment privades però públiques molt poques i inassolibles.

P: Amb quins arts ens et atreveixes?

R: La música pel meu coneixement, encara que desenvolupe una activitat com a DJ en diferents espais de moda de la ciutat, i el teatre per la meua timidesa.

P: Em sembla molt interessant el cicle anual que co-organitzes de cinema NOSGUSTRANS. Crec que era l’únic festival Trans a Espanya. En quin moment us trobeu i quin és el futur que li veus?

R: Per descomptat el festival és el primer en llengua castellana. Portem quatre edicions on atraiem cineastes de tot el món. Enguany ho tornarem fer al novembre però estem definint-ho encara.

P: Es pot continuar encunyant el terme de cinema queer?

R: És un calaix desastre com quasi totes les nomenclatures. La naturalització comença quan passeges pel carrer i no es tornen. La normalització, atés que la normalitat no existeix. No som un sentiment, no ens sentim, és la nostra naturalesa.

P: Com valores la creació d’aquesta mena de cinema?

R: Són festivals conjunturals que ara són necessaris. No sé si realment és un gènere, en el meu cas, és un cicle temàtic. Pose com a exemple “Tal com soc” del director Tomás Aceituno que és una pel·lícula xicoteta en recursos i gran quant a intencions

P: Tens un programa de ràdio, explica’ns, i a més publiques en diferents revistes articles d’opinió.

R: Des de fa 8 anys en Artegalia Ràdio, Ens agrades tu, que és un magazine d’entreteniment dedicat a la cultura LGTBI o en Programa Entenem en canal YOUTV que és la primera plataforma de continguts LGTBI a Espanya.

També tinc una columna d’opinió en el diari Loblanc.info

P: La difícil situació podríem resumir-la en què el 80% de la població trans està en l’atur i, de l’altre 20%, quasi la totalitat es dedica a la prostitució.

R: Soc una “activista trans” i la presidenta de l’Associació Entenem LGTBI. Ens urgeix ja la Llei Integral Trans de Drets encara que en la Comunitat Valenciana comptem amb una Llei Trans que és una de les millors del món.

Els homes i dones trans som dones i homes amb els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania. Els deures els tenim tots, però ens falten drets respecte a les nostres potencialitats útils.