Fa uns dies llegia en el diari Información un article d’Àfrica Prado sobre l’adjudicació de la Fira del Llibre d’Alacant que no em va deixar estupefacte perquè fa ja dos anys que Antonio Manresa no em deixa estupefacte, més aviat esperem cada dilluns la següent manresada. En la notícia, es deia que per a l’adjudicació de la Fira s’havia triat la proposta menys valorada: “Poc definida, sense especificar en què consistirà cada acció, ni descriu la temàtica de la fira o de les conferències, o com es plantegen les visites escolars”. “Únicament estableix una proposta de calendari i el nom de les activitats infantils”. “No descriu cap de les activitats proposades, cap mitjà o forma en què es proposen dur a terme, ni eines o instruments necessaris”. Tampoc definia quins eren els convidats de reconegut prestigi que participarien. És a dir, que s’ha valorat l’oferta perquè assegura que complirà amb els requisits. Això faltava. I per què es va emportar el concurs aqueixa oferta? No li ho creuran: per oferir el preu més baix. Això és tot.

En 2017, en ple pla d’ajust, la Fira es va poder fer amb sis mil euros perquè, com sempre, el sector cultural d’Alacant va acostar el muscle gratis et amore. Aqueix i els següents anys. Marina Vicente va fer un treball excel·lent amb aqueixos pocs vímets, de la mateixa manera que Juanjo Cervetto i Rafa Burgos en les següents edicions. L’organització va tornar a Marina Vicente aquests dos últims anys. El bo és que amb uns i amb uns altres la Fira va recuperar la pulsió malgrat l’irrisori pressupost. El mal és que van enviar el missatge al poder que amb quatre euros poden fer qualsevol cosa de Cultura, i ix, afavorint l’abús del càrrec sobre els professionals del sector. En qualsevol cas, regidors tan dispars com Simón, Vara o Padilla van fer molt bé a seguir el camí traçat des de 2017.

I en això va arribar la pandèmia i es va tornar a demanar el mateix favor perquè Manresa tampoc havia tingut temps de redactar el concurs. I amb tots els obstacles va tirar avant la primera Fira del Llibre completa en línia d’Alacant en la tardor de 2020.

I què ha passat enguany? Perquè ho han llegit al principi de la columna. Només que aquesta vegada no hi ha 6.000 o 12.000 euros; hi ha 28.000. Prenguen nota d’alguna cosa: la 55 Fira de València té un pressupost de 360.000 euros.

Al final, es tria a una empresa que no té vinculació ni amb el llibre ni amb les arts (si exceptuem la moda) o amb la Cultura (si exceptuem el vi) però que va fer un esdeveniment de mobilitat amb el PP al setembre passat. El mateix et fan un esdeveniment d’autobusos que de llibres, ja el veuen. Pur PP. És obvi que Manresa no té ni la més remota idea del sector cultural tampoc dos anys després d’acceptar el càrrec. Fins al punt que en el ple l’ha anomenat “món cultural”. Em pregunte què li semblaria a Manresa que el Regidor d’Infraestructures parlara en el ple del “món dels comercials de components elèctrics”. I això ho dic perquè amb un plec dissenyat i dirigit per un regidor de Cultura veritat, el simple fet que que s’hagueren redactat unes clàusules de responsabilitat social, o que s’hagueren incorporat requisits explícits que asseguraren un control de qualitat (li aconselle Manresa llegir-se la II Guia Pràctica per a la inclusió de clàusules socials adaptada a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic editada per la GVA), el resultat hauria sigut molt diferent i hui Manresa no hauria deixat a l’optimisme i a la provisió divina el resultat, tal com ha dit a la Sala de Premsa. I resulta que això no ho han de decidir tècnics, ni està condicionat per fórmules matemàtiques, com ell ha dit, sinó que es diu “política cultural”, una cosa per a la qual Manresa necessitaria molt més que una corbata i una acta de regidor. Mentrestant, “fa” de regidor per a xafogor d’Alacant.

Una Fira del llibre local és això: local. Qui l’organitze ha de conéixer molt bé el mapa cultural. Si aquesta empresa no va definir les seues activitats, si no té experiència en fires del llibre, si tampoc és una empresa relacionada amb la Cultura, si no coneix el teixit editorial d’Alacant, ni el cultural, ni el social, què creuen vostés que farà? Doncs sí, buscarà a una persona de la ciutat que siga del “món” (Manresa dixit) perquè l’organitze de facto.

Supose que estan pensant el mateix que jo: cridaran a la mateixa persona que l’ha estada organitzant en el passat i amb un 80% menys de pressupost respecte al que compte enguany l’empresa adjudicatària. I li diran el mateix que li han dit els regidors precedents davant la falta de pressupost: abusa dels amics. Perquè del càrrec ja s’ha abusat bastant.

La sort que té Manresa és que la gent de la Cultura acostarà el muscle, per molt que no li quede més que l’os. I no perquè siguen vocacionals, sinó perquè saben que el Regidor està nu i s’han de buscar la vida. Però sobretot perquè els professionals de la Cultura tenen un esmolat sentit de comunitat que ja el volgueren els pioners del Mayflower.