Descobrint el teatre i la poesia amb ELBA TORRES i les seues paraules

La seua trajectòria artística la va iniciar a Cuba, perquè ella és de Matances. Es considera una poeta i una directora artística a més d’una fervent defensora de la Trova que ha recolzat, especialment als més joves, en moltes ocasions.

Va estudiar direcció artística i espectacle en la Càtedra Màscara Laroye a l’Havana El teatre és una cosa que va mamar de la seua mare i el seu pare que es dedicaven a l’ofici. El seu germà és cantautor i va ser qui l’ajudava amb la participació de trobadors o cantautors.

El seu text «Príncep assedegat» va ser cantat i gravat per Pablo Milanés i el seu germà Raúl Torres, qui el musicalizó. S’ha donat colzades amb els grans cantautors d’allí, amb Pablo sí, amb Silvio no, Curiosament la seua relació amb Milanés es forge a Espanya, allí a Cuba només ho va veure dues o tres vegades.

Pregunta: En què consisteix el projecte Marges que vas idear?

Resposta: El meu treball professional en el sector audiovisual em permetia crear per als cantautors. Produïa vídeo clips per a ells, una manera de col·laborar en les seues carreres professionals.

P: En la teua terra vas treballar en CREART de la Direcció de Comunicació del Ministeri de Cultura de Cuba i eres cronista del Periòdic Cubarte. Per tant, estaves ben introduïda en el sector de la cultura.

R: Allí vaig treballar en CREART la seua comunicació, realitzava principalment espots. Totes dues entitats estaven vinculades però eren entitats diferents. Encara que el treball que jo considere de pes era el que realitzava Cresol de Neu que era un espai per a cantautors.

P: Es que has investigat sobre el Dazón que és el ball nacional de Cuba i això et va permetre crear un audiovisual.

R: Va ser un treball molt exhaustiu sobre aquesta matèria i per descomptat no he vist novetats en aquesta matèria. El danzón va ser creat pel fill d’un gallec, Miguel Failde i el seu nebot rebesnét està rescatant l’històric.

P: En els anys 90 vas pertànyer a la Generació dels Invisibles, un Moviment artístic i poètic de Matances.

R: Érem uns poetes amb un tall marginal però molt intimistes. Jo en aqueix moment treballava com a actriu professional en el Teatre Andariego de Matança dirigit per Lázaro Riera.

P: Explica’ns sobre els dos llibres que vas publicar a Espanya que eren dos llibres d’assaig sobre Dones en la immigració: Llums de la díáspora i 20 Dones i una llegenda.

R: Va ser un treball de recerca sobre 50 dones i en el segon llibre també hi ha filles d’immigrants.

A les seues vides li infonc poesia. Eren un conjunt de dones que la majoria eren d’origen gallec.

P: La teua trajectòria a Espanya comença en 1997 arribant a Tomelloso amb l’obra “El color d’agost”.

R: És una etapa fins al 2003 donant tombs a Madrid, fent televisió, formació de teatre a més de dedicar-me a l’hostaleria.

P: És en 2003 quan et mudes a Galícia, on vas organitzar diverses trobades, vas formar en teatre a xiquets i adults i vas produir diferents espectacles.

R: Em vaig integrar en la Federació Gallega d’Emigrants i el Centre Cultural Cubà. Va ser l’etapa més bonica perquè Galícia em va permetre ser artista. Vaig ser coneguda com a professional de teatre i vaig editar fins a 11 vídeos de imigrantes. Vaig fer diferents recitals d’obra poètica pròpia. Una gran etapa en la qual vaig organitzar també el Primer Festival Cubà Gallec.

P: Des de setembre de 2020 imparteixes classes de teatre en l’Estudi d’actors d’Alacant i és al juny d’enguany és quan fongues la Companyia de Teatre Fervenza.

R: Depués d’una etapa de 8 anys en cuba torne a Espanya, concretament a la ciutat d’Alacant perquè vivia la meua filla i és una ciutat que m’agrada molt. En l’Estudi d’actors junta a l’actor i professor, també cubà, Lex Davies realitzem un teatre més integral, no tant com a Espanya que es treballa més en format molt especialitzat.

Fervenza és una paraula gallega que significa cascada o efervescència i entusiasme. És una companyia amb nom gallec, creada a Alacant per una Cubana i que camina per tota Espanya. La meua idea és difondre l’obra teatral cubana amb actors espanyols o cubans.

P: Amb Fervenza estrenes aquest dimarts 7 desembre en el Taller Tombat l’obra La Burundanga de Lola i Celia. Quines pistes ens dónes sobre aquest treball.

R: És una versió meua d’una obra Luis Enrique Valdés Duarte. És una obra d’adults que és un lio de dues actrius i ninots que realitze al costat d’Ana Ro Borboll, egressada de la ESAD de Múrcia.

Fruit d’haver de cantar la cançó Burundanga descobreixen alguna controvèrsia entre elles que es converteix en una rondalla tragicòmica, en la qual actue, però també dirigisc qüestió que dóna una mica d’estrés però tornaria a fer-ho. L’obra també es representa el dissabte 18 de desembre a les 21 h. en el 8 ½.

Ja estic treballant en l’actualitat en l’obra d’un autor cubà que es diu “Ciudadanía”, que compta com molts cubans per a obtindre la nacionalitat busquen als seus iaios.