Comencem l’any amb una xarrada que és un autèntic regal per als qui seguiu aquesta anotació de moda. En aquest moment en què el fenomen moda sembla més present que mai en l’atenció del consumidor, les més de les vegades amb un missatge fàcil i una miqueta desinformat, parlar amb una creadora que pas a pas ha consagrat la seua signatura treballant molt des de Múrcia i Alacant, ens motiva i importa.

Raquel Samper va començar els seus estudis de moda a Múrcia, va continuar la seua formació a València, però va anar en el britànic London College of Fashion on va realitzar els seus estudis superiors en moda i tecnologia.

Després de diversos anys a Anglaterra va tornar a Barcelona on va cursar un màster en moda i complements en l’Institut Superior de Disseny Felicitat Duce, allí va continuar la seua trajectòria professional col·laborant amb diverses empreses i dissenyadors rellevants com Amaya Arzuaga, Fake London, Roly o Mànegues grup Cinnabar.

Cal destacar també la seua trajectòria com a estilista i assessora creativa en projectes audiovisuals; espots per a televisió, editorials de moda, sessions de fotografia i vídeo, per a empreses com Milka, Licor43, Llao Llao, Caixa Murcia, #VotaaMono per a Mooverang, Aquaclean, Aquaservice, Cellers Juan Gil, Vins Alacant, Restaurant Peggy Sue, Hugo Boss…

Actualment Raquel treballa en el seu estudi taller on desenvolupa personalment els seus propis projectes i col·lecciones edició limitada.

La dissenyadora Raquel Samper respon al nostre qüestionari per a LOBLANC:

Pregunta: Raquel, hui dia, com a espectadors del circuit moda, francament no sabem ja si una signatura es consolida a través d’un treball de qualitat, a través d’inversors, del fenomen xarxes socials, d’estilistes que visten a celebritats… quina diferència per a tu a una signatura emergent d’una consagrada?

Resposta: Definiria com a signatura emergent aquella que acaba d’iniciar la seua marxa en el món de la moda i porta relativament poc temps en el mercat, és a dir, una signatura nova, jove, que no siga coneguda ni tinga grans ingressos, doncs en aquest cas passaria a ser una signatura consagrada.

D’altra banda, hui dia tots sabem que la moda ha canviat tant que realment una signatura jove i recentment eixida al mercat pot arribar a consagrar-se abans de l’esperat gràcies a les xarxes socials, campanyes de màrqueting bastant agressives, celebrities que ajuden a impulsar una signatura, ambaixadors, etc…. Per tant, una signatura consagrada no necessàriament ha de portar molts anys en el mercat, hui dia el factor temps, bon fer o qualitat d’un producte, sabem que no és tan rellevant.

P: Vas completar part de la teua formació acadèmica en el London College of Fashion, Què destacaries especialment, què traslladaries ja mateix a les nostres escoles de moda?

R: A Anglaterra vaig estudiar disseny de moda i tecnologia, de la qual cosa em sent molt orgullosa amb la decisió que vaig prendre en el seu moment, però igualment d’haver realitzat a Espanya un màster de moda i complements (bosses i calçat), a l’Escola Superior de Disseny Felicitat Duce, Barcelona, perquè ambdues m’han brindat l’oportunitat de poder adquirir coneixements molt diversos en dos països amb cultures totalment oposades.

El primer que destacaria i personalment a mi em va captivar per complet, van ser les instal·lacions, cal tindre en compte que London College of Fashion pertany a la University of the Arts London al costat d’altres cinc universitats. Com a estudiant, tens accés a totes les instal·lacions i centres si ho desitges, encara que sincerament la millor biblioteca està en el London College, o almenys quan jo estudiava allí. Igualment, teníem un edifici de diverses plantes únicament per a tecnologia i patronatge, allí estaven totes les màquines per a cosir que necessitares, des de planes a màquines per a pell, punt, teixit vaquer, traus, overlock… També una botiga amb tots els materials que pogueres necessitar.

Un altre punt que jo destacaria i molt gratificant per a mi com a estudiant, era l’ambient tan cosmopolita i divers. Es generaven sinergies molt interessants ja que tot i tots estàvem vinculats al món del disseny o l’art, és interessant com funciona a Londres el tema de les universitats d’art on totes estan vinculades i pertanyen a una mateixa institució, i al final això enriqueix als estudiants.

P: La moda és per descomptat una de les disciplines més mediàtiques de l’actualitat, trobem sovint que molts adolescents pensen en la moda com la seua futura professió, què recomanaries als qui estiguen pensant a fer de la moda la seua vida professional?

R: Els diria que pensen el que realment volen ser abans d’embarcar-se en aquest món on res és el que sembla, que siguen realistes perquè la moda no té res a veure amb el que les xarxes o mitjans mostren, és una carrera per a tota la vida.

Una carrera meravellosa que m’ha brindat moltes coses bones i també molt sacrifici, possiblement jo tornaria a estudiar moda, però perquè funcione cal prioritzar, es requereix un reciclatge i aprenentatge continu, cal treballar més del que mai he treballat en un altre ofici, no descanses mai perquè la teua ment està sempre connectada contínuament a nivell visual i conceptual faces el que faces, i si realment vols tindre la teua pròpia signatura i créixer, el sacrifici és encara major.

D’altra banda, també han de tindre molt clar que una cosa és treballar per a cases de moda o dissenyadors i una altra molt diferent és treballar per als grans monstres de la indústria, les masses.

I després una cosa molt personal que els diria és que el país, ciutat o regió en la qual decidisquen estudiar i posteriorment treballar és definitiu, els marcarà la seua carrera professional, si volen pujar alt millor apostar per grans urbs, no és únicament que es tinguen més oportunitats, és que es tenen oportunitats que en altres llocs simplement ni n’hi ha. Marquem una meta alta i ja a poc a poc anirem baixant si és necessari.

P: Bloguers o periodisme de moda?

R: El periodisme de moda professional sempre és necessari, per descomptat, alguna cosa que es troba a faltar.

El tema bloguers igualment si és professional és molt acceptat, el problema és que hi ha molta gent parlant i escrivint sobre moda quan realment no coneixen el producte, no es tracta únicament de fer una foto bonica on el més important sigues tu i en segon pla el producte, signatura o marca, es tracta igualment de redactar amb qualitat, d’informar adequadament sobre el que promocionaràs.

P: El consum de moda sostenible s’incrementa però encara veiem que no s’entén què és moda sostenible, moltes persones la confonen amb el reciclatge o fins i tot creuen que és un tipus de moda per a consumidors molt concrets. Creus que és responsabilitat dels creadors aquesta falta de sensibilització en el nostre entorn davant la producció sostenible?

R: És responsabilitat de tots, d’una banda, estan o estem els xicotets dissenyadors que ens movem cap a la sostenibilitat i volem que el consumidor així ho entenga i en certa manera faça un consum ètic, just i moderat, però d’altra banda, si els grans, que són el sunami, no canvien la seua política empresarial i manera de produir entre moltes altres coses, mai arreglarem aquest desastre que ells mateixos van començar i per qüestions polítiques i econòmiques no els interessa parar.

D’altra banda, incloent al consumidor que som tots, igualment tenim molta responsabilitat, perquè de nosaltres depén adquirir uns productes o uns altres, de nosaltres depén un consum ètic i moderat.

P: Has portat les teues col·leccions a diferents passarel·les i fires nacionals… Des de la teua experiència, creus que hi ha suficients certàmens o plataformes que donen suport a la creació en moda i donen valor a les propostes (entenent donar valor com veritablement donar suport, construint valoració, no fent la foto).

R: Plataformes hi ha, però les que realment es necessiten són aquelles que ajuden els dissenyadors a introduir la seua signatura en el mercat, al marge de poder vendre directament al públic, la qual cosa realment beneficia a un dissenyador és obrir-se punts de venda, connectar comerços reals amb les signatures interessades ja siguen emergents o consagrades. Ajudes econòmiques per a assistir a fires, exposar, obrir una cartera de clients… Showrooms de dissenyadors de qualitat en els quals puguem vendre sense necessitat d’obstinar-nos.

És molt necessària una plataforma en la qual tots els professionals del món tèxtil estiguem connectats, des de dissenyadors, proveïdors, comercials, comerços, fabricants, escoles, etc… Perquè per als xicotets que no produïm grans quantitats en cadena és molt més complicat trobar la informació que necessitem i qui ens ajuden en els diversos processos de producció que vulguem dur a terme.

P: Aquesta pregunta és un ineludible del nostre qüestionari. Què creus que ens falta i què ens sobra quant a disseny en aquesta zona on existeixen tantes signatures de roba, calçat…?

R: La qualitat importa i molt, és el valor que tu li dónes a un producte i és això precisament el que mancada, showrooms, boutiques, pop up o com vulguem cridar-los, on es done prioritat a la qualitat i disseny, on realment s’entenga i mostre la moda com és, no com el que ens estan fent creure.

Precisament per això, per falta d’aqueix valor de qualitat i amor a la fi al cap, hem arribat al punt en el qual ens trobem, on l’interés pel producte desitjat durarà fins al moment en el qual li donem el seu primer ús, a partir d’ací perdrà valor i per tant la nostra necessitat de continuar consumint.

P: On podem trobar les teues creacions?

R: Actualment, en qualsevol dels meus dos estudis situats a San Pedro del Pinatar, Murcia i Ciutat Quesada, Alacant. Oferim un tracte personalitzat i experiència de compra molt especial i genuïna, mostrant al públic la nostra manera de funcionar i treballar.