La Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) acull la presentació del llibre «La conquista de la transición (1960-1978). Memorias documentadas», a càrrec de l’autor, Oscar Alzaga, catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la UNED, dirigent de l’oposició democràtica al franquisme i diputat en les Corts constituents.
L’acte, dilluns, 17 d ’octubre, a les 19 hores, comptarà amb les intervencions, a més de l’autor, de Glicerio Sánchez, catedràtic d’Història Contemporània de la UA, i José Chofre, professor de Dret Constitucional de la UA.
La presentació, organitzada pel Grup d’Estudis Constitucionals de l’Estat i la Unió Europea i coordinada per José Ángel Camisón, exposarà com aquesta obra té l’origen en la preocupació d’Alzaga per un fet ocorregut al començament de la transició: certes figures, provinents del franquisme i que ocupaven posicions clau en el primer govern de la UCD, van donar ordre de cremar la pràctica totalitat de la documentació conservada en arxius policials de la Guàrdia Civil i d’altres organismes que havien assumit la repressió dictatorial.
L’autor detalla en aquesta publicació com, amb aquest fet, es va dificultar «que els historiadors pogueren conèixer la dialèctica real que es va desplegar entre els qui van sostenir el franquisme i els qui vam fer inevitable, a la mort de Franco, l’assumpció d’una democràcia inspirada en models europeus».
Óscar Alzaga havia militat des que era un jove universitari en l’oposició democràtica al franquisme i havia patit diverses sancions i, segons les seues paraules, va considerar «un deure moral reconstruir la veritat històrica que havia viscut». Aquesta obra, afegeix l’autor, «es va escriure per a revelar els fets que van assentar la reconciliació de les dues Espanyes», recolzada en la voluminosa documentació conservada per l ’autor i en la consulta de diversos arxius d’opositors a la dictadura, fonts a les quals se suma un repàs detallat de la premsa nacional i estrangera d’aquell període. Així, després de prop de deu anys de treball meticulós, el fruit és aquesta història de la conquesta de la transició, en què tot el que hi ha escrit se secunda, no sols en la vivència de l’autor, sinó, especialment, en escrits que van sobreviure a la crema. La narració acaba amb l’inici del procés constituent, que va desembocar en la Constitució del 1978.