Aquest any 2020 serà recordat com l’any de la pandèmia, del confinament, de la desescalada i de la nova normalitat i per als quals hem pogut gaudir del Festival Celsius 232, a Avilés, centrat en la ciència-ficció, la fantasia i el terror, el primer 100% presencial des que s’inicie la pandèmia, era estar dins d’una distopia a les quals tan acostumats estem els lectors de gènere. L’organització, centrada en el compliment de les normes higièniques va crear un circuit, perquè el festival se celebra al carrer, en una sola adreça per a accedir als esdeveniments marcant les distàncies de seguretat, amb rentades contínues de mans; limitant els aforaments de l’auditori, carpa d’activitats i saló de conferències, on se celebraven conferències, xarrades i presentacions; així com un codi QR per a controlar la traçabilitat; tovalloletes per a poder netejar un mateix els braços de les butaques; i per descomptat l’ús obligatori i massiu de la màscara, tot això controlat pels voluntaris que van fer un treball excepcional.

El Celsius és tota una experiència: estàs amb els autors, xarrades amb ells, assisteixes a les presentacions i xarrades, coneixes editorials de gènere com el Transbordador, Llibres Apatxe, Insòlita, Caçador de Rates, La maquina que fa Ping i altres que ara mateix no record, i després et menjaràs gaudint la magnífica gastronomia asturiana.

Tinc una sort immensa que m’agraden tants autors i gèneres i, a pesar que alguns als quals esperava amb una certa ànsia conéixer no van vindre no per això ha sigut pitjor que l’anterior, sinó tot el contrari perquè va haver-hi molts autors malgrat la pandèmia: Bruno Puelles, Silvia Barreito, Lola Robles, Ian McDonald, Richard Morgan, Susana Vallejo, Begoña Pérez Ruiz, Lavie Tidhar, Salvador Bayarri, Elía Barcelo, Javier Sierra, Espido Freire, Sofía Rhei, Fernando Marías, Mado Martinez, Ana García Herraéz, Nieves Abarca, Marta Edda Laíz, Carlos Fidalgo, Carlos Sisi, Victor Conde, Michelle Roche Rodriguez, César Mallorquín, Ana Campoy, Laura Fernández, Covadonga González-Pola, Angel Vallecillo, Luis Artigue i un llarg etcètera.

Vam poder comptar amb “Los Hijos de Mary Shelley”, encapçalats per Fernando Marías, i en els seus diferents actes gaudim de monòlegs de Fernando Marías i Espido Freire, de la presentació del projecte creatiu «Diodati se mueve» per part de Rosa Masip i Fernando Marías i d’una xarrada sobre l’Apocalipsi, en la qual van intervindre Fernando Marías, Espido Freire i Carlos Fidalgo. A més són participants en l’Espai Cultural 17 Muses, de recent creació en plena pandèmia.

Vull destacar la presència d’Elia Barceló, guanyadora del premi Kelvin 505, atorgat pel festival, per la millor novel·la juvenil en castellà “El efecto Frankenstein”, natural d’Elda, que com sempre va brillar per la seua proximitat i simpatia, i que prompte presentarà la seua nova novel·la.

A més vaig coincidir amb Mado Martínez, autora de “El tren de las almas”, nascuda a Alacant, escriptora i periodista. En 2014 va obtindre el premi de novel·la Ateneu Jove de Sevilla amb la seua novel·la “La Santa”. És coordinadora de l’Editorial Odèon (membre de l’equip de la Rosa dels Vents (Onda Cero), i col·labora habitualment en les revistes Muy Interesante, Clío, Historia de España y el Mundo y Año Cero, entre altres.

D’altra banda indicar que l’autora de “Voraces”, Nieves Abarca, que va estar a Sant Vicent del Raspeig a principi d’any en el cicle Negroni i Criminal, em va parlar del seu poemari gòtic, la lectura del qual ha sigut tota una experiència, “Anoche soñé con Glenn Gould”.

En fi, anar al Celsius 232, i més després d’aquesta forçosa inactivitat, és un bufe d’aire fresc per a qualsevol amant de la lectura, i especialment als quals ens agrada el gènere.