L’homenatge a la indústria del calçat eldense és també un homenatge personal de l’escultor al seu rebesavi, un dels primers industrials a internacionalitzar la sabata d’ELDA.

Alejandro Cremades ha complit un repte més, crear una escultura pública que mostrara la grandesa de la indústria més emblemàtica d’Elda des de finals del segle XIX, la del calçat. L’obra havia de contindre els elements que la caracteritzen, per descomptat, la sabata –amb talons conformant la base de l’escultura-, però, a més, havia de constatar l’expansió d’aquesta indústria fora de les nostres fronteres. Això s’ha aconseguit amb un gran mapamundi realitzat a base de tubs de metall que conformen una esfera de grans dimensions que sembla estar en perpetu moviment. Coronant la peça trobem a la bota que representa a la FICIA, la Fira Internacional del Calçat i Indústries Afins, la primera fira de calçat organitzada a Espanya. Es va celebrar anualment a Elda, entre 1960 i 1991, amb gran èxit internacional. Contemplant aquesta escultura, la idea del viatge del calçat eldense a qualsevol part del món ens arriba ràpidament.

La concepció d’aquesta peça inclou un minuciós treball tècnic. Cremades té àmplia experiència en l’escultura en forja, però en aquesta ocasió ha emprat també tècniques de maquinària per al tall del metall, repujat de peces, complexitats internes que s’han aguditzat davant les enormes proporcions de l’escultura, que una vegada muntada, supera els cinc metres d’altura.

Les emocions personals han tingut un influx important en aquest treball. Cremades és original de la localitat encara que en l’actualitat resideix a Onil, però el títol de l’obra conté el seu propi homenatge intern, ja que aquesta popular frase sembla originar-se a principis del segle XX quan el rebesavi de l’artista va ser un dels industrials que van propiciar la internacionalització de la sabata eldense. Rafael Romero Utrilles, sobrenomenat El Salao, va ser un dels més notables empresaris de la indústria del calçat eldense reconegut amb nombrosos premis, com la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional del Treball de París, en 1902, i una altra de la mateixa categoria, el mateix any, a Londres. Romero va crear la seua fàbrica en 1876 i va anar sempre de les més modernes i grans de la localitat, ocupant més de quatre-centes cinquanta persones i produint una mitjana diària de 800 parells de sabates de tota mena per a home, dona i xiquet. Molts anys després, el seu rebesnét recull el testimoni i torna a la seua localitat de naixement per a inaugurar aquesta escultura que representa la indústria més important d’Elda des de finals del segle XIX.

Per a Alejandro Cremades Ha sigut un orgull i un honor que m’hagen donat l’oportunitat de representar una cosa tan important per a Elda com ha sigut la FICIA i la projecció internacional que ha suposat per a la meua població, de fet la frase Elda, París i Londres procedeix del meu rebesavi que va rebre una medalla d’or a París i una altra a Londres pel calçat.

La inauguració del monument en la Plaça dels Comuners de Castella es va realitzar davant la presència de l’Alcalde d’Elda D. Rubén Alfaro Bernabé i l’artista de l’obra escultòrica.