Aquesta nova secció pretén acostar al públic lector les novetats literàries escrites per dones que es presentaran elles mateixes per a donar-nos a conéixer el seu perfil més personal i les motivacions que les porten a l’escriptura.
En aquest mes de maig presentem a Pepa Navarro, una escriptora de Villena que treballa en àmbits culturals, i en concret en el Teatre Chapí del seu poble natal. Les seues aficions literàries enquadrades en el gènere de la narrativa l’han portada a participar en obres col·lectives com Todo era junio i Todo era marzo, aquesta última amb finalitats solidaris. La seua primera obra signada en solitari és la que ací ens presenta: Ventanas y otros relatos. Banda sonora de una pandèmia, publicada a Alacant en 2021 per l’editorial Eléctrico Romance i de la qual oferim l’enllaç a la ressenya que se li va fer en El Cantarano: https://elcantarano.com/ventanas-y-otros-relatos-banda-sonora-de-una-pandemia-de-pepa-navarro-ribera/

Benvolguda Consuelo:
M’has convidat que et compte quina és la meua relació amb l’escriptura, arran de la publicació del llibre “Ventanas y otros relatos» que vas tindre a bé llegir i ressenyar positivament, la qual cosa t’agraïsc molt. Ho intentaré, encara que d’entrada he de confessar que parlar sobre mi em produeix pudor, i que potser aqueixa és una de les raons per les quals recórrec a l’escriptura com a manera d’entendre’m a mi mateixa i al món que m’envolta, o almenys intentar-lo i trobar-li algun sentit al fet de viure.
Contar històries, és una “afició” per a mi, que no em considere de cap manera escriptora, només una dona que de tant en tant escriu, encara que fet i fet tinga acumulat un bon grapat de relats conclusos, escrits la majoria d’ells en els últims huit anys. Però el meu desordenat calaix virtual d’històries, també està atestat de descartes que espere poder reprendre algun dia i donar-los una segona oportunitat..
D’aquelles que van acabar bé, és a dir, d’aqueixes històries amb principi i final, tres han sigut publicades en els últims anys, tant en dos llibres col·lectius de la col·lecció “Todo era junio” de l’editorial alacantina Eléctrico Romance, com en el llibre amb finalitats solidaris signat per autors de la província d’Alacant “Todo era marzo y otros relatos”.
La meua relació amb l’escriptura és ambivalent. A vegades em resulta quasi imprescindible escriure, ordenar les emocions que desperten en mi l’observació del que succeeix al meu voltant, la qual cosa intuïsc, la qual cosa imagine, i aqueix torrent com una necessitat imperiosa em llança a teclejar una història que va sorgint i que a vegades, fins se m’escapa de les mans. Perquè a vegades són els meus personatges els que decideixen el final pel seu compte i risc, encara que jo haja triat per a ells un altre bé diferent. Ells manen. Per contra, existeixen llargues temporades en les quals soc incapaç d’escriure una sola línia i em refugie en l’altre costat, en el dels lectors. Llavors són els llibres que uns altres i altres han escrit, els que m’interessen i en els quals trobe el refugi i la companyia que ens ofereix la literatura.
Tornant a la meua faceta escriptora, el llibre que tu has llegit, va començar a gestar-se sense pla previ, en les setmanes més dures del confinament, quan una pandèmia de conseqüències imprevisibles ens va obligar a tancar-nos a les nostres cases. La paralització de qualsevol activitat que no fora indispensable, va afectar també biblioteques i llibreries que tampoc es van considerar essencials, es van tancar perquè no eren supermercats, no alimentaven els nostres estómacs, només la nostra ànima i la nostra humanitat, potser això últim no era una qüestió vital, ja es recuperaria més endavant…
Per part meua passats els primers dies de perplexitat absoluta, em vaig veure impel·lida a obrir simbòlicament finestres per a entrellucar el que succeïa fora, fins i tot el que no succeïa, la qual cosa imaginava que podria estar passant, i em vaig trobar escrivint el primer d’una sèrie de relats que formen part d’aquest llibre, després la resta va vindre darrere, històries molt diferents que s’entreteixien a través del seu eix vertebrador, la pandèmia. Per una sèrie de felices circumstàncies, mesos després van poder veure la llum recollits en aquest llibre de xicotet format, groc vibrant, on deu històries d’aquest període excepcional de les nostres vides, conviuen en harmonia malgrat les seues diferències. I ha sigut amb aquest llibre amb el qual al final, he descobert la satisfacció que em produeix quan un lector em diu que l’ha llegit i que li ha agradat. Em fa feliç saber que la lectura d’aquestes històries li ha fet emocionar-se, somriure, sorprendre’s i fins i tot si és possible, reflexionar una mica.
Jo continue escrivint, a vegades, quan ho necessite. I crec ho continuaré fent mentre bufen els vents que m’impulsen en aquesta aventura que no té un destí previst ni un objectiu concret.
Moltes gràcies per aquesta invitació.

Pepa Navarro Ribera. Villena, maig 2022