Poesia NO oral, ha sigut un «A Micro Abierto» a Villena que s’ha realitzat aquest divendres en el marc de les activitats que commemoren el V Aniversari del Certamen Amalio Gran, amb motiu del Dia Internacional de les Llengües de Signes.

En l’esdeveniment realitzat a la Casa de Cultura-KAKV de la ciutat cada persona ha recitat un poema sense necessitat de recórrer a l’oralitat, és a dir, utilitzant els gestos, el cos o qualsevol altre recurs. D’aqueixa manera s’ha posat en pràctica allò que sosté la sinergología: el 90% de la comunicació és no verbal conscient o inconscient.

Aquest recital ha comptat amb Inmaculada Cascales, professora de la Universitat d’Alacant copromotora de la iniciativa «Veure la poesia», projecte que va nàixer amb Ángel Herrero.

Insmaculada Cascales

Fruit d’aquest esdeveniment he recordat quan en l’estiu de 2015 la Seu de la Universitària de Villena, concretament un 22 de juliol, va organitzar en La Tèrcia una jornada en el qual es va difondre el projecte “Veure la poesia” amb posterior debat i es va realitzar un recital poètic en llengua de signes. Confesse que aquella va ser la primera vegada que vaig assistir a un esdeveniment d’aquestes característiques i des d’aquell moment em va canviar la vida perquè partint que sóc aficionat a la poesia en aquell moment la llengua de signes em va permetre multiplicar l’impacte dels continguts poètics perquè vaig descobrir una comunicació que potenciava l’impacte de la comunicació dels versos molt necessari per a les persones sordes i molt essencial per a les persones oïdores. Record que un any després vaig organitzar a la ciutat d’Alacant en el Festival “La Poesia és Notícia” un recital similar.

Tenim un potencial patrimoni cultural que posa en coneixement “la virtualitat poètica a través de la llengua de signes per a la comprensió general de la poesia” assenyalava en el seu moment Ángel Herrero.

Anys després, en aquest 2020, la ciutadania de Villena ha tornat a agafar el testimoni de la llengua no oral desenvolupant un recital amb una part del mateix en llengua de signes, per tant codificada, i una altra lliure per tant performativa, també interessant pel context de la vesprada.

Per a finalitzar també el recital es va obrir a la participació del públic com en els «A Micro Abierto» de sempre.