Rosa Cuadrado escriu sense pseudònim, és ella, però és veritat que a vegades signatura amb el seu segon cognom Rosa Cuadrado Salines.

No li diu carrera a la seua activitat literària, més aviat camí, un aprenentatge, que fonamentalment és poesia, i va ser aquest dissabte 1 d’octubre quan va presentar a Elx en ICOEDRO HOUSE la seua última obra, un plec de la col·lecció Les Fulles del Baobab al costat d’obra d’altres autors de l’editorial GARUM Edicions. Aquests passos en la literatura li han donat moltes satisfaccions i ha sigut per a ella molt enriquidor.

Vol seguir en aquest gènere, però és veritat que serà a l’octubre amb l’editorial MINVANTS on publicarà En qualsevol altra part que és el seu recorregut per les llibreries d’Europa i això es pot considerar narrativa de viatges.

Per la seua formació va treballar durant uns anys en l’exercici de l’advocacia fins que va fer el pas per a treballar en l’administració i des de l’any 2008 ho ha fet en el Museu de la Universitat d’Alacant.

La seua família és de Callosa de Segura, encara que alguns membres d’ella viuen a Londres, els seus nebots, que són allí des de fa molts anys i pel fet d’haver estat també a Holanda, això li va fer escriure el seu primer llibre publicat. Té també un vincle sentimental molt arrelat amb París perquè els seus pares van estar vivint allí durant deu anys, circumstància que va marcar la seua vida.

P: Vas començar a escriure per una circumstància que va ser trista per a tu. Pots evocar allò?

R: En un moment de la meua vida vaig rememorar la falta del meu pare i vaig sentir la necessitat d’escriure-li alguna cosa. Va ser la “Triava” que es va publicar en el llibre Taxidèrmia i a partir d’aqueix moment l’escriptura es va desbordar.

P: Per tant, el dolor és més important en els teus versos enfront d’altres valors?

R: El dolor té un pes fonamental però no és l’única cosa. La meua poesia és intimista i l’emoció és insistent que es mescla amb el viatge.

P: Quins són els teus temes essencials?

R: Com ja hem dit el dolor i el duel, però també l’amor i el pas del temps, la memòria personal i familiar, així com els viatges.

P: Consideres important el gènere de la poesia i per què? I, creus que existeixen realment les muses o realment el que hi ha són hores de treball?

R: La poesia és fonamental pel misteri o l’emoció. Sense llevar-li importància a altres gèneres, la poesia et dona oxigen. En qualsevol cas, respecte als gèneres, tot és molt relatiu perquè en realitat crec que conviuen i són permeables entre si.

En el meu treball poètic existeixen les dues coses, l’arrancada de l’escriptura en un paperet, però després hi ha treball. És una combinació.

P: Hi ha una frase teua que ve a justificar quasi el valor terapèutic de la poesia: “la poesia ens dona un respir enfront de tanta adversitat, ens permet gaudir de moments de calma i de bellesa”

R: Sí, té un valor que considere terapèutic, sense ser aquesta l’única manera, però és un bon bàlsam i consol enfront del verí que també té la vida. La poesia, és un bon antídot.

P: La teua obra poètica la formen Cuaderno de viaje (Avant, 2017), Taxidèrmia (Olé Llibres, 2019) i la plaquette Sketches of Nova York (Fruits del Temps 2020). Quin de les Rosas Cuadrado et convenç més, i per què?

Cada llibre respon a un moment i a un estat. Tots són part de mi i em complementen. Em reconec en tots perquè em sumen sense deixar a cap fora de la llista que formen part de la meua jo.

Per donar-te un titular de cada obra Quadern de viatge és realment un viatge interior, Taxidèrmia, em quede amb el títol d’un article que em van fer “la pell que fa mal per fora i per dins” i Sketches of Nova York és una fotografia d’amor i jazz.

P: Sumar art i poesia a mi em sembla una gran iniciativa fruit d’un treball conjunt. És el cas de la teua obra Taxidèrmia ve ben acompanyat els teus poemes de les il·lustracions de l’artista Ana Pastor o Sketches of Nova York que vas realitzar una intervenció en escena amb Natxo Vidal.

R: Sí, i estic enormement contenta amb ambdues, i agraïda. Les col·laboracions tenen com a resultat coses molt interessants i el projecte literari generalment creix.

P: Des de 2019 formes part de la Xarxa d’Escriptores del Mediterrani i vas arribar a coordinar les Tertúlies poètiques mediterrànies de Casa Mediterrani o Poemes del Mediterrani. Com vius aquesta experiència?

R: Amb agraïment i satisfacció. Van ser dues experiències poderosíssimes on vaig poder conéixer i compartir amb poetes esplèndids, en directe i en línia, el seu treball desenvolupat. Em van aportar molt i han sigut molt valuoses, tant en el literari com en el personal. I espere que la gent que haja tingut oportunitat d’assistir al cicle o veure’l a través d’internet haja gaudit també.

P: Tens la web personal https://www.rosacuadrado.com/ on et comptes…

R: Si, és una targeta de presentació on recull tots els aspectes vinculats a la meua activitat literària, mitjans de comunicació i noves iniciatives. És una bona manera de conéixer l’essencial de la meua hui.

P: Per a concloure què t’agradaria ressaltar.

R: Animar a la gent al fet que continue llegint i que puga viatjar als seus espais interns.