Sentir l'invisible i ser capaç de crear-ho, això és "Art"

Quan des de molt xicotet has sentit la necessitat d’expressar-te, però no com s’expressa la gent per a comunicar-se quan vol alguna cosa, no, sinó aqueix expressar-te de necessitat, com quan la bufeta t’explotarà de tant aguantar, és alguna cosa per dins com quan necessites una abraçada. Això és. Parle de crear Art i parle de l’Artista.

Hans Hofmann va dir una vegada: Sentir l’invisible i ser capaç de crear-ho això és el»ART»

Considere que és una bona interpretació Què opines?

Què és l’art?

Una definició precisa de l’art és la que es refereix al fet que l'»art» és la paraula que agrupa totes les expressions realitzades per les persones que intenten expressar una visió sensible sobre el món ja siga real o imaginari. Mitjançant recursos plàstics, lingüístics o sonors, l’art permet expressar idees, emocions, percepcions i sensacions.

Quan des de molt xicotet has sentit la necessitat d’expressar-te et poses a mesclar totes les peces de les diferents caixes de Llecs per a crear un micromundo d’edificacions amb els seus propis personatges i les seues històries, món que anava evolucionant i modelant a mesura que passaven els dies, igual que les trames dels seus personatges. I quan eres major…

Qualsevol pot fer art?

No existeix explicació científica que assegure «què és art i què no ho és» i tampoc crec que faça falta saber-ho. L’art és lliure. Qualsevol té la capacitat de crear i expressar-se.

Quan des de xicotet has escrit poesia, o el que fóra, senties l’art, encara que els teus amics o coneguts et digueren que allò no valia per a res, s’equivocaven.

Quan dibuixaves una infinitat de noves espècies d’animals amb les seues respectives característiques, amb l’estoig a vessar de bolis i retoladors d’una amplíssima gamma de colors i un foli per a cada espècie, o quan escrivies cançons perquè al carrer plovia, per exemple. Just ací, en aqueix precís instant. Almenys jo, sentia i creava el que es diu «l’art».

Invertia la majoria del meu temps ací, malgrat saber que la meua «obligació» era fer els deures i estudiar coses molt avorrides i explicades d’una manera robòtica, sense llum ni color ni misteri, i això al meu cap no li funcionava bé, ella aprenia d’una altra manera. Ella aprén d’una altra manera.

Fa falta formació per a crear art?

Per a crear art fa falta creativitat. La creació i expressió és una qualitat innata de l’ésser humà, no és un «do» ni és una herència dels teus ancestres, existeixen genis amb talent (alguns es van perdre o van acomodar en el camí i uns altres no).

Després en una gran majoria existeixen persones amants de l’art, els seus caps funcionen i aprenen d’una altra manera, perceben d’una altra manera la realitat, viuen amb amor i afecte per la seua obra, passió i vocació, i amb la humilitat d’aprendre dels altres respectant sempre d’igual manera a aquell que acaba de començar com al que s’ha consagrat. Aquestes persones malgrat no ser uns «genis» i tindre mes o menys talent i/o habilitats per a diferents àrees poden ser artistes si són persistents i recullen les eines necessàries i adequades que els brinda el món per a desenvolupar la seua creativitat (Formacions, cursos, tallers, autodidacta, etc) o cosa que és el mateix «deixant-se la pell» sent això és una carrera de fons. Segons la meua opinió l’artista és aquell que s’especialitza i aconsegueix l’excel·lència en alguna branca de l’art o en la confluència de diverses (a pesar que mai se cessa d’aprendre) pel que per a crear art no és necessari ser artista, tan sols humans expressant-se des de la seua sensibilitat, però per a ser artista, això ja és un altre cantar.

Diuen els estudiosos que per a ser expert en alguna cosa i aconseguir l’excel·lència, s’ha de tindre una acumulació de 10.000 hores de practica.

Hui dia, i després d’haver anat des de xicotet acompanyat de la mà de l’art (encara que en puntuals ocasions el soltara) i després de fer públic diferents obres de poesia, recitals, rap, actes teatrals, concerts, ficcions sonores, esdeveniments benèfics, locucions, àudio-llibres etc.

em trobe ací escrivint est articule. Per descomptat també, gràcies a que vaig crear farà uns tres anys un format artístic i sociocultural per a ràdio el nom de la qual és «Cadearte»

Fa uns dies, en concret el 14 de gener es va emetre el primer programa de l’any en el qual teníem de convidat a l’artista/cantant «Retayler» que ens va presentar el seu nou treball. Si us sóc sincer, estava fet una merda, un constipat sever, però no podia no anar, seria la primera vegada després de 65 programes sense faltar a una sola cita… No, no podia faltar i no vaig faltar, no podia faltar a la meua cita amb l’Art. Volia que no es notara, però era impossible i la meua veu em delatava. Els meus companys de «trinxera» Carmen i David més Héctor van estar estupends donant-me tota aqueixa força i suport que em faltava, i el convidat i la seua música una passada igual que la secció de David Sandoval «Espai de reflexió» i la ficció sonora que escoltem abans de l’entrevista.

Podeu escoltar el programa complet en Podcast ací:

Caldearte 4×13 (Retayler) – 2020.01.14

M’aniré acomiadant, però no sense abans dir-vos que en el pròxim article continuarem preguntant-nos qüestions relacionades amb l’art i els artistes, també us comptaré més sobre les meues experiències i punts de vista, i com no de Caldearte.

Per cert Quantes hores portarem acumulades ja d’aqueixes 10.000?

Fins dins de quinze dies!